26 de gen. 2013

Conferència: Indústria armamentista, ens protegeix o ens destrueix?

Aquest proper dimarts 29 de gener, a les 19:30 hores, a l'Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc, la USLA i l'AFAP han programat una conferència que portarà per títol "Indústria armamentista: ens protegeix o ens destrueix? - Per un activisme de la no-violencia i la pau -" que s'enmarca dins de la conmemoració de la Jornada Internacional de la No-Violencia del proper 30 de gener, i on el ponent serà en Pere Ortega, President de les associacions catalanes per la No-Violència i membre de Justícia i Pau.



A continuació reproduïm un article d'en Pere Ortega publicat recentment a Público.es sobre el presupost militar espanyol:


Las trampas del presupuesto militar

Pere OrtegaCentre d’Estudis per la Pau


La aritmética es una ciencia exacta, pero los números cada uno los hace bailar a su manera. Esto es lo que pasa con las cuentas del presupuesto de Defensa: en los últimos cuatro años, el Gobierno nos ha presentado un presupuesto con unos números que representan un descenso respecto al año anterior. Luego, en el transcurso del ejercicio, esas cifras se han visto ampliadas con aportaciones extraordinarias, y al finalizar el ejercicio, acaban con un incremento que, según el año, oscila entre un 15% y un 20%, y que en el último decenio han supuesto un promedio de 1.400 millones de euros anuales.

Este mismo año 2012 se han superado todos los récords, se ha concedido un crédito extraordinario de 1.827,7 millones para pagar los Programas Especiales de Armamentos (PEAs), los cazas Eurofigther, los blindados Leopardo y Pizarro, los diversos buques militares, los helicópteros Tigre y NH-90, y así hasta 19 programas de armas. Pero, además, se han suplementado otras partidas, como es el caso de las operaciones militares en el exterior, denominadas de manera eufemística “de mantenimiento de la paz”, cuando lo que están llevando a cabo en Afganistán es apoyo a una de las partes en una guerra civil; o en el océano Índico, donde protegen a los atuneros que expolian los caladeros frente a Somalia. Una partida a la que cada año se le asignan unos insuficientes 14,36 millones, que acaba el año superando los 850 millones y que es suplementada desde los Fondos de Contingencia, un cajón de sastre de donde se echa mano para ese pago. Otra fuente de ingresos es la generada por la venta de patrimonio público en manos de Defensa, que es uno de los mayores propietarios de patrimonio del Estado: cuarteles, viviendas, campos de tiro, bases e instalaciones diversas. En los últimos años se ha permitido la enajenación de dichas propiedades, lo que este año ha aportado 243 millones a las arcas de Defensa. Una cuantía que se destina, mayoritariamente, al pago de armamentos.

Estas modificaciones, que han suplementado el presupuesto de Defensa en 2.826,7 millones han supuesto un incremento, hasta septiembre de 2012, de un 27% respecto al presupuesto inicial, cuando, en boca del Gobierno, se había anunciado que disminuía un 8,8%. Una rebaja que se ha convertido en una estrepitoso engaño, pues hay recursos para suplementar el gasto de las fuerzas armadas pero no para gasto social o para el desarrollo de la economía productiva.

La previsión de pago del Ministerio de Defensa para el próximo año respecto de los controvertidos PEAs, de los cuales se adeudan nada más y nada menos que 32.000 millones, es de 6,84 millones. ¿Ocurrirá lo mismo que en 2012 y, avanzada la legislatura, se volverán a proporcionar más créditos extraordinarios para pagar las armas? La respuesta la ha dado el secretario de Defensa, Pedro Argüelles, ante la Comisión de Defensa del 8 de octubre, donde afirmó que no descartaba recurrir de nuevo a créditos para hacer frente al pago de esas armas. Se puede afirmar, por tanto, que la propuesta de disminuir un 6,7% el presupuesto de Defensa para el próximo 2013  (hasta 6.913,6 millones) es, sin ningún género de dudas, una falsedad.

Pero también hay una segunda cuestión que tiene que ver con la manera de contabilizar el gasto militar. La OTAN expone unos criterios sobre cómo los estados miembros deben presentar las cuentas. Y, siguiendo esos criterios, se debería tener presentes todos los gastos militares repartidos por otros ministerios, como las clases pasivas militares, la mutua militar, las contribuciones a organismos militares internacionales, el cuerpo militar de la GuardiaCivil y las ayudas en I+D militar del Ministerio de Industria. Entonces la cuantía se dobla y asciende a 13.708,3 millones. Si a ello se añade la parte proporcional de los intereses de la deuda de Defensa -que en su conjunto, y debido a la mala salud de la economía, aumentan de manera considerable- y se tienen en cuentas las aportaciones extraordinarias que se suman durante el ejercicio,  el gasto militar para el año 2013 superará los 16.000 millones de euros.

Los apologetas de la defensa armada esgrimen, como principal argumento del gasto militar, los enormes beneficios que reporta a la economía nacional la producción de armamentos por los efectos del trasvase de tecnologías en I+D a la producción de bienes civiles. Una especulación demostrada en contadísimos casos, cuando, al contrario, está demostrado que el gasto militar entorpece el crecimiento de la economía productiva, pues, como demuestran esos PEAs, genera endeudamiento y déficit público.

Los enormes recursos que absorben esos costosísimos programas de armamentos en la España del 25% de la población activa en paro no responden a las necesidades reales de seguridad de los españoles, sino al contrario, contribuyen a la inseguridad, destruyendo la economía real.

Publicado por Público.es el 5 de noviembre de 2012


Pere Ortega Grasa

- Llicenciat en Historia Contemporània. Postgrau en Hisenda Pública de l’administració local.
- Coordinador del Centre d’Estudis per la Pau JM. Delàs de Barcelona.
- President de la Federació d’ONG per la Pau.
- Membre del Centre de Treball i Documentació.
- Professor del curs Conflictology de la UOC en l’assignatura Deconstruir la guerra.
- Investigador en temes de pau i desarmament ha participat en l’elaboració d’estudis i treballs històrics, econòmics i socials sobre aquestes matèries. 
- Col·laborador del SIPRI.
- Autor o coautor dels llibres:
La societat noviolenta, Icaria 2012
L’OTAN una amenaça global, Icaria 2010
Mapa del militarismo en España, Icaria 2009
40 años de Justicia y Paz, PPC  editorial 2008
Deconstruir la guerra, Generalitat de Catalunya 2008
El militarismo en España, Icaria 2007
Noviolencia y transformación social, Icaria 2005
El ciclo armamentista en España (1989-1999). Una panorámica crítica, Icaria,  2000
- Informes i recerques recents:
El complejo militar industrial. Un parásito en la economía española, Centre Delàs, abril 2012
La verdad del gasto militar en España 2013, Centre Delàs, ocrubre de 2012
La despesa militar de l’estat espanyol 2009, Centre Delàs de Justícia i Pau, 2009
Indústria d’Armes a Catalunya. Dels trabucs a l’aeronàutica, Centre Delàs, 2007
- Col·laborador habitual de diverses revistes i publicacions sobre temes relacio¬nats amb pau, desarmament, i relacions internacionals, he publicat nombrosos articles en diaris i revistes, en Público, Avui, Ara, Materials de Treball de Justícia i Pau, Mientras Tanto, Diagonal, Directa, Noticias Obreras i El Triangle.


17 de gen. 2013

Jornades sobre el Parc Natural de la Serra de Collserola: "La Serra de Collserola tan a la vora...i tan lluny"


Del dilluns 21 al diumenge 27 de gener, l'USLA i els Amics de la Natura de Sant Feliu de Llobregat, en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, el Patronat de la Serra de Collserola, l'AFAP, el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, la CEPA i l'ARES, han programat unes jornades titulades "La Serra de Collserola, tan a la vora...i tan lluny" que versarán sobre el Parc Natural de la Serra de Collserola i que tindran lloc a l'Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc. A més, es realitzarà una exposició sobre el "Voluntariat a Collserola" i un itinerari guiat el diumenge 27 de gener.

