NACHT UND NEBEL. Fotografia y Testimonio. Presentació a Sant Feliu el 28 d'abril

Aquest dimarts, 28 d'abril i a les 19'30h, tindrem l'oportunitat de presentar als nostres veïns de Sant Feliu el llibre "NACHT UND NEBEL. Fotografia y Testimonio" 

És aquesta una obra coral, coordinada per Marià Hispano i Ramon Alberch i editada per la Fundació Nous Horitzons, que intenta reflexionar sobre la importància de la fotografia com a document i el seu valor com a testimoni davant d'iniciatives de judicialització dels anomenats crims de guerra. Aquesta relació entre el document (com a resultat de l'acte i voluntat de l'autor de crear eines de denuncia) i el seu valor com a prova testimonial, està articulada per l'ètica i el compromís dels diferents agents socials en la seva lluita contra la injustícia i l'oblit. De manera concreta aquest volum es centra en dos fets transcendentals de la nostra història recent com son el règim concentracionari (exemplificat en el cas de Mauthausen) i els conflictes armats contemporanis (prenent el cas de la Guerra d'Irak)

Des de la USLA hem cregut oportú dedicar aquesta darrera activitat del mes d'abril a la presentació d'aquest llibre i al diàleg amb dos dels seus participants: Marià Hispano i Francisco Prieto. 

Amb la presentació del llibre tanquem un mes d'abril que ens ha quedat molt centrat en la recuperació de la memòria i el debat sobre alguns dels fets més transcendentals que hem observat, i sofert, al llarg del segle XX; des de la nostra Transició ( tan odiada com adorada) fins a la consumació tràgica de projectes polítics i socials excloents o l'impacte de les noves formes imperialistes més recents.

Per tot això us convidem a l'acte que tindrà lloc el proper dimarts, 28 d'abril a les 19'30h, a l'Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc. Us-hi-esperem!

"CATALUNYA EN TRANSICIÓ" Darreres impressions.

Tot just ahir vam tancar l'exposició "Catalunya en Transició" que ha estat un veritable èxit. 

La darrera activitat va ser la visita que els alumnes de 2on de Batxillerat de l'Escola Mestral van fer ahir (divendres, 24 d'abril) a l'exposició (cal recordar que aquest any la Transició entra en el temari de les proves PAU) Gràcies a tots ells per la seva visita i la seva atenció..... i molta sort per les PAU! Esperem que la visita els hi hagi estat útil.

Aprofitem el darrer post per fer-vos arribar també el link del clip que Ramon Rius ha muntat de la inauguració de l'exposició per el canal de Youtube de l'Ateneu Santfeliuenc. 

I, en darrer lloc, us adjuntem la "foto de família" dels membres de la USLA el dia que vam rebre el Memorial Gaspà de mans de l'Oriol Bossa, president de la secció local de ERC Sant Feliu. Moltes gràcies de nou pel reconeixement! 

(Autora: Maria José Vallejo)

MÉS MATERIALS DE "CATALUNYA EN TRANSICIÓ" (imatges i cròniques)

El 14 d'abril va ser el dia triat per la USLA per inaugurar l'exposició "Catalunya en Transició" Tot just després dels actes oficials de l'ajuntament per commemorar el Dia de la República, amb el ressò de les paraules i els sons (magnífica la interpretació del Himno del Riego i Els Segadors per un jove trompetista de l'Escola Municipal de Música) un grup destacable de persones ens reunirem per donar el "tret" de sortida a aquesta exposició i els actes que l'acompanyen.

Aprofitem aquesta entrada per oferir-vos materials vinculats als actes. Per exemple, al facebook de l'Ateneu Santfeliuenc (http://on.fb.me/1yFwBQj) podeu trobar una galeria d'imatges de la inauguració.

Per un altre cantó, els nostres companys del Fet a Sant Feliu han publicat una crònica de l'exposició i els actes més una galeria d'imatges (http://bit.ly/1GZlLHB).

Publiquem a continuació la crònica de manera íntegra. 

Us animem a visitar els materials originals a les plataformes de cadascuna de les entitats a la vegada que els hi donem les gràcies per la difusió que fan de les nostres activitats!

Una exposició rememora els protagonistes i els fets més destacats de la Transició

 

Aquest diumenge es farà una visita guiada a la mostra que es pot veure a l'Ateneu Santfeliuenc

 

L’exposició, organitzada per l'USLA, es complementa amb la conferència de Carles Martínez “De la Transició admirada a la Transició contestada” i una visita guiada aquest diumenge. 

