Uauuuuu! Donem un gir de 180º a les nostres activitats habituals.......
Tchaaaaan, tenim el plaer de presentar-vos la darrera producció de la USLA: la 1a Edició de la Rock & Roll High School!
Tot i que és una activitat organitzada de cara al nou curs acadèmic (setembre - desembre) tenim una prèvia de cara a aquest mes de juny: la presentació (el 19 de juny) de l'escola de rock amb la primera sessió dedicada a l'escena musical del Sant Feliu dels anys 80's i 90's!
Al text de sota teniu més informació de la proposta! Com sempre us animem a participar i difondre la nostra iniciativa!
Periclitat el període de temps socials "quasi segrestat" per les campanyes electorals (ara les municipals, després les autònomiques i per acavar les generals!) tornem a la nostre habitual activitat!
Aquest més de juny ens hem posat el "mono de curreles" i hem preparat tres activitats super - interesants. Però no ens avancem, comencem pel principi:
- El disabte 06 de juny ens anem a visitar els espais patrimonials del Turó de la Rovira (MUHBA)
UN TRIBUNAL DE FLORIDA JUTJARÀ A PEDRO BARRIENTOS, UN DELS ASSASSINS DEL CANTANT I POETA VICTOR JARA
Hi han paraules que tenen el poder màgic de transformar a les persones, de portar-les a espais i llocs que mai han trepitjat......És la capacitat màgica de les paraules i d'aquells que accepten el repte diví de vocalitzar-les, de dir-les, de cantar-les!
Quan escolto aquestes tres paraules ,Te Recuerdo Amanda, el cor em floreix......... Encara recordo la sentida interpretació que Quilapayun va fer en la darrera visita al Palau de la Música; recordo com, de manera ridícula, vaig intentar amagar les meves llàgrimes girant el cap i de sobte vaig adonar-me que l'emoció inundava a tota la platea.
Diuen que, just abans de morir sota els cops i les bales dels insurgents militars xilens, en Victor Jara cantava l'epitafi tràgic a la seva mort
"¡Canto, qué mal me sales / cuando tengo que cantar espanto! / Espanto como el que vivo / como el que muero, espanto".
Les mans destroçades, cops, la ruleta russa, trenta i quatre trets, un tret de gràcia......cossos amuntegats i abandonats a les rodalies del Cementiri Metropolità de Santiago.....i el silenci, el silenci de la violència de la barbàrie feixista.
Daltona, Florida, abril de 2015
Més de quaranta anys després, dues dones, la seva filla Amanda i la seva esposa Joan, han aconseguit el que semblava impossible: portar davant d'un jutge a Pedro Pablo Barrientos, un dels partícips en l'assassinat, acusat de tortura i assassinat extrajudicial.
Tot el procés es porta a terme a un jutjat de Florida (a Orlando concretament) on Barriento vivia plàcidament la seva vellesa com a venedor de cotxes lluny de qualsevol acció de la justícia. Finalment, les dues dones amb el suport de l'associació Centre de Justícia i Responsabilitat, han aconseguit portar-lo davant un jutge (de nom Roy Dalton) però no que l'acussesin de crims de lesa humanitat.
"El asesinato de Víctor Jara y miles de crímenes cometidos bajo la dictadura de Pinochet deberían ser llamados como lo que son, un crimen de lesa humanidad", va manifestar l'advocada del CJA, Almudena Bernabéu.
La participació de Barriento en l'assassinat, diuen que va ser ell el responsable del tret de gràcia, la va confessar, el 2009 i davant d'un jutge, José Adolfo Paredes. Ell era un jove soldat, tenia 18 anys el 16 de setembre de 1973, que va reconèixer participar al fet i que recorda com li van tallar les mans abans de matar-lo!
Victòria pírrica?
Sortir de la nit i de la foscor a la llum i a la justícia sempre és un triomf! Recordar els fets i l'autoria de l'assassinat (personal) és important però ens quedem a mig camí. L'assassinat no va ser un fet criminal comú d'un individu, va ser l'intent polític de les classes privilegiades per silenciar la veu de tots aquells que volian protagonitzar la seva vida i la seva historia. El judici individual intentar amagar la violència de grup, de classe, d'estat!
JUSTÍCIA, JA!
L'efecte balsàmic de la música
De tothom es sabut els efectes terapèutics de la música. Per intentar acabar aquest post de la millor manera possible donem la paraula als cantants que han recordat al Víctor al llarg del temps.