A continuació, fem una introducció sobre l'objectiu d'aquestes jornades i us adelantem la programació de les mateixes:

"La Serra de Collserola tan a la vora ... i tan lluny"



La nostra ciutat, Sant Feliu de Llobregat, té la sort de conviure amb dos espais biològics que l'ajuden a tenir una qualitat de vida ambiental remarcable: la Serra de Collserola-avui Parc Natural-i el riu Llobregat i les seves riberes (motor econòmic, agrícola i industrial, de primera magnitud). Cada un dels dos espais ha necessitat protegir-se i mimar-se perquè compleixin encara millor la seva missió. La declaració l'any 2010 de la Serra de Collserola com a Parc Natural i la reivindicació d'aquesta protecció per al Delta i el Parc Agrari el 2012 enfront de l'agressió més salvatge que significava Eurovegas, ens anima a seguir fidels a la defensa i en la protecció cohesionada del nostre territori més proper.

El titular d'aquestes jornades "La Serra de Collserola tan a la vora ... i tan lluny" no és casual. Un espai biològic de considerables dimensions (prop de 10.000 ha.) i a tres passos de casa nostra és una oportunitat impagable. No obstant això encara avui no hi ha prou consciència, ni tampoc un coneixement generalitzat d'aquesta riquesa i això comporta que tampoc hi hagi una cultura d'usos generalitzada i assentada en bones pràctiques d'educació ambiental.

Incorporada la Serra de Collserola al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) el 2005, la pressió cívica i de les entitats ecologistes va seguir reclamant noves figures jurídiques de major protecció i un compromís més explícit al Govern de la Generalitat en la seva defensa . El 2010 es reconeix a Collserola com a Parc Natural amb els següents objectius: conservar els valors naturals de l'entorn, evitar que la pressió urbanística el malmeti i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen ". Per aconseguir-ho es va instar a elaborar un nou Pla Especial del Parc Natural de Collserola, acompanyat d'un Pla rector d'usos i gestió. Conseqüències directes d'aquest fet van ser la incorporació de la Generalitat al Consorci del Parc i que molts ajuntaments redefiniren els seus límits amb el Parc Natural aportant, en alguns casos, nous espais al mateix. Així Sant Feliu de Llobregat va aportar Can Cuiàs, el Cerdanet i torrent del Duc i la Riera de la Salut-Mas Lluhí.

Tenir un major coneixement del nostre entorn, socialitzar experiències i propostes positives i construir una cultura comuna de respecte i gaudi d'aquest bé comú que constitueix el Parc Natural de Collserola són els objectius d'aquestes jornades.



                                                                                    Vídeo de l'exposició permanent del Centre d'Informació del Parc de Collserola




JORNADES SOBRE EL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA




Dilluns 21 de gener
INAUGURACIÓ DE LES JORNADES

20,00 h. Obertura de les jornades

20.15 h. Inauguració de les exposicions:
“Paisatges nocturns de Collserola” “Recuperar el camí de l’aigua”

Dimarts 22 de gener
EL PASSAT I EL PRESENT

19,00 h. Presentació de les Jornades: Àngel Merino (USLA)

19,10 h. Conferència inaugural: “Balanç de 25 anys de gestió del Parc de Collserola”
Ponent: Marià Martí, Director- Gerent del Consorci del Parc de Collserola
Presenta: José Antonio Rubio, Conseller comarcal del B. Llobregat

20,00 h. Taula Rodona: “La Serra de Collserola: patrimoni, protecció i ordenació”
Intervenen:
Domènech Miquel: “El patrimoni històric de la Serra de Collserola”
Manel Cunill: “El patrimoni natural de la Serra de Collserola”
Miquel Sodupe: “El procés d’aprovació del Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Parc de
Collserola”
Presenta i modera: Manel Leiva, Regidor de Medi Ambient