 

La inauguració, el 14 d’abril, va servir per retre homenatge i record a totes les persones que protagonitzaren el procés a Sant Feliu. 

 

Jordi de Amorós

Malauradament la nostra existència està plena de “llocs comuns” que remeten a fets insubstancials però que reben una atenció social  i mediàtica destacable (el futbol, la premsa del cor, les xarxes socials,  etc.) Per contra, hi ha fets que reclamen la nostra atenció per la seva transcendència (passada – present – i futura); l’actual demanda de revisió del marc “polític” que ens constreny i la seva resolució democràtica (parlem de la relació entre Espanya i Catalunya, però també de la vigència d’institucions retrogrades com la monarquia) és clara i contundentment fruit d’una Transició feble, incomplerta, manipulada, interessada, de mínims, dirigida, tutelada, etc.

Per tot això, i coincidint amb la celebració del 14 d’abril (Dia de la República), l'USLA volia posar a sobre de la taula eines i mecanismes de reflexió i debat davant del permanent escenari de debat constituent que ens hauria de portar, ara sí?, cap a la transició veritable que aquest país encara no ha observat.

Catalunya en moviment

Des del 14 fins al 24 d’abril es pot visitar l’exposició Catalunya en Transició a l’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc. És una proposta del Memorial Democràtic de Catalunya que, des del seu naixement el 2013, té la vocació de ser un homenatge permanent als milers de catalans que es van comprometre, política i físicament, amb la consecució d’una societat democràtica.       

El discurs de l’exposició s’articula al voltant d’una vintena de panells per on discorren els principals actors i fets d’aquesta història coral. Apropaments al paper i importància de la feina realitzada per Associacions de Veïns, organitzacions estudiantils, la institució eclesiàstica, els partits polítics i l’Assemblea de Catalunya, els dits intel·lectuals. O els fets puntuals que marcaren els esdeveniments com l’agonia i mort del dictador – règim, la Marxa de la Llibertat, les diferents comtesses electorals, el restabliment de la institució de la Generalitat, l’onze de setembre de 1977, l’amnistia, els pactes de la Moncloa, la Constitució, etc.

En fi, una exposició que mereix una visita obligada per comprendre millor allò que ens va portar a ser el que som. Si voleu compartir aquesta experiència, aquest diumenge, dia 19 i a les 13h., es farà una visita guiada de l’exposició.

Homenatge als protagonistes

La inauguració de l’exposició va comptar amb la presència i paraula tant de la presidenta de l’entitat, com del president del Memorial Democràtic, Jordi Palou, l’alcalde de Sant Feliu, altres membres del consistori municipal i representants de l'USLA. L'ocasió va servir per retre homenatge a totes les persones que van protagonitzar el procés a casa nostra (de manera destacada al llarg de les paraules de l’alcalde, que els anomenà de manera personal a aquells que hi eren presents a l’acte o als absents).

De la mateixa manera i al llarg dels discursos tots els participants van reclamar una resolució “democràtica” de tots els problemes derivats d’aquest procés incomplert (resolució del conflicte Espanya – Catalunya, de la vigència de la monarquia, de l’absència de processos reals de recuperació de la memòria històrica -Veritat, Justícia i Reparació- etc.)

La proposta es va completar amb la conferència que dijous Carles Martínez va impartir sota el títol “De la Transició admirada a la Transició contestada”. Excel·lent revisió de tot el període la que ens va fer el nostre veí de Molins de Rei, historiador, professor d’institut, activista polític i sindical i espectador actiu de la Transició. Fonamentada i documentada, la seva visió, crítica però no destructiva, va servir per iniciar el debat entre un públic, una vegada més escàs per la qualitat i nivell de la proposta, que clarament mostrava la necessitat de revisitar el procés per aportar llum al que cada vegada més sembla una imperfecció premeditada, retallada i poc democràtica degut a la tutela que del procés feren les forces més autoritàries que van participar en el fet (l’exèrcit i l’obscur paper exercit per l’amic americà, per exemple).
 
Sí, ja ho sabem, res no és perfecte, tot és millorable! Però com? Discutir, opinar, investigar, dialogar i la paraula màgica “votar”. Tan fàcil però tan difícil.

Podeu veure la galeria d'imatges de la inauguració aquí (http://bit.ly/1beKn1T)

CATALUNYA EN TRANSICIÓ. Materials i lectures per a la reflexió.

