Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris USLA poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris USLA poesia. Mostrar tots els missatges

1 de nov. 2015

PIER PAOLO PASOLINI, 40 ANYS DEL SEU ASSASSINAT! (de la sèrie "Poetes i Assassins, #3)

La freda nit del dia 1 de novembre de 1975 P.P. Pasolini mor assassinat al Lido d'Òstia (Roma).
El que semblava una mort violenta tenyida de sexe furtiu i homosexual va amagar un assassinat polític que volia "eliminar" la polèmica figura del darrer intel·lectual italià que va desafiar, amb la seva actitud i crítica, a tots els estaments de la Itàlia posterior a la II guerra Mundial.
Feixisme, capitalisme, religió, homologació, la gran transformació, els mitjans de comunicació, homosexualitat, marxisme, crítica, independència, independència......poesia, cinema, teatre, periodisme.....indepèndencia, independència!

16 de set. 2015

TE RECORDAMOS VICTOR!

Es compleixen ja quaranta i dos anys de l'assassinat del nostre amic Víctor Jara!
Tot i els intents dels violents colpistes militars per provocar l'oblit del poeta i intèrpret (la maledicció feixista del Nacht und Nebel) el cor i les paraules del company ens segueixen acompanyant per recordar-nos que hem de lluitar per un món millor, més just, més lliure!

NO T'OBLIDEM COMPANY!


26 de juny 2015

PACO PRIETO: CRÒNICA GRÀFICA DE LA SORTIDA A PORTBOU. Toma 2

El nostre company Paco Prieto (fotògraf, historiador i col·laborador habitual de la USLA) ens va acompanyar a la sortida a Portbou i va fer una bona sèrie de fotografies. Ens les cedeix per a que en fem un ús responsable d'elles i per tan les publiquem recordant la seva autoritat i propietat intel·lectual.

24 de juny 2015

CRÒNICA GRÀFICA DE LA SORTIDA A PORTBOU (20 JUNY 2015)

El dissabte dia 20 de juny es va fer la darrera activitat del curs 2014-2015 de la nostra associació USLA. La Ruta Pels Camins de l'Exili - Tres Poetes i un Filòsof va reunir a un bon grup de persones que gaudiren d'un solejat (i ventós) dia per fer les visites als espais memorials del Coll de Belitres i la Ruta Walter Benjamin.

6 de juny 2015

ELS CAMINS DE L'EXILI - 20 DE JUNY - TRES POETES I UN FILÒSOF (PORTBOU)

El dia 20 de juny continuen les nostres propostes més culturals i estiuenques! En aquesta ocasió us animem a participar a una ruta que ben segur us engrescarà a la vegada que us emocionarà.

 

Els camins de l'exili: tres poetes i un filòsof


Gener de 1939; la caiguda de Barcelona precipita cap a la frontera amb França a centenars de milers de persones. Entre ells, tres poetes: Antonio Machado, Clementina Arderiu i Carles Riba. El destí els fa coincidir en una fugida massiva i penosa. 

9 de maig 2015

DE POETES I ASSASSINS (2)

UN TRIBUNAL DE FLORIDA JUTJARÀ A PEDRO BARRIENTOS, UN DELS ASSASSINS DEL CANTANT I POETA VICTOR JARA



Hi han paraules que tenen el poder màgic de transformar a les persones, de portar-les a espais i llocs que mai han trepitjat......És la capacitat màgica de les paraules i d'aquells que accepten el repte diví de vocalitzar-les, de dir-les, de cantar-les!
Quan escolto aquestes tres paraules ,Te Recuerdo Amanda, el cor em floreix......... Encara recordo la sentida interpretació que Quilapayun va fer en la darrera visita al Palau de la Música; recordo com, de manera ridícula, vaig intentar amagar les meves llàgrimes girant el cap i de sobte vaig adonar-me que l'emoció inundava a tota la platea.
Diuen que, just abans de morir sota els cops i les bales dels insurgents militars xilens, en Victor Jara cantava l'epitafi tràgic a la seva mort
Canto, qué mal me sales / cuando tengo que cantar espanto! / Espanto como el que vivo / como el que muero, espanto".
Les mans destroçades, cops, la ruleta russa, trenta i quatre trets, un tret de gràcia......cossos amuntegats i abandonats a les rodalies del Cementiri Metropolità de Santiago.....i el silenci, el silenci de la violència de la barbàrie feixista.