Ja fa uns quants anys que els fabulosos Fabulosos Cadillacs van crear i cantar un veritable himne, "Matador", dedicat al creador de "Te recuerdo Amanda" (que també hem afegit a la selecció).
En darrer lloc, us afegim el tema dels superrecomanables Calexico "Victor Jara's hands" on sobresurt la veu i la guitarra de Jairo Zavala.
Esperem que el post hagi estat del vostre gust i ens acomiadem fins la propera.
Fruit de la col·laboració entre la nostra associació i la Biblioteca Montserrat Roig l'any passat (Tertúlia sobre Novel·la Negra) va germinar la possibilitat de col·laborar una vegada més relacionant, en aquesta ocasió, les sessions de Tertúlies d'Art de la Biblioteca M. Roig i les nostres propostes de formació en relació a l'arqueologia i el patrimoni de Sant Feliu i de la comarca.
Per aquells que no coneguin la proposta de les Tertúlies d'Art cal dir que és una activitat àmpliament consolidada (més de deu anys en antena que dirien els programadors de TV!) entorn a les manifestacions artístiques (enteses en un sentit ampli) i amb un marcat caràcter divulgador que es porten a terme cada segon dimarts de mes.
Per la nostra part, i amb la intenció de consolidar ofertes formatives, l'any passat vam tirar endavant el projecte Curs d'Arqueologia Comarcal: Prehistòria i Antiguitat al curs final del Llobregat del qual ja hem fet dues edicions (Ateneu Santfeliuenc i Centre d'Estudis Santjustencs)
Amb la voluntat de donar a conèixer tant la proposta com els resultats, portem a la Torre del Roser aquest proper dimarts (12 de maig, 19h.) la conferència Prehistòria i Antiguitat a Sant Feliu - Origen i desenvolupament de l'agricultura a casa nostra - a càrrec d'un dels nostres docents (Jordi Jiménez Zamora) on es tractarà la temàtica de com va aparèixer aquesta pràctica econòmica a casa nostra (fa uns 7000 anys) i de com es va consolidar com a eix social i econòmic principal fins al punt de permetre'ns participar de sistemes globals (l'Imperi Romà) al llarg dels primers segles de la nostra era (segles I-II ne) a través de la producció de vi i la seva distribució al llarg de tot l'occident mediterrani i el nord d'Europa.
Volem, en darrer lloc, invitar-vos a aquesta activitat i animar-vos a participar a totes i cadascuna de les iniciatives que des de la USLA i la Biblioteca Montserrat Roig es porten endavant!
Bona nit! Trenquem la solitud i tranquilitat de la nit d'aquest dissabte per fer - vos arribar (com ja és habitual) la crònica que de les nostres activitats en fa el mitjà local Fet a Sant Feliu.
En aquesta ocasió repliquem de manera textual l'article en torn de la presentació del llibre "Nacht und Nebel. Fotografía y Testimonio" que tenir lloc el passat dimarts.
Com sempre us animem a seguir el nostre blog i el nostre twitter (@uslasantfeliu) i també als companys del Fet a Sant Feliu!
“Nact und Nebel. Fotografía y Testimonio” es presenta a l'Ateneu Santfeliuenc
És un treball que reflexiona sobre el valor documental i testimonial de la fotografia
Dimarts es va presentar a l’Ateneu Santfeliuenc el llibre “Nact
und Nebel. Fotografía y Testimonio”.
La figura de Francesc Boix, la seva
vida i la seva obra, és l’origen d’aquesta obra coral editada per la
Fundació Nous Horitzons.
L’acte va comptar amb la presència de Marià
Hispano i Francisco Prieto, participants en l’obra, que van aproximar el
públic als projecte i la proposta del llibre.
Jordi de Amorós Relatava Montserrat Roig al seu llibre sobre els catalans als camps de concentració que “Nacht und Nebel” (Nit i Boira) era el poètic nom de l’ordre dictada pel cap de la Wehrmacht,
el 12 de desembre de 1941, amb la sinistra amenaça de reduir a l’oblit
(personal, físic, humà i històric) qualsevol que gosés atacar a les
forces militars del Tercer Reich. De facto, la norma simbolitza (en el
marc intemporal de la teoria política i el relat social) la impunitat,
l’arbitrarietat del poder i la culminació de la inseguretat jurídica.