Una vegada inaugurada l'exposició "Catalunya en Transició" estem en condicions de començar a preparar la visita que ens farà C. Martínez per parlar sobre aquest fenomen tant controvertit. Com a complement a la seva conferència, que porta per títol "De la Transició admirada a la Transició contestada", us proposem avui re-visitar un article d'opinió d'un dels nostres col·laboradors publicat al Fet a Santfeliu (els llunyans dies del setembre del 2013) on s'oferien noves i crítiques visions d'aquest procés transitori sota el curiòs títol de "Heu viscut per sobre de les nostres llibertats (o elogi de l'actuació ciutadana)"

Us animem a la seva lectura i us recomanem fervorosament que visiteu la plana del Fet a Santfeliu (http://www.fetasantfeliu.cat/) per estar informats sobre la realitat santfeliuenca.

"Heu viscut per sobre de les nostres llibertats (o elogi de l'actuació ciutadana)"

Per Jordi de Amorós

Com si jo fos un endeví de tercera divisió escrivia al meu article sobre Kaligràfics que el pas soterrat, a més de ser un dels elements urbans santfeliuencs més utilitzat, era també un dels més odiats i una “arma arrojadiza” usada pels polítics locals contra els diferents governs municipals. Dos dies més tard, l’antic alcalde J. A. Vázquez, reclamava en un tuit sorneguer la data de retirada de les tanques del citat pas una vegada que l’actual alcalde ja havia penjat fotos al seu blog; cistella de tres pel cronista amb dots per endevinar el futur immediat i insubstancial!

Uff.... la veritat és que encertar aquest tipus de coses no és gaire difícil. Com aquest tenim exemples per donar i vendre que diria aquell. Els darrers quaranta anys (més o menys entre el 68 i avui dia) hem patit, els ciutadans de l’estat espanyol, un procés històric que, segons les “fonts oficials”, ens ha portat de la dictadura a una democràcia exemplar a través d’una transició modèlica. Però sembla que la cosa no ha estat tan perfecta. Darrerament tot un seguit de productes literaris semblen anunciar-nos que no només el camí està ple d’imperfeccions, si no que el procés hauria forçat un camí “limitat” pel que respecta a les llibertats col•lectives i individuals. I és aquí on els “nostres” polítics haurien perdut el nord i haurien col•laborat en un procés “diabòlic”...i de aquellos polvos vienen estos lodos. No li dedicaré cap línia a recordar l’historial delictiu de la casta política espanyola ni el seu “pocavergonyisme” en delectar-se en el fangós joc electoral del “doncs, tu més” .

Amb la sana i democràtica idea d’aportar elements per una revisió crítica del nostre passat més recent goso posar a sobre de la taula, de manera desordenada, alguns d’aquests artefactes literaris per si algun ciutadà està interessat en sondejar aquesta via d’opinió.

En primer lloc cal parlar tant el Pepe Ribas com el Pau Malvido; els dos han explicat el complicat procés de transició des d’una perspectiva personal i en primera persona. El primer, a l’extens treball Los 70’s a destajo. Ajoblanco y Libertad, recupera les històries d’una de les publicacions més importants dels 70’s (Ajoblanco) i descriu el panorama polític i cultural de la transició per esgrimir la tesi que tot el procés (eliminació de les formes franquistes, accés a una llibertat complerta) es va pervertir des de les castes polítiques (antigues i noves) per arribar a una pseudodemocràcia limitada (“un franquisme de partit” a especificat en entrevistes posteriors). El segon, amb un discurs i un llenguatge més desenfadat però compartint la mateixa tesi, ànsies de llibertat retallades per formes “noves” i “porugues”d’un futur immediat rupturista i (pseudo)revolucionari, narra tota la moguda “underground” a Nosotros los malditos.

Sobre les singularitats que tot el procés implicà son molt interessants les aportacions que diferents treballs aporten sobre ordres temàtics variats (violència política, alternatives a la proposta de la transició i la cultura com eina de destrucció de la dissensió).

Sobre la violència política i el seu paper reaccionari al llarg de la transició ens parla Mariano Sánchez Soler a La transición sangrienta: una historia violenta del proceso democrático en España 1975-1983. Al llarg d’un molt documentat i extens treball, el prolífic Sánchez Soler exposa la llarga llista de casos que demostren que tot el procés de demolició de l’edifici franquisme va ser una empresa controlada des del poder “vell-nou” amb una important presència de l’ús de la violència política que modulà i retallà qualsevol intent de via alternativa a la capitalista – autoritària.