Daltona, Florida, abril de 2015

Més de quaranta anys després, dues dones, la seva filla Amanda i la seva esposa Joan, han aconseguit el que semblava impossible: portar davant d'un jutge a Pedro Pablo Barrientos, un dels partícips en l'assassinat, acusat de tortura i assassinat extrajudicial.
Tot el procés es porta a terme a un jutjat de Florida (a Orlando concretament) on Barriento vivia plàcidament la seva vellesa com a venedor de cotxes lluny de qualsevol acció de la justícia. Finalment, les dues dones amb el suport de l'associació Centre de Justícia i Responsabilitat, han aconseguit portar-lo davant un jutge (de nom Roy Dalton) però no que l'acussesin de crims de lesa humanitat.
"El asesinato de Víctor Jara y miles de crímenes cometidos bajo la dictadura de Pinochet deberían ser llamados como lo que son, un crimen de lesa humanidad", va manifestar l'advocada del  CJA, Almudena Bernabéu.

La participació de Barriento en l'assassinat, diuen que va ser ell el responsable del tret de gràcia,  la va confessar, el 2009 i davant d'un jutge, José Adolfo Paredes. Ell era un jove soldat, tenia 18 anys el 16 de setembre de 1973, que va reconèixer participar al fet i que recorda com li van tallar les mans abans de matar-lo!  


Victòria pírrica?

Sortir de la nit i de la foscor a la llum i a la justícia sempre és un triomf! Recordar els fets i l'autoria de l'assassinat (personal) és important però ens quedem a mig camí. L'assassinat no va ser un fet criminal comú d'un individu, va ser l'intent polític de les classes privilegiades per silenciar la veu de tots aquells que volian protagonitzar la seva vida i la seva historia. El judici individual intentar amagar la violència de grup, de classe, d'estat!
JUSTÍCIA, JA!


L'efecte balsàmic de la música


De tothom es sabut els efectes terapèutics de la música. Per intentar acabar aquest post de la millor manera possible donem la paraula als cantants que han recordat al Víctor al llarg del temps. 
Ja fa uns quants anys que els fabulosos Fabulosos Cadillacs van crear i cantar un veritable himne, "Matador", dedicat al creador de "Te recuerdo Amanda" (que també hem afegit a la selecció).
En darrer lloc, us afegim el tema dels superrecomanables Calexico "Victor Jara's hands" on sobresurt la veu i la guitarra de Jairo Zavala.

Esperem que el post hagi estat del vostre gust i ens acomiadem fins la propera.
Salut, poesia i justícia!


Fonts a internet
http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article45602

http://www.uypress.net/uc_59595_1.HTML

http://internacional.elpais.com/internacional/2015/04/16/actualidad/1429213015_071741.html

2 de maig 2015

DE POETES I ASSASSINS (I)

NOVES DADES SOBRE L'ASSASSINAT DE FEDERICO GARCÍA LORCA 

Tot un seguit de dades (descobertes i publicades per la Cadena Ser) aporten llum sobre la mort del poeta Federico García Lorca. Un document escrit per membres de la "Jefatura Superior de Policia de Granada" clarifica els fets i confirma que la mort del poeta va ser un assassasinat d'estat, premeditat i ordenat als nous dirigents polítics sorgits a Granada després del cop d'estat de juliol de 1936.
Acusat de masó, homosexual i socialista i, després de la seva confessió, Federico va ser "passat per les armes" (al mateix temps que un altre reo del qual no tenim dades) a Viznar, a un barranc a prop de la Fuente Grande. 
El document és el resultat d'una investigació ordenada pel govern de Franco al juliol de 1965 davant de les demandes d'informació per part d'una escriptora francesa (Marcelle Auclair), amiga del poeta i que preparava un llibre sobre l'autor de Poeta en Nueva York. Ella mai va rebre aquest informe, la decisió dels ministres implicats en la investigació (Fernando María Castiella, Camilo Alonso Vega i Manuel Fraga) va ser de no donar llum a tota la informació generada o de fer-ho dins d'un marc jurídic manipulat i manipulable (com al llarg de tot el franquisme).

Amb tot això es confirma, primer, que la mort violenta del poeta va ser en realitat un acte de terrorisme d'estat (en funció de les acusacions que se l'imputen, el procediment emprat i la manca absoluta de garanties legals pel detingut) i segon, que tota la cúpula del franquisme estava informada dels fets i mai, mai van confessar la veritat!

Anys, molts anys després els granainos Lagartija Nick cridaven al seu tema El amor es la víctima que...

