Ahir 14 de març, a la tarda, va tenir lloc la sessió inaugural de
les Jornades sobre Drets Humans a la Ciutat organitzades per la USLA i l'AFAP i
que aquest any porten per títol "Exclusió social i pobresa en temps de
crisi". Més de cinquanta persones van poder gaudir de les ponències del doctor
i catedràtic de Política Econòmica de la UB, Antón
Costas, i del professor d'Economia Aplicada de la UAB i membre del
Moviment per una Economia Crítica, Albert Recio.
Seguidament reproduïm
la crònica el·laborada pel diari local de Sant Feliu, Fetasantfeliu.cat, i us
emplacem a assistir a la segona sessió d'aquestes interessantísimes jornades
que tindrà lloc el proper dilluns 18 de març, a partir de les 19:30 h., i que
versarà sobre "El rostre humà de l'exclusió i la pobresa", a partir d'una taula
rodona que tractarà temes com quines són les respostes cíviques i les
interpretacions del 15M, sobre la dació en pagament amb caràcter retroactiu i
la Iniciativa Legislativa Popular o sobre els joves més
precaris i més exclosos.
Les causes i conseqüències de la crisi donen el tret de sortida a les jornades sobre exclusió social i pobresa
Els professors i economistes Anton Costas i Albert Recio van ser els encarregats d'explicar als assistents el per què de la situació actual
( 1 vot )Les jornades s'allargaran fins al proper dia 20 de març
MARTA LACIMA
A la sala d'actes de l'Ateneu, decorada especialment per l'ocasió amb els treballs de dos santfeliuencs sobre el moviment 15M, es va donar el tret de sortida a les jornades sobre drets humans organitzades per l'USLA -secció de l'Ateneu- i l'AFAP. Enguany, les jornades estan dedicades a l'exclusió social i la pobresa, dos problemes que, segons va afirmar Àngel Merino en la presentació, "no són exclusius de la crisi, però aquesta els aguditza". La primera sessió va comptar amb dues conferències, moderades per Aurora Huerga.
Anton Costas, doctor i catedràtic de Política Econòmica de la UB, es va encarregar de la conferència inaugural, sota el títol "Caracterització de la crisi: només econòmica?", que va justificar, en part, pel caràcter de la crisi actual, sovint relacionada amb termes com "frau, engany o crisi del capitalisme, que ni en la crisi del 1992, quan es va arribar al 25% d'atur, s'utilitzaven".
Costas va explicar als assistents com i per què s'ha arribat a la crisi actual, amb un símil. Segons el catedràtic, l'economia és com un avió amb un motor principal -sector privat: consum i inversió- i dos motors auxiliars, -la política monetària i la fiscal-. "La sort és que finalment vam convèncer les nostres autoritats que teníem dos motors auxiliars i calia posar-los en marxa", va afirmar Costas abans d'afegir "però el dèficit públic va fer que els apaguessin. Per què si ja sabien que acabaríem així, ho van fer? Per a contestar aquesta pregunta, s'han equivocat, haurien d'haver convidat un psiquiatra", va afirmar entre rialles Anton Costas.
Anton Costas va tancar la seva intervenció plantejant un repte pel segle XXI: "reconciliar capitalisme i democràcia, dues lògiques que tendeixen a xocar" perquè una tendeix a generar riquesa i a la desigualtat, i l'altra a la igualtat.
D'altra banda, en la conferència d'Albert Recio, professor d'Economia Aplicada de la UAB i membre del Moviment per una Economia Crítica, va posar sobre la taula les conseqüències socials de la crisi, que va assegurar que "no cal ser un expert en economia per conèixer-les". Entre elles, es troben un "augment del treball a temps parcial que es, en definitiva, misèria pura" o el fet que, tot i l'augment de l'atur, hi hagi un milió més de dones adultes treballant a Espanya: "És una mostra de la feblesa financeres de moltes famílies i dones a les quals mai se'ls havia ocorregut buscar feina ara ho estan fent", va explicar.
Entre les conseqüències que han portat Espanya al punt actual es troba, segons Recio, la importància que la construcció tenia en la economia espanyola i el fet que "no hi ha hagut cap voluntat de fer un disseny europeu inclusiu". Si bé les diferències dins dels països europeus són menors, explica Recio, les diferències entre els diversos països són molt grans". El professor en Economia Aplicada va sentenciar que "la situació espanyola ara mateix es una barreja entre criminalitat i idiotesa. Probablement hi hagi més idiotes que criminals".
Durant la setmana vinent, seguiran les jornades amb sessions sobre el vessant humà de l’exclusió i la pobresa, les alternatives a la crisi i els drets humans.
A la sala d'actes de l'Ateneu, decorada especialment per l'ocasió amb els treballs de dos santfeliuencs sobre el moviment 15M, es va donar el tret de sortida a les jornades sobre drets humans organitzades per l'USLA -secció de l'Ateneu- i l'AFAP. Enguany, les jornades estan dedicades a l'exclusió social i la pobresa, dos problemes que, segons va afirmar Àngel Merino en la presentació, "no són exclusius de la crisi, però aquesta els aguditza". La primera sessió va comptar amb dues conferències, moderades per Aurora Huerga.
Anton Costas, doctor i catedràtic de Política Econòmica de la UB, es va encarregar de la conferència inaugural, sota el títol "Caracterització de la crisi: només econòmica?", que va justificar, en part, pel caràcter de la crisi actual, sovint relacionada amb termes com "frau, engany o crisi del capitalisme, que ni en la crisi del 1992, quan es va arribar al 25% d'atur, s'utilitzaven".
Costas va explicar als assistents com i per què s'ha arribat a la crisi actual, amb un símil. Segons el catedràtic, l'economia és com un avió amb un motor principal -sector privat: consum i inversió- i dos motors auxiliars, -la política monetària i la fiscal-. "La sort és que finalment vam convèncer les nostres autoritats que teníem dos motors auxiliars i calia posar-los en marxa", va afirmar Costas abans d'afegir "però el dèficit públic va fer que els apaguessin. Per què si ja sabien que acabaríem així, ho van fer? Per a contestar aquesta pregunta, s'han equivocat, haurien d'haver convidat un psiquiatra", va afirmar entre rialles Anton Costas.
Anton Costas va tancar la seva intervenció plantejant un repte pel segle XXI: "reconciliar capitalisme i democràcia, dues lògiques que tendeixen a xocar" perquè una tendeix a generar riquesa i a la desigualtat, i l'altra a la igualtat.
D'altra banda, en la conferència d'Albert Recio, professor d'Economia Aplicada de la UAB i membre del Moviment per una Economia Crítica, va posar sobre la taula les conseqüències socials de la crisi, que va assegurar que "no cal ser un expert en economia per conèixer-les". Entre elles, es troben un "augment del treball a temps parcial que es, en definitiva, misèria pura" o el fet que, tot i l'augment de l'atur, hi hagi un milió més de dones adultes treballant a Espanya: "És una mostra de la feblesa financeres de moltes famílies i dones a les quals mai se'ls havia ocorregut buscar feina ara ho estan fent", va explicar.
Entre les conseqüències que han portat Espanya al punt actual es troba, segons Recio, la importància que la construcció tenia en la economia espanyola i el fet que "no hi ha hagut cap voluntat de fer un disseny europeu inclusiu". Si bé les diferències dins dels països europeus són menors, explica Recio, les diferències entre els diversos països són molt grans". El professor en Economia Aplicada va sentenciar que "la situació espanyola ara mateix es una barreja entre criminalitat i idiotesa. Probablement hi hagi més idiotes que criminals".
Durant la setmana vinent, seguiran les jornades amb sessions sobre el vessant humà de l’exclusió i la pobresa, les alternatives a la crisi i els drets humans.