Precisament sobre la possibilitat de la presència de vies diferents, crítiques amb els models “democràtics occidentals”, i la seva desaparició/desmuntatge/desactivació ens parla el llibre de Joan Zambrana La Alternativa libertaria: Catalunya 1976-1979. Concretament se centra en el procés de com la possibilitat real d’una l’alternativa llibertària a la dècada dels 70’s (amb demostracions de força massiva com el Míting de Montjuic o les Jornades Anarquistes de Barcelona) i amb la possibilitat de la reconstitució de la CNT com element de mobilització obrera massiva van topar amb un sindicalisme “vertical” i “triomfant”, que rebutjava les formes

assembleàries per apostar per un format on la pressa de decisions quedava allunyada de la base obrera) i una acció política limitadora i limitada fruit dels coneguts pactes de la Moncloa.

Per finalitzar aquest bloc parlem de la mirada crítica que varis autors fan sobre la cultura espanyola al llarg dels darrers anys a l’obra col•lectiva CT o la Cultura de la Transición. Segons l’opinió d’aquests autors el paradigma de la cultura espanyola resultat del procés transicional es caracteritza per constituir un artefacte vertical (ordenada des de les cúpules de poder i transmesa cap als consumidors de base a través d’uns productors – artistes “subvencionats pel poder”), submisa a la veu del seu amo i que en cap moment no es caracteritzarà com problemàtica (l’element crític ha estat repudiat per reforçar el seu caràcter cohesionador i homogeneïtzador).

Si encara queda algun lector atent a aquest pamflet cal avisar-lo de que estem a punt de finalitzar, però ho farem a l’ombra de l’esguard que de la Barcelona dels anys 80’s fa un dels grans: Francisco González Ledesma. L’autor de Crónica sentimental en rojo ens ofereix al llarg de tot un seguit d’obres una mirada “crítica” de la ciutat de Barcelona a través de la mirada del seu alter ego; l’inspector Méndez. Aquest peculiar inspector ens mostra una ciutat canviant que ha perdut la seva personalitat enfront d’una modernitat falsa i interessada (en benefici de quatre) que ha provocat una “retallada” en les llibertats i, el que és pitjor, en la felicitat de la gent corrent que viu a barris populars com el “Xino” o el Poble Sec (i les classes populars en general).

Aquesta ha estat una breu mostra de les mirades crítiques sobre aquest procés “central” a les nostres vides. Però si no en teniu-ho prou amb el mantra repetit fins a l’extenuació de que Espanya ha gaudit d’una transició modèlica darrerament s’ha posat de moda (i a Sant Feliu també) allò de que “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats” i zas!!! retallada als pocs aspectes de millora col•lectiva observada al llarg dels darrers anys. Hem avançat poc i el poc que hem avançat ens ho volen arrabassar i és aquí on el treball fet al llarg de la tan cacarejada transició ha fet efecte: la desactivació de l’acció ciutadana de base. Polítics, sindicats, institucions, mitjans de comunicació i demés grups d’opinió han castrat l’empenta ciutadana i s’han beneficiat i lucrat; no, no ens enganyeu més, heu viscut per sobre de les nostres llibertats!

Ostres, després d’aquest panorama apocalíptic el sofert lector estarà dubtant entre fugir del país o fer-se eremita. Calma, molts dels ciutadans de Sant Feliu tenen la solució a aquesta disbauxa. Un exemple senzill però aclaridor, aquest estiu i convocats per l’Escola d’Estiu membres de diferents associacions vinculades a la cultura tradicional (o a la cultura en general) van demostrar tenir i compartir un projecte de ciutadania molt més progressista, cohesionador i integrador que tota aquesta patuleia de polítics professionals. Aquí està la clau, hem de tornar (o anar, com ho creieu convenient) cap un model de participació ciutadana massiva en tots i cadascun dels aspectes que ens afecten; des de un posicionament d’afinitat, des del compromís (personal i col•lectiu) fins a la creació de models de socialització superadors de les formes mercantils imposades i de marcat caràcter restrictiu i exclusivista.

La vida és una cosa molt important per deixar-ho tot en mans dels gestors professionals.

Actuem, ara, ja!