Donde nunca ha llegado el amor
llegará la policía.
Con algunos números de teléfono
escriben hoy poesía
 

FONT. http://cadenaser.com/ser/2015/04/22/cultura/1429721554_396463.html

Lagartija Nick, "El amor es la víctima" del LP "Su" (CBS/Sony) 1995

13 d’abr. 2015

LLARGA VIDA ALS LLIBRES! - Sant Jordi 2015, Paradeta llibres 2a mà

Un any més s'apropa aquesta data que ens agrada tant als catalans i catalanes: Sant Jordi. Veritable i antic emblema de la literatura i l'amor ha esdevingut però un mecanisme barroer de la literatura (caldria dir millor producció de llibres) de tipus mediàtic (atents a l'actualitat o a llocs comuns que garanteixen l'èxit editorial)i autors amb idèntic epítet que desvirtuen de manera total una festivitat que podria esdevenir "santo y seña" d'una "cultura revolucionària".
Sí, revolucionària perquè cal molt poc, a dia d'avui, per atribuir-se aquest adjectiu davant de tanta fal·lera pel conservadorisme i el reaccionarisme. Sí, perquè si reclames a la cultura i la literatura com a eina de transformació de la societat ja és revolucionària. Sí, perquè si l'utilitzes per millorar les eines del lector per "llegir" la seva realitat i fer-lo més autònom i menys voluble és revolucionària. Sí, perquè si serveix per unir i fer grup, classe o associació i no dissoldre a l'individu en el més absolut "res de res" és revolucionària.
Com veieu ja no cal cridar a les barricades (que també) per rebre tints vermells.

Nosaltres, des de la USLA cridem a la resistència i lluitem contra l'us comercial d'aquestes armes de conscienciació massiva! Per això us convidem a visitar la nostra paradeta de llibres de 2a que muntarem aquest Sant Jordi a la Pça de a Vila. Allà trobareu bona literatura a preus assequibles, amb diferents temàtiques especialitzades (novel·la negra, infantil i juvenil, els clàssics, literatura i pensament, etc.)


Us - hi - esperem! Visiteu-nos i gaudim d'un dia de cultura, literatura i companyonia! 

4 d’abr. 2015

BILLIE HOLIDAY sings "STRANGE FRUIT"

A finals dels anys 30's la situació de la població afroamericana al cor dels USA era conflictiva (quin eufemisme, era violenta, salvatge i perillosa); les pallises i els linxaments eren més que habituals, eren estructurals! 
Curiosament, unes de les imatges d'un linxament, amb els cossos de l'apallissat, penjat i "ballant",  arriba a les mans de Abel Meeropol (jueu i comunista!) que escriu un poema inicial sota el nom de "Bitter fruit" que rapidament es convertirà en un himne contra la violència racista en els ambients d'esquerres i bohemis. Afortunadament, el text, cau en mans de Billie que la converteix en el "hit" del seu cançoner sota el nom de "Strange Fruit". 
Us oferim a continuació el text original de Meerpool (en anglès), la versió traduida (gràcies al weblog de "Con Tinta de Amapolas" de Carlos Alvarado-Larroucau) i la cançó interpretada per Billie.
Aprofitem aquestes dates de descans i vacances per recordar aquesta història i la cançó.
Ens veiem a la tornada de les vacances amb noves activitats organitzades per la USLA!


FRUTA EXTRAÑA
Árboles sureños cargan extraños frutos,
Sangre en las hojas, y sangre en la raíz,
Cuerpos negros se balancean a la brisa sureña
Extraños frutos penden de los tuliperos.

Escena pastoral del galante sur,
Los ojos saltones y la boca retorcida,
Perfume de magnolias, dulce y fresco,
Y el repentino olor de carne quemada.

Aquí está el fruto (que alardea coraje) para que arranquen los cuervos,
Para que la lluvia tome, para que el viento chupe,
Para que el sol descomponga, para que los árboles suelten,
Esta es una extraña y amarga cosecha.


Strange fruit

Southern trees bear strange fruit,
Blood on the leaves and blood at the root,
Black bodies swinging in the southern breeze,
Strange fruit hanging from the poplar trees.

Pastoral scene of the gallant south,
The bulging eyes and the twisted mouth,
Scent of magnolias,
sweet and fresh,
Then the sudden smell of burning flesh.

Here is fruit for the crows to pluck,
For the rain to gather, for the wind to suck,
For the sun to rot, for the trees to drop,
Here is a strange and bitter crop.