Dimecres 23 de gener
DE LES REIVINDICACIONS SOCIALS A LES PROPOSTES

19,00 h. Taula rodona: “Moviments socials i reivindicació de la Serra de Collserola”
Intervenen:
J. Munné: Plataforma Cívica de Defensa de Collserola
Lluis Llerena: Grup de Natura del Club Muntanyenc de Sant Cugat
J. Ribas: Coordinadora d’oposició a la modificació del PGM a Sant Feliu de Llobregat
Enric Llorella: Representant de Amics de la Natura de Sant Feliu de Llobregat
Presenta i modera: Xavi Sánchez (AFAP)

20,00 h. Taula Rodona: “Experiències i propostes al voltant de la serra de Collserola”
Intervenen:
J. Torrijos: “La protecció de la Torre Negra”
Leopoldo Gil Nebot: “La col·laboració pública - privada en la custòdia del territori”
Quim Pahissa: “La recuperació del patrimoni natural i històric: El cas de Can Ferriol”
Ricard Fayos: “El projecte de les 16 portes del Parc Natural de Collserola” (a confirmar)
Presenta i modera: Ruth Monfort (CEPA)

Dijous 24 de gener
ELS REPTES DE FUTUR Y EL NOU PLA ESPECIAL DEL PARC NATURAL DE COLLSEROLA

19,00 h. Taula rodona: “La Serra de Collserola:
Connexions biològiques i recuperació patrimonial”
Intervenen:
Manel Larrosa: “Les connexions biològiques entre el Parc de Collserola i els Espais Naturals Protegits veïns”
Rafael Bellido: “Les connexions biològiques i l´ ús social entre el Parc Natural de Collserola i el riu Llobregat”
Francesc Baucells: “La gestió forestal i agrària del Parc Natural del Collserola”
M. Leiva: “La serra de Collserola a Sant Feliu de Llobregat: gestió pública dels boscos i projectes actuals”
Presenta i modera: Jordi Amigó (USLA)

20.00 h. Conferència final: “L’elaboració del “Nou Pla Especial del Parc Natural de Collserola”
Ponent: Albert Beltrán (Arquitecte. Coordinador de l’equip redactor del nou pla)
Presenta: Ester Hachuel (Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat).

Diumenge 27 de gener
SORTIDA-ITINERARI “PER LA SALUT A CAN FERRIOL”

9,30 h. Sortida de la plaça de l’Estació
Per a la sortida es recomana inscriure-s’hi enviant un correu electrònic a l’adreça ansf.santfeliu@gmail.com
(deixeu també un telèfon mòbil de contacte) o un SMS al número 651095012, indicant el número de
persones assistents.


8 de gen. 2013

Ja us heu apuntat al curs d'història de l'art de l'USLA?

Ja us heu apuntat al curs d'història de l'art de l'USLA? Encara no? Vinga que encara esteu a temps, però doneu-vos pressa que comença demà dimecres 9! 
Es tractaran les avantguardes artístiques del segle XX, profunditzant en el surrealisme, no tan sols des d'un punt de vista pictòric, sino també literari i cinematogràfic. A més a més, al final del curs hi ha previst fer una sortida al Museu Princesa Sofia de Madrid que acollirà una exposició sobre surrealisme que ara mateix hi és al Centre Pompidour de París.

Com sabeu, el curs comença demà 9 de gener i durarà fins el mes de març. Les classes serán d'una hora de duració, de 19 a 20 hores, els dilluns i dimecres.

En quant el preu del curs, 18 euros pels socis de l'Ateneu i 20 euros per a no socis.
Inscripcions i més informació a la Secretaria de l'Ateneu Santfeliuenc, de 17 a 22 hores.

Us animem a que us apunteu i gaudiu!






                                                                                   Un perro andaluz (Luis Buñuel, 1929)