LLARGA VIDA ALS LLIBRES! - Sant Jordi 2015, Paradeta llibres 2a mà

Un any més s'apropa aquesta data que ens agrada tant als catalans i catalanes: Sant Jordi. Veritable i antic emblema de la literatura i l'amor ha esdevingut però un mecanisme barroer de la literatura (caldria dir millor producció de llibres) de tipus mediàtic (atents a l'actualitat o a llocs comuns que garanteixen l'èxit editorial)i autors amb idèntic epítet que desvirtuen de manera total una festivitat que podria esdevenir "santo y seña" d'una "cultura revolucionària".

Sí, revolucionària perquè cal molt poc, a dia d'avui, per atribuir-se aquest adjectiu davant de tanta fal·lera pel conservadorisme i el reaccionarisme. Sí, perquè si reclames a la cultura i la literatura com a eina de transformació de la societat ja és revolucionària. Sí, perquè si l'utilitzes per millorar les eines del lector per "llegir" la seva realitat i fer-lo més autònom i menys voluble és revolucionària. Sí, perquè si serveix per unir i fer grup, classe o associació i no dissoldre a l'individu en el més absolut "res de res" és revolucionària.

Com veieu ja no cal cridar a les barricades (que també) per rebre tints vermells.

Nosaltres, des de la USLA cridem a la resistència i lluitem contra l'us comercial d'aquestes armes de conscienciació massiva! Per això us convidem a visitar la nostra paradeta de llibres de 2a mà que muntarem aquest Sant Jordi a la Pça de a Vila. Allà trobareu bona literatura a preus assequibles, amb diferents temàtiques especialitzades (novel·la negra, infantil i juvenil, els clàssics, literatura i pensament, etc.)

Us - hi - esperem! Visiteu-nos i gaudim d'un dia de cultura, literatura i companyonia! 

ERC Santfeliu reconeix la tasca republicana de la USLA

La secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya fara aquest diumenge (a les 12.30h a la Pça Ll. Companys) entrega del Memorial Josep Gaspà a la nostra associació en reconeixement per la nostra tasca cultural en la difusió dels valors republicans.

No podem negar que estem molt ogullosos i molt agraïts per aquest premi i prometem continuar en el mateix camí que des de fa cinc anys marca el nostre itinerari: cultura i consciència crítica com a eines cap a la llibertat i una ciutadania més lliure i més feliç.

Res més, us convidem a que ens acompanyeu en l'acte de diumenge i tornem a agraïr als companys i companyes d'Esquerra Republicana de Catalunya la seva complicitat amb la nostra causa.

CATALUNYA EN TRANSICIÓ. Reflexions entorn d'un procés controvertit

Si hom parla de transició i ho fa, en la mateixa frase o discurs, on es menciona el sintagma "estat espanyol" immediatament salten les alarmes. Per als nou vinguts al debat, la transició espanyola és la bestia dels dos caps, és la moneda de dos creus o el misteri de la santíssima trinitat! 

Uns trenta anys després de la seva defunció (confirmada amb l'arribada del PSOE al govern de la nació), encara avui no tenim clar quin ha estat el seu paper (real) i la seva transcendència  en una societat - estat - nació que deixava enrere més de quaranta anys de dictadura.

Sí per un cantó, tot el bloc que podríem anomenar "de los Pactos de la Moncloa" va cantar les excel·lències d'un procés "modèlic" (incloent-hi la producció d'estris mediàtics - ideològics com va ser la sèrie de V. Prego "La Transición") nombroses veus, silenciades fins a l'arribada del segle XXI però més sonores ara, parlen dels defectes estructurals, la manipulació ideològica i fàctica i l'amplia repercussió en la  nefasta i tràgica situació actual que dit procés va implicar.

L'actual situació, amb l'increment de les forces i les iniciatives independentistes, les veus que criden a un nou procés constituent, la desafecció política de la societat espanyola, els múltiples casos de corrupció política, la sensació de la incapacitat real de la població per decidir sobre la seva vida i destí, els moviments tipus 15-M i les seves derives polítiques, porta a reflexionar, una altre vegada, sobre tant "transcendent" procés.

Per tot això us convidem a les activitats que des de la USLA hem organitzat en relació a la Transició. 