29 de març 2015

EL SEU VEHICLE HA ESTAT POETITZAT! Poesia o Barbàrie?!!!!!

Fa ja uns quants dies que una nota anònima s'esllevisà per sota de la porta d'un dels membres de la nostra associació. Convençuts de la gravetat de la situació que es denuncia, ens veiem en l'obligació de fer-la extensiva a la resta de la societat santfeliuenca!! La nota s'acompanyava de l'octaveta que reproduïm de la mateixa manera. 


Coincidint amb la IV Setmana de la Poesia de Sant Feliu uns fets luctuosos han vingut a trasbalsar la tranquil·la vida de tots aquells que hem fet del transport rodat (utilitaris, 4x4, motocicletes, etc.) amb energia fòssil el nostre mode de vida!
Nosaltres que hem fet possible una forma social, cultural i ecònomica superior, superant antigues formes de desplaçar-se (carretes, bicicletes, animals de ferradura, caminar a peu, etc.) pròpies de societats inferiors.....
Nosaltres que hem elevat els índex de riquesa monetària de quatre ciutadans - propietaris fins a límits insospitats.....
Nosaltres que hem aconseguit el que cap societat civilitzada havia aconseguit fins ara i així hem accelerat, de manera irreversible, el canvi climàtic.....
Nosaltres que hem superat els antics i arcaics patrons culturals i paisatgístics, fundats en la presència massiva de zones arbrades i espais naturals, i hem instaurat noves formes de veure el medi com un continum d'asfalt i ciment.....
Nosaltres, en definitiva, que simbolitzem la forma més pura i moderna del gènere humà hem de veure com els nostres temples immaculats (els nostres cotxes)  son degradats i destinats a la seva destrucció gràcies a l'acció de tots aquells que, sota el paraigües de la nocturnitat, han inundat la nostra tranquil·la ciutat d'octavetes amb missatges perversos on criden a la POETITZACIÓ DEL NOSTRE VEHICLE!

Indecent, simplement indecent. Ciutadans, hem de reaccionar, no podem permetre que quatre poetes desarrapats, captaires i pregadéus ensorrin la nostra cultura automobilística..... En la vostra reacció estarà la resolució d'aquesta terrible diatriba......POESIA O BARBÀRIE!

23 de març 2015

Setmana de la Poesia '15. Dijous 26 a les 19'30h "Homenatge a Francesc Garriga"

La Setmana de la Poesia emplena Sant Feliu de veus i poesia cada primavera. Atents a la cita, des de la USLA volem aprofitar l'ocasió per recuperar la memòria de Francesc Garriga Barata, que ens ha deixat recentment, a través del documental "Una ombra al sol, Francesc Garriga Barata, Poeta"
L'acte tindrà lloc el dijous 26 a les 19'30h (Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc), comptarà amb la presència de l'artista Toni Moreno i membres de la USLA faran un petit recital amb poemes de l'homenatgeat.
A continuació us oferim un text que és una aproximació a la vida i obra del poeta.
Us-hi esperem! 

Francesc Garriga Barata (Sabadell, 1932, Sant Cugat del Vallès, 2015), viatger, crític, estudiós, mentor, poeta. Un home tan irreverent com inabastable. 
Aquest documental intenta dibuixar-lo en la seva indefinició i fer, en definitiva, el que ell fa: parlar de coses abstractes amb paraules concretes. És possible que vosté no conegui a Francesc Garriga Barata, un poeta que no s'hi considera. I no és d'estranyar.La seva obra ha passat per un llarg purgatori silenciós que sembla acabar-se l'any 2012 quan guanya el premi Carles Riba, cinquanta anys després del seu primer poemari. 
Especialitzat en filologia germànica, va néixer a principis dels anys trenta a Sabadell, on visqué una joventut marcada per la guerra i el catolicisme. A través de la religió, viatjà a l'Amazònia sota l'ordre dels franciscans que posteriorment abandonà. 
Lamenta el passat, però, i lamenta haver-se'n de recordar a vegades, sempre sense voler. Les delimitacions estanques no li interessen, però s'ha de definir per fer entendre. Potser a causa d'aquesta falta d'etiqueta o de la impossibilitat de classificar-lo dins d'una generació, Garriga ha passat molts anys desapercebut com a poeta. Però és un home de màscares que ha exercit múltiples facetes, des de professor i mentor d'incomptables deixebles en diversos camps creatius - Fontbona, Fontcuberta, Manuel Huerga, Xavier Bosch...- a director de l'acurada revista d'art "FMR". 
Un home pel qual la solitud és essencial, sempre i quan aquesta es pugui trencar. Durant aquest documental trenquem el silenci de la seva peixera i entrem al seu refugi; una casa on les parets xiuxiuegen records i experiències. A través del seu pensament i dels seus verbs s'estructura un relat intimista on la paraula, sempre esmolada i pacientment llimada, pren les regnes del documental. Una narració a cau d'orella, com la seva poesia. 
Salutacions.