Dimarts passat es va presentar a l’Ateneu Santfeliuenc, en un acte
organitzat per l'USLA, un més que interessant treball bibliogràfic i
memorialístic que aprofita el nom de tan macabra ordre però per girar la
perspectiva i la intencionalitat en favor d’una memòria testimonial i
compromesa: Nact und Nebel. Fotografía y Testimonio. Desmitificar i vulgaritzar L’obra és una producció coral de l’Àrea de Memòria de la Fundació Nous Horitzons
i ha està coordinada per Marià Hispano i Ramon Alberch. La presentació
va córrer a càrrec de M. Hispano (historiador, arxiver, coordinador i
participant de l’obra) i F. Prieto (historiador, fotògraf i participant
de l’obra). La idea de l’obra, explicà M. Hispano, va sorgir al
voltant de la investigació sobre el treball fotogràfic de Francesc Boix
al camp de Mauthausen i la seva participació als judicis contra els
criminals nazis a Nuremberg i Dachau. En relació amb aquesta imatge
icònica de la lluita antifeixista, la memòria i la potencialitat de la
fotografia per erigir-se com a testimoni contra els crims de lesa
humanitat es van articular tot un seguit de treballs de variats
especialistes (en dret, història, arxivística, art, fotografia, les
associacions memorialistes, etc.) que reflexionen entorn del valor
documental de la fotografia, l’ètica i el compromís. La presència dels
dos darrers valors s’entenen com a imperatiu categòric per articular la
lluitar contra l’oblit i, així aconseguir un món més lliure. Per tant,
una ètica (democràtica) i el compromís es confirmen com el lligam de les
tres dimensions temporals: passat, present i futur. La idea
final, però, en relació amb la figura de F. Boix, va ser la de
desmitificar i vulgaritzar el seu rol en aquesta història de fotografia,
lluita i compromís. Darrere del fotògraf, just a tocar, apareix l’home,
jove i alegre, amant del ciclisme i la fotografia esportiva, de les
noies i d’anar a ballar... El missatge que resta és clar: era un jove
qualsevol (això sí, amb aspiracions a crear un món millor) al qual la
situació va empènyer a prendre partit i arriscar la vida per
testimoniar el que a Mauthausen passava. Res d’herois, persones com tots
nosaltres empeses davant dels fets! Tot el camp...
La presentació va acabar amb un interessant diàleg però sota la
cridòria dels seguidors del Barça (reunits al bar del costat) i el seu
himne reproduït a un volum ensordidor! Davant de la reclamació, per part
dels organitzadors, la resposta del cambrer va ser un lacònic “no puc
fer-hi res” Qui vol parlar de compromís quan tot el camp és un clam? La
fotografia d’un relaxat Francesc Boix, llegint al llit la nit abans de
testificar davant del tribunal de Nuremberg, em recorda que per avui ja
està bé. Tornem cap a casa.
NOVES DADES SOBRE L'ASSASSINAT DE FEDERICO GARCÍA LORCA
Tot un seguit de dades (descobertes i publicades per la Cadena Ser) aporten llum sobre la mort del poeta Federico García Lorca. Un document escrit per membres de la "Jefatura Superior de Policia de Granada" clarifica els fets i confirma que la mort del poeta va ser un assassasinat d'estat, premeditat i ordenat als nous dirigents polítics sorgits a Granada després del cop d'estat de juliol de 1936.
Acusat de masó, homosexual i socialista i, després de la seva confessió, Federico va ser "passat per les armes" (al mateix temps que un altre reo del qual no tenim dades) a Viznar, a un barranc a prop de la Fuente Grande.
El document és el resultat d'una investigació ordenada pel govern de Franco al juliol de 1965 davant de les demandes d'informació per part d'una escriptora francesa (Marcelle Auclair), amiga del poeta i que preparava un llibre sobre l'autor de Poeta en Nueva York. Ella mai va rebre aquest informe, la decisió dels ministres implicats en la investigació (Fernando María Castiella, Camilo Alonso Vega i Manuel Fraga) va ser de no donar llum a tota la informació generada o de fer-ho dins d'un marc jurídic manipulat i manipulable (com al llarg de tot el franquisme).
Amb tot això es confirma, primer, que la mort violenta del poeta va ser en realitat un acte de terrorisme d'estat (en funció de les acusacions que se l'imputen, el procediment emprat i la manca absoluta de garanties legals pel detingut) i segon, que tota la cúpula del franquisme estava informada dels fets i mai, mai van confessar la veritat!
Anys, molts anys després els granainos Lagartija Nick cridaven al seu tema El amor es la víctima que...
Donde nunca ha llegado el amor
llegará la policía.
Con algunos números de teléfono
escriben hoy poesía