En primer lloc, i des del dia 14  fins al dia 24 d'abril, podreu visitar (a l'Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc) l'exposició Catalunya en Transició. És aquesta una producció del Memorial Democràtic i per això tindrem l'oportunitat de que sigui el mateix president de la institució, el Sr. Jordi Palou Loberdos, qui participi en l'acte d'inauguració que tindrà lloc el dia 14 d'abril a les 19'30h a l'Ateneu. El diumenge dia 19, a les 13h., organitzem una visita guiada per l'exposició.

En segon lloc, el dijous 16 d'abril (a les 19'30h i a l'Aula de Cultura de l'Ateneu) tindrem l'oportunitat de escoltar i dialogar  amb l'historiador C. Martínez que oferirà la conferència titulada "De la Transició admirada a la Transició contestada".

Us convidem doncs a participar de les dues activitats i  a compartir amb nosaltres aquests espais de reflexió i debat.

Salut i República!

14 D'ABRIL......COLLAGE DE CELEBRACIONS

Avui és 14 d'abril data on els seguidors del projecte republicà espanyol (1931-1939) celebrem la seva arribada, aprofitem per recordar el seu llegat i reclamem la seva vigència com a projecte polític.

Amb l'afany de mostrar als nostres lectors les diferents iniciatives que ens han arribat a les mans, obrim aquest post per mostrar-les i difondre-les.
Aquí teniu la primera tanda de propostes, anirem actualitzant el post així com s'apropin les dates de celebració!
SALUT I REPÚBLICA! 

"Catalunya en Transició" 

Exposició i conferència entorn 

a un procés controvertit 

(Sant Feliu de Llobregat)

Actes "Memorial Josep Gaspà" Sant Feliu de Llobregat

Abril Republicà a Terrassa 

Abril Republicà a Sabadell 

Actes i Concentració.

Passeig Republicà i Commemoració de la II República a la Plaça Sant Jaume




Manifestació a Màlaga organitzada per Málaga Republicana
 

Manifestació a Donosti

 

Actes de commemoració a Sestao

      
Actes "IV Festa per la República a Sant Boi de    Llobregat"
 

Actes d'homenatge als Republicans a Pollença (Mallorca) 

Actes d'homenatge a les dones i familiars de la 

Presó de Dones Les Corts

Actes per la República a Torrelodones

Manifestació per la 
Tercera República a Madrid

BILLIE HOLIDAY sings "STRANGE FRUIT"

A finals dels anys 30's la situació de la població afroamericana al cor dels USA era conflictiva (quin eufemisme, era violenta, salvatge i perillosa); les pallises i els linxaments eren més que habituals, eren estructurals! 

Curiosament, unes de les imatges d'un linxament, amb els cossos de l'apallissat, penjat i "ballant",  arriba a les mans de Abel Meeropol (jueu i comunista!) que escriu un poema inicial sota el nom de "Bitter fruit" que rapidament es convertirà en un himne contra la violència racista en els ambients d'esquerres i bohemis. Afortunadament, el text, cau en mans de Billie que la converteix en el "hit" del seu cançoner sota el nom de "Strange Fruit". 

Us oferim a continuació el text original de Meerpool (en anglès), la versió traduida (gràcies al weblog de "Con Tinta de Amapolas" de Carlos Alvarado-Larroucau) i la cançó interpretada per Billie.

Aprofitem aquestes dates de descans i vacances per recordar aquesta història i la cançó.

Ens veiem a la tornada de les vacances amb noves activitats organitzades per la USLA!

FRUTA EXTRAÑA
Árboles sureños cargan extraños frutos,
Sangre en las hojas, y sangre en la raíz,
Cuerpos negros se balancean a la brisa sureña
Extraños frutos penden de los tuliperos.

Escena pastoral del galante sur,
Los ojos saltones y la boca retorcida,
Perfume de magnolias, dulce y fresco,
Y el repentino olor de carne quemada.

Aquí está el fruto (que alardea coraje) para que arranquen los cuervos,
Para que la lluvia tome, para que el viento chupe,
Para que el sol descomponga, para que los árboles suelten,
Esta es una extraña y amarga cosecha.

Strange fruit

Southern trees bear strange fruit,

Blood on the leaves and blood at the root,

Black bodies swinging in the southern breeze,

Strange fruit hanging from the poplar trees.

Pastoral scene of the gallant south,

The bulging eyes and the twisted mouth,

Scent of magnolias,

sweet and fresh,

Then the sudden smell of burning flesh.

Here is fruit for the crows to pluck,

For the rain to gather, for the wind to suck,

For the sun to rot, for the trees to drop,

Here is a strange and bitter crop.