15 de març 2015

CRÒNICA EXPOSICIÓ "OVIDI, 20 ANYS DE VACANCES" AL FET A SANT FELIU





 

El mitjà de comunicació "Fet a Sant Feliu" es fa resó sempre de les activitats que des de la USLA organitzem.
En aquesta ocasió, el nostre col·laborador Jordi Jiménez, a la vegada cronista del Fet A Sant Feliu, fa la crònica de l'exposició que hem organitzat en relació al vinté aniversari de la mort del cantant d'Alcoi. 
La transcribim de manera textual, reconeguent l'autoria i la procedència, a la vegada que us animem a visitar la plana web de la revista (http://www.fetasantfeliu.cat/) 
L'autoria de les fotografies: M. Rius

Una exposició recull l’itinerari biogràfic i artístic del polifacètic Ovidi Montllor.

Cultura però també compromís, tendresa, solidaritat, identitat; un llegat tant vigent com necessari.


L’associació USLA, l’Ateneu Santfeliuenc i l’Ajuntament de Sant Feliu han decidit dedicar un temps i un espai per al record de l’Ovidi; una exposició, un concert i reportatges, seran els actes que al llarg d’aquesta setmana ens faran recordar la vida i obra d’aquest polifacètic artista d’Alcoi.

L’Ovidi és...

Però potser algun desmemoriat, o algun malintencionat, es preguntarà si calia rememorar el vintè aniversari del seu comiat. Doncs la resposta és , així amb majúscules; l’Ovidi és un artista de cap a peus, però no per la seva tècnica vocal i la seva dicció depurada, que la té, o per la seva expressió corporal, supèrbia, o per... És un artista suprem perquè sap combinar com ningú tendresa i “mala llet”,  “i un compromís innegociable amb la llibertat i els principis democràtics” com diu el Pau Alabajos. Sí, perquè és un artista que va més enllà, que defuig en realitat, dels posicionaments estètics a la darrera moda, el seu art és una eina per “retransmetre” la vida mateixa.

L’Ovidi és la realitat” diu qui el va acompanyar tota una vida, el guitarrista Toti Soler. I aquest imperatiu categòric, auto imposat, no va ser de l’agrat de molts, “els feia por el mirall que tu els plantaves davant els ulls” li diu el Miquel Pujadó. En definitiva, un artista compromès amb la vida i els ciutadans.

Setze panells per recordar una vida i un llegat

Si voleu saber més, o conèixer millor a l’Ovidi us recomanem que us apropeu a l’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc per gaudir de l’exposició “Ovidi, 20 anys de vacances”.

L’exposició, que restarà a l’Ateneu fins al dia 19 de març però que després voltarà per tota Catalunya, és un aproximació a la vida i obra de l’artista d’Alcoi. Així podem recórrer els seus múltiples oficis, la seva dedicació a la poesia (amb alguns llibres publicats), al cinema (amb més de 40 aparicions), al teatre (el seu primer ofici en arribar a Barcelona), a la televisió (participació a unes 15 sèries), però també  podrem apropar-nos a la seva obra més coneguda (les seves cançons) per acabar amb l’opinió que d’ell han donat amics del gremi de la literatura (Isabel-Clara Simó, Joan Fuster, M.Vázquez Montalban i Monserrat Roig) i la música (Toti Soler, Pau Alabajos, Cesk Freixas, Miquel Pujadó).

Tot això amanit amb un una magnifica mostra de fotografies, dades, bibliografia, discografia complerta i lletres de les seves cançons més conegudes!

En definitiva, una ocasió magnifica per retrobar-nos amb l’Ovidi després de les seves llargues, merescudes, i esperem que relaxades, vacances. Sant Feliu ha estat sempre terra amiga per l’Ovidi, ells ens ha visitat en moltes ocasions i ara torna a ser entre nosaltres; aneu a visitar-lo i expliqueu-li que el trobeu a faltar.

8 de març 2015

"20 anys sense l'Ovidi" Llistat d'activitats

Un deu de març de l’any 1995, l’Ovidi va decidir que ja estava bé, que plegava. I ens va deixar, una mica més, orfes. Un artista, una persona sensible al cap i a la fi, que ja s’ensumava, des de feia molt, que això no s’aguantava, que ens havien ensarronat, que ja estava bé del pa que s’hi dona.....
Ell sempre va mostrar un talant rebel (i cal ser terriblement coherent per ser rebel!) i això no li varen perdonar i, a més,  li  van fer pagar amb intents d’ostracisme.
Per tot això, el seu record ha estat sempre viu entre els seus seguidors i admiradors. Aquest any però, i coincidint amb el vintè aniversari de la seva desaparició,   una munió d’activitats volen recordar-lo i mostrar-lo aquells que encara no el coneixen! Sant Feliu no serà aliena a aquestes iniciatives; organitzats per la USLA i l’Ajuntament de Sant Feliu, aquesta setmana viurem un seguit d’actes destinats a gaudir del record del cantant, poeta, actor, i moltes coses més, d’Alcoi.
Ja no ens alimenten les molles, ara volem el pa sencer!
El dimarts, dia10 de març, i coincidint amb la data de la seva mort, s’inaugura l’exposició “Ovidi, 20 anys de vacances” L’acte tindrà lloc a l’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc a partir de les 20h. L’exposició es podrà veure fins al dia 19 de març.
Tot just al dia següent, dimarts 11, es presentarà el documental “Ciutadà Ovidi” (Dir. Felip Solé) que es complementarà amb el diàleg entre alguns dels nostres veïns (Angel Merino) i conveïns (Sento Masià) que conegueren més a fons a l’Ovidi.
Cal anunciar aquí que la conferència de I. Riera, programada per al dia 12 de març, ha estat anul·lada per impossibilitat d’assistència del ponent.
La cloenda d’aquesta iniciativa serà divendres 13 de març amb el concert de Jordi Gil i la Munchaüsen Band que oferiran un concert homenatge a l’Ovidi a l’Auditori del Palau Falguera. Les entrades (a 5€) les podeu comprar dies abans a la sala d’Exposicions del mateix Palau entre les 18 i les 20h.
Adéu, bon vent i barca nova!
Així que ja ho sabeu, si voleu reivindicar, gaudir, conèixer, ensenyar, mostrar a aquest personatge central de la nostra vida (cultural, política, social, sentimental) aquests dies ho tindreu molt més fàcil, aprofiteu l’ocasió!

5 de març 2015

Recordant l'Ovidi. Sant Feliu, març del 2015!



Ja fa vint anys! Vint anys que l'Ovidi va decidir deixar-nos sense la seva companyia. Des de la USLA volem aprofitar aquest trist aniversari per apropar-nos a la figura d'aquest artista inigualable, irreductible, compromès  i terriblement coherent!
Per tot això us convidem als actes que hem organitzat!
Esperem que siguin del vostre gust i, com diria l'Ovidi, "bon vent i barca nova"



Un 10 de març de 1995, Ovidi Montllor s'acomiadava de la vida i va marxar de vacances. Deixava en l'empresa un CV impecable "artista complet, lliure, sensible, polifacètic, rebel, creatiu, autèntic, profund i un català d'Alcoi"  segons diu Toni González.
Fill de la classe obrera alcoiana i dels seus ideals llibertaris i humanistes, hereu de la derrota i la memòria, farà del seu treball al món de la cultura (cançó, teatre, poesia, cinema) una eina al servei dels humils, al servei de l'emancipació social i per la recuperació de les nostres arrels nacionals. Mai va defugir del compromès i la lluita, traspuant sempre solidaritat i tendresa.
El camí per ell triat no sempre va ser del gust dels que manen. Va tenir els seus problemes, incomprensions i abandons. Necessaris com a representants dels que estaven obligats al silenci durant el tard franquisme i la transició, la majoria de companys de ruta i ofici van ser silenciats pels nous “garants” de la democràcia.

La seva biògrafa, la Núria Cadenas, reconeixia que no va ser fàcil arraconar l’Ovidi: “només cal parar l’orella (...) deixar-se encomanar per la sàvia mala llet que impregnava moltes de les seves cançons, per l’esperança  que les amara totes, és un acte de salut nacional

Després de vint anys de vacances ja és hora que l’Ovidi torni.
(Text extret dels materials de l'exposició)