No oblidem la nostra història
(1939)...
Unes jornades vinculades als
Drets Humans en la ciutat i dedicades al Dret
d’asil i refugi de les persones migrants són avui, per diversos motius, més
que oportunes. Tothom s’ha vist interrogat davant la continua arribada de
refugiats en aquest any 2015
a les costes gregues i altres llocs del Mediterrani. La
part més important d’aquestes persones procedia de Síria. Les imatges que
arribaven a les nostres llars eren més que impactants i les morts i les
llargues caminades en condicions infrahumanes amb que la vella Europa les
rebia no eren sinó la punta d’un iceberg d’un problema global, més estès i
cruel. Des de la societat civil se ha denunciat amb amarga impotència la
incapacitat dels nostres dirigents per prevenir i planificar el que s’ha
convertit per Europa en la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra
Mundial.
En una primera instància admetem
que aquesta crisi és una crisi humanitària, però es també una crisi política
(El Mediterrani se han convertit en un mar marcat per la sinistralitat). Els
governs europeus han estat incapaços d’arribar a acords significatius que
permetin alleujar tant de sofriment. Hem d’admetre que aquesta crisi de
refugiats ni és passatgera ni està causada per un únic conflicte. Ha deixat al
descobert la incapacitat i, en alguns casos, la passivitat europea per reduir
els nivells de violència d’origen, l’absència de canals segurs per fer efectiu
el dret a la protecció internacional i la desunió i egoisme de la que Europa ha
fet gala.
Aquesta crisi de refugiats no pot
tampoc fer-nos oblidar l’èxode planetari existent. Són més de seixanta milions
de persones les que avui estan desplaçades en el món. En uns casos fugen cap
“països d’acolliment (?)” i en altres es desplacen dintre dels propis
territoris. Guerres civils, violències diverses (ètniques, religioses, de
gènere...), catàstrofes naturals i mediambientals,
revoltes armades i crim organitzat, pobresa severa... donen vida, són la causa
d’aquesta monumental “marea” que ens afecta i ens incumbeix.
Les ciutats han estat les
primeres en denunciar l’actual situació. Han fet arribar la seva mirada a
governs per que acompleixen amb les seves obligacions. Estan fent un esforç per
organitzar-se i oferir els seus serveis pal·liatius i humanitaris (juntament
amb la ciutadania i les seves organitzacions solidàries) per donar una acollida
el més digna possible a les persones que arribin. De tot això volem parlar en
aquestes jornades.
...per entendre millor l’actual
història dels humans (2015).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada