Cicle de memòria democràtica: Informe i homenatge als exiliats republicans de Sant Feliu de Llobregat

Crònica de la sessió inaugural de les Jornades sobre Drets Humans a la Ciutat: "Exclusió social i pobresa en temps de crisi"

Ahir 14 de març, a la tarda, va tenir lloc la sessió inaugural de les Jornades sobre Drets Humans a la Ciutat organitzades per la USLA i l'AFAP i que aquest any porten per títol "Exclusió social i pobresa en temps de crisi". Més de cinquanta persones van poder gaudir de les ponències del doctor i catedràtic de Política Econòmica de la UB, Antón Costas, i del professor d'Economia Aplicada de la UAB i membre del Moviment per una Economia Crítica, Albert Recio.

Seguidament reproduïm la crònica el·laborada pel diari local de Sant Feliu, Fetasantfeliu.cat, i us emplacem a assistir a la segona sessió d'aquestes interessantísimes jornades que tindrà lloc el proper dilluns 18 de març, a partir de les 19:30 h., i que versarà sobre "El rostre humà de l'exclusió i la pobresa", a partir d'una taula rodona que tractarà temes com quines són les respostes cíviques i les interpretacions del 15M, sobre la dació en pagament amb caràcter retroactiu i la Iniciativa Legislativa Popular o sobre els joves més precaris i més exclosos.

Les causes i conseqüències de la crisi donen el tret de sortida a les jornades sobre exclusió social i pobresa

Els professors i economistes Anton Costas i Albert Recio van ser els encarregats d'explicar als assistents el per què de la situació actual

SOCIETAT  DIVENDRES, 15.3.2013. 11:50 H

     ( 1 vot )

Les jornades s'allargaran fins al proper dia 20 de març

---

MARTA LACIMA

A la sala d'actes de l'Ateneu, decorada especialment per l'ocasió amb els treballs de dos santfeliuencs sobre el moviment 15M, es va donar el tret de sortida a les jornades sobre drets humans organitzades per l'USLA -secció de l'Ateneu- i l'AFAP. Enguany, les jornades estan dedicades a l'exclusió social i la pobresa, dos problemes que, segons va afirmar Àngel Merino en la presentació, "no són exclusius de la crisi, però aquesta els aguditza". La primera sessió va comptar amb dues conferències, moderades per Aurora Huerga.

Anton Costas, doctor i catedràtic de Política Econòmica de la UB, es va encarregar de la conferència inaugural, sota el títol "Caracterització de la crisi: només econòmica?", que va justificar, en part, pel caràcter de la crisi actual, sovint relacionada amb termes com "frau, engany o crisi del capitalisme, que ni en la crisi del 1992, quan es va arribar al 25% d'atur, s'utilitzaven".

Costas va explicar als assistents com i per què s'ha arribat a la crisi actual, amb un símil. Segons el catedràtic, l'economia és com un avió amb un motor principal -sector privat: consum i inversió- i dos motors auxiliars, -la política monetària i la fiscal-. "La sort és que finalment vam convèncer les nostres autoritats que teníem dos motors auxiliars i calia posar-los en marxa", va afirmar Costas abans d'afegir "però el dèficit públic va fer que els apaguessin. Per què si ja sabien que acabaríem així, ho van fer? Per a contestar aquesta pregunta, s'han equivocat, haurien d'haver convidat un psiquiatra", va afirmar entre rialles Anton Costas.

Anton Costas va tancar la seva intervenció plantejant un repte pel segle XXI: "reconciliar capitalisme i democràcia, dues lògiques que tendeixen a xocar" perquè una tendeix a generar riquesa i a la desigualtat, i l'altra a la igualtat.

D'altra banda, en la conferència d'Albert Recio, professor d'Economia Aplicada de la UAB i membre del Moviment per una Economia Crítica, va posar sobre la taula les conseqüències socials de la crisi, que va assegurar que "no cal ser un expert en economia per conèixer-les". Entre elles, es troben un "augment del treball a temps parcial que es, en definitiva, misèria pura" o el fet que, tot i l'augment de l'atur, hi hagi un milió més de dones adultes treballant a Espanya: "És una mostra de la feblesa financeres de moltes famílies i dones a les quals mai se'ls havia ocorregut buscar feina ara ho estan fent", va explicar.

Entre les conseqüències que han portat Espanya al punt actual es troba, segons Recio, la importància que la construcció tenia en la economia espanyola i el fet que "no hi ha hagut cap voluntat de fer un disseny europeu inclusiu". Si bé les diferències dins dels països europeus són menors, explica Recio, les diferències entre els diversos països són molt grans". El professor en Economia Aplicada va sentenciar que "la situació espanyola ara mateix es una barreja entre criminalitat i idiotesa. Probablement hi hagi més idiotes que criminals".

Durant la setmana vinent, seguiran les jornades amb sessions sobre el vessant humà de l’exclusió i la pobresa, les alternatives a la crisi i els drets humans.

Jornades sobre drets humans a la ciutat: "Exclusió social i pobresa en temps de crisi"

Del dijous 14 al dimecres 20 de març, la Universitat Social Lliure i Autogestionada (USLA) i l'Associació per al Foment de l'Amistat entre els Pobles (AFAP), amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, el Consell Solidari de Sant Feliu de Llobregat, l'Associació CINEBAIX i la Diputació de Barcelona, han programat unes jornades sobre drets humans a la ciutat titulades "Exclusió social i pobresa en temps de crisi" que versarán sobre com està afectant la crisi als sectors més vulnerables de la nostra societat.

Com és habitual, l'entrada és gratuïta, i tindran lloc de 19:30 a 21 hores a l'Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc, situat al carrer Vidal i Ribas, 23-25 de Sant Feliu de Llobregat.

A continuació, fem una introducció sobre l'objectiu d'aquestes jornades i us adelantem la programació de les mateixes, així com unes breus referències sobre els ponents:

“  SÍ, PODEM “

Cada any (i ja en van quatre), la Universitat, Social, Lliure i Autogestionada (USLA) i l’Associació per al Foment de l'Amistat entre els Pobles (AFAP) aborden, en unes jornades, aspectes relacionats amb els drets humans a la ciutat. Aquest any volem reflexionar sobre com està afectant la crisi als sectors més vulnerables de la nostra societat: aquells que ja no compten per a res (estan o se senten exclosos) i aquells que viuen en les seves pròpies carns la “diversitat” de la pobresa (ja que no és ni un concepte, ni una realitat homogènia).

L’exclusió social, cultural i política és una bufetada inquisitiva dirigida als nostres sistemes democràtics. La pobresa “en temps de crisis” és profundament selectiva amb la nostra ciutadania. No tots ni totes la viuen de la mateixa manera. Hi ha persones –i no són poques- que ja s’allunyen del llindar del que és necessari per viure amb dignitat i que veuen reduïts els seus drets de ciutadania. Són dones corrents, nens i nenes corrents; gent gran i jubilats corrents; joves i precaris de tot tipus; immigrants, autòctons i apàtrides sense identitat; sense sostre i desnonats estafats per institucions financeres que practiquen el robatori del guant blanc. Els coneixem des de la proximitat i seria bo que també els coneguéssim des de la solidaritat i el compromís actiu.

Conèixer per actuar, reflexionar per alimentar consciències, compartir experiències i propostes per socialitzar millor les nostres vides amb la il·lusió posada en una altra societat possible, constitueixen objectius clars d’aquestes jornades. Ens agradaria contrastar y contrarestar aquelles posicions avui hegemòniques en el poder polític i econòmic que ens omplen amb matraques fonamentalistes i deterministes –sempre perfumades amb essències especulatives- amb allò de que tot és “inevitable i insubstituïble”. Volem dir-los que som moltes les persones que avui fem nostre el crit col·lectiu  “ SÍ, PODEM”

Dia 14 de març, dijous 

CONFERÈNCIA INAUGURAL

Crisi econòmica: només econòmica?

Caracterització i conseqüències sobre els drets de les persones

Antón Costas

Doctor en Economia i Catedràtic de Política Econòmica de la UB. Vicepresident del Cercle d' Economia.

El seu interès acadèmic i les seves publicacions se centren especialment en l'estudi dels processos de formació de polítiques públiques, analitzant el paper que juguen les idees, els interessos i les institucions en aquests processos. En particular ha analitzat processos de reforma econòmica. Ha publicat una dotzena de llibres i nombrosos articles i assajos sobre aquestes qüestions. Les seves publicacions més recents es relacionen amb l'anàlisi de les causes, efectes i respostes a la crisi de 2008. Els seus últims llibres sobre aquesta qüestió són: "La crisi de 2008. De l'Economia a la Política i més enllà" i "La torre de la arrogancia. Políticas y mercados después de la tormenta". editorial Ariel, 2011.

Albert Recio

Doctor en economia. Professor del Departament d'Economia aplicada de la UAB. Ha impartit docència, també, en Economia del Treball i Polítiques Soci-laborals. Ha participat activament en els moviments socials. És membre i impulsor del moviment d'economia crítica

Dia 18 de març, dilluns

TAULA RODONA: 

El rostre humà de l'exclusió i la pobresa

PONÈNCIES

Respostes cíviques. Les interpretacions del 15 M.

La dació en pagament amb caràcter retroactiu i la Iniciativa Legislativa Popular.

Els joves més precaris i més exclosos.

José Adelantado

Llicenciat en Ciències Econòmiques, doctor en Sociologia i professor d'aquesta matèria a la UAB. Impulsor del Seminari d'Anàlisi de Polítiques Socials (SAPS) i investigador de l'IGOP (Institut de Govern i polítiques públiques). S'ha especialitzat en políticas públiques de benestar.

Un representant  de la PAH

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha estat promotora de la iniciativa legislativa popular per l'habitatge digne, admesa a tràmit pel Congrés dels Diputats.

Toni Mora

És actualment Secretari de CCOO del Baix Llobregat. Ha treballat en diferents empreses (neteja de vehicles, metall, sector químic, ...). Va ser impulsor d'Acció Jove - Joves de CCOO i dinamitzador de polítiques socials i d'immigració

Dia 19 de març, dimarts

TAULA RODONA: 

Construint alternatives a la crisi

PONÈNCIES

Tornar a la comunitat. El cooperativisme.

Finances ètiques i solidàries.

Autogestió de serveis: L'experiència de Cinebaix.

Miquel Miró

Llicenciat en Ciències Físiques. Ha estat vinculat a l'impuls de l'energia solar fotovoltaica i ha estat fundador de cooperatives relacionades amb el sector. Va ocupar la direcció de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Actualment és el director de la Fundació Seira-Fundació per a la Innovació i Projecció del Cooperativisme.

Gabriel Abascal

Advocat i Màster en Administració Pública a la qual treballa. Ha estat impulsor del Fòrum Mundial d'Autoritats Locals i d'activitats dirigides a la construcció d'alternatives econòmiques al servei de les persones al Brasil. Actualment és President de FIARE-Catalunya impulsora de finances ètiques i solidàries.

Xavier Rubio

Llicenciat en Geografia Humana, va formar part de la "Comissió d'experts per a la Revisió del model d'Organització territorial de Catalunya". Regidor a l'Ajuntament de Manresa va impulsar les poíticas d'economia social i cooperativa, i impulsor de Territoris cooperatius a la Catalunya Central. És membre de FIARE.

Xavier Bachs

Ha exercit de docent en educació secundària. Ha participat activament en els moviments pacifistes i solidaris (com el del deute extern). Va formar part del nucli impulsor per a la recuperació del cinema a Sant Feliu de Llobregat a través de la plataforma CineBaix. Avui forma part de l'Associació Cinebaix.

Dia 20 de març, dimecres

CONFERÈNCIA FINAL

Crisi i drets humans: els rostres de la vulnerabilitat a Catalunya

Jordi Sánchez

Llicenciat i Màster en Ciència Política. Ha desenvolupat activitat docent com a professor a la UAB i a la UOC. Ha estat president de la Fundació Jaume Bofill. En el Pacte Nacional per a l'Educació va coordinar i redactar el text de l'àmbit del servei públic educatiu. Des de 2010 forma part de la Sindicatura de Greuges de Catalunya com a adjunt general al Síndic.

Conferència: "El món artístic de Tàpies"

Dins del marc de l'Exposició d'Homentage a Tàpies que està tenint lloc aquests dies a l'Ateneu Santfeliuenc amb pintures de l’artista Sento Masià, per aquest proper dimarts 5 de març, a les 19:30 hores, aprofundim en la figura de l’excepcional pintor barceloní amb la programació de la conferència "El món artístic de Tàpies", a càrrec de Josefina Ferrando, especialista en Història de l’Art.

Si voleu conèixer més sobre aquest magnífic artista, no us la podeu perdre. Us hi esperem!

Exposició: "Homenatge a Tàpies" amb pintures de Sento Masià

En aquests dies del mes de febrer, farà un any de la mort d'una de les figures més significatives del món pictòric català: Antoni Tàpies. Una persona compromesa amb l'art i amb la vida, amb el seu país i amb la seva gent, un referent estètic i ètic en què necessitem mirar-nos tots. Des del Ateneu Santfeliuenc hem volgut aproximar-nos a aquest intel·lectual amb un seguit d'activitats que ens permetessin conèixe'l millor. Una d'aquestes activitats serà una exposició commemorativa "Homenatge a TÀPIES" amb pintures de Sento Masià, persona que va mantenir una bona relació amb Tàpies. L'exposició s'inaugurarà el dia 19 de febrer, dimarts, a les 20.00 h., a l'Ateneu Santfeliuenc (C. Vidal i Ribas, 23-25). L'exposició romandrà a l'Ateneu fins el dia 10 de març. Acompanyant l'exposició es realitzaran diverses activitats que complementaran de forma transversal un major coneixement de la significació de l'obra de Tàpies: Visionat de documentals (Te de TÀPIES, AT Alfabet Tàpies), Visita a la Fundació Antoni Tàpies (Dissabte, dia 2 de març, al matí), Conferència sobre l'itinerari artístic d'Antoni Tàpies (Josefina Ferrando, professora d'Història de l'Art. Dimarts dia 5 de març). Totes aquestes activitats han estat programades i coordinades per la USLA (Universitat social, lliure, autogestionada). S'oferirà, a més, la possibilitat de visites comentades per a les escoles que ho sol · licitin i dins de l'horari escolar.

“ En Sento Masià, d´Alcoi és un gran pintor, però pertany al món dels perdedors. Com en el seu amic Ovidi Monitor, aixi com l´Estellés o en Joan Fuster i tants altres, la lluita contra el poder és permanent. Que el trac del pinzell, o la ploma o la música o la veu, sigui ple d´ofici i de saviesa, no consta. Avui tot això no toca, atès que aquest és un món de guanyadors, de fer calés, de mentides, de realitats “virtuals”, d´ignorancia. Tot el que tingui un sentit, un sentiment de veritat i d´honestetat, és borrat del mapa. Les paraules només es poden salvar quan fan de la vida un viure lliure, quan la vida és, en definitiva, la vida viscuda. Cal, doncs, aceptar ironicament el “Si senyor” o el “Va com va”, però despres el crit ens desperta i escopim, tots els som com som, “a la cloaca pelada dels cretins”. Que en Sento continuï pintant i vivint com ho fa. El crit será, encara que pugui semblar inútil, cada vegada més fort”.

(Joaquim Horta i Massanés. Poeta, traductor i membre

de l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana)

Sento Masià 

• Neix a Alcoi el 1940

• Cursa la carrera de Belles Arts a l'Escola de S. Carles de Vàlencia i obté la llicenciatura a la Facultat de Sant Jordi de Barcelona l'any 1962

• L'any 1972 ocupa la Càtedra d'Arts Plàstiques a l'Institut Lluís de Requesens de Molins de Rei, ciutat on viu

• Cofundador del grup Alcoiart i fundador de taller per a la creació artística Espai Molí-1 de Molins de Rei

• Va ser membre de la AAFAD de Barcelona

• La seva primera exposició individual va ser a la Sala Hotel Els Àngels de Dénia (1965).

• A partir d'aquesta primera exposició individual vindran moltes: Barcelona, diferents llocs d'Espanya, Europa i Amèrica. Participa en mostres col · lectives diverses

• A més de la pintura conrea el gravat, el muralisme, la il · lustració, el cartellisme i l'escenografia. Així ho veiem realitzant el cartell anunciador de la Festa Alcoiana de Moros i Cristians (1999), en el cartell del Centenari de Margarida Xirgu, cartell de la Fira de la Candeler de Molins de Rei. Són nombroses les seves col · laboracions amb gravats en diferents obres de Vicent A. Estellés, Kike Iriarte; aiguaforts (vint anys de Alcoiart), serigrafies (Som set, Encaix, ...)

• Una importància especial té el conjunt d'exposicions que l'any 2006 realitza a Mèxic: Monterrey (El corredor d'Art Televisa), Cuernavaca (Museu Alfaro Sequeiros), Cataluña (Museu d'Arts Gràfiques).

• Ha participat amb la seva obra en la recuperació del Federació Obrera de Molins de Rei.

http://www.sentomasia.com/

Conferència USLA: El diable viu entre nosaltres. La batalla de les idees.

La USLA ha organitzat per aquest proper dijous 7 de febrer una conferència que porta per títol "El diable viu entre nosaltres - La batalla de les idees". El ponent serà en Felipe López Aranguren, sociòleg, escriptor i poeta, membre de l'Associació Catalana per la Pau, col.laborador del Centre d'Investigació per la Pau i Premi Nacional de Drets Humans.
L'acte tindrà lloc a l'Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc, al carrer Vidal i Ribas 25, a les 19:30 hores i com sempre l'entrada és gratuïta.

Felipe López-Aranguren (Madrid 1951). Sociòleg. Des de 2003 a 2007 ha format part del Consell Assessor de RTVE a Catalunya. Director de l'empresa ARCS SL, l'objectiu és l'estudi, producció, gestió i promoció de tot tipus d'activitats, béns i serveis culturals. Membre de l'Associació Catalana per la Pau i col · laborador del Centre d'Investigació per a la Pau, de Madrid, guardonat amb el Premi Nacional de Drets Humans. Professor en diverses universitats d'estiu, col · labora en revistes i diaris i imparteix conferències sobre sociologia, cultura, pau i desenvolupament, política i literatura. Ha publicat llibres de variada índole, entre els quals destaquem les seves obres de poesia Runes i laberints (Argés, 1997), El viatger i la seva terra (1999), La nau de l'oblit (Actes, 1998), i L'esfinx (2001). Figura en l'antologia alemana Hell erwundete des Miltelmeers. Les seves obres han estat traduïdes també a l'anglès, francès i rus.

Conferència: Indústria armamentista, ens protegeix o ens destrueix?

Aquest proper dimarts 29 de gener, a les 19:30 hores, a l'Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc, la USLA i l'AFAP han programat una conferència que portarà per títol "Indústria armamentista: ens protegeix o ens destrueix? - Per un activisme de la no-violencia i la pau -" que s'enmarca dins de la conmemoració de la Jornada Internacional de la No-Violencia del proper 30 de gener, i on el ponent serà en Pere Ortega, President de les associacions catalanes per la No-Violència i membre de Justícia i Pau.

A continuació reproduïm un article d'en Pere Ortega publicat recentment a Público.es sobre el presupost militar espanyol:

Las trampas del presupuesto militar

Pere Ortega, Centre d’Estudis per la Pau

La aritmética es una ciencia exacta, pero los números cada uno los hace bailar a su manera. Esto es lo que pasa con las cuentas del presupuesto de Defensa: en los últimos cuatro años, el Gobierno nos ha presentado un presupuesto con unos números que representan un descenso respecto al año anterior. Luego, en el transcurso del ejercicio, esas cifras se han visto ampliadas con aportaciones extraordinarias, y al finalizar el ejercicio, acaban con un incremento que, según el año, oscila entre un 15% y un 20%, y que en el último decenio han supuesto un promedio de 1.400 millones de euros anuales.

Este mismo año 2012 se han superado todos los récords, se ha concedido un crédito extraordinario de 1.827,7 millones para pagar los Programas Especiales de Armamentos (PEAs), los cazas Eurofigther, los blindados Leopardo y Pizarro, los diversos buques militares, los helicópteros Tigre y NH-90, y así hasta 19 programas de armas. Pero, además, se han suplementado otras partidas, como es el caso de las operaciones militares en el exterior, denominadas de manera eufemística “de mantenimiento de la paz”, cuando lo que están llevando a cabo en Afganistán es apoyo a una de las partes en una guerra civil; o en el océano Índico, donde protegen a los atuneros que expolian los caladeros frente a Somalia. Una partida a la que cada año se le asignan unos insuficientes 14,36 millones, que acaba el año superando los 850 millones y que es suplementada desde los Fondos de Contingencia, un cajón de sastre de donde se echa mano para ese pago. Otra fuente de ingresos es la generada por la venta de patrimonio público en manos de Defensa, que es uno de los mayores propietarios de patrimonio del Estado: cuarteles, viviendas, campos de tiro, bases e instalaciones diversas. En los últimos años se ha permitido la enajenación de dichas propiedades, lo que este año ha aportado 243 millones a las arcas de Defensa. Una cuantía que se destina, mayoritariamente, al pago de armamentos.

Estas modificaciones, que han suplementado el presupuesto de Defensa en 2.826,7 millones han supuesto un incremento, hasta septiembre de 2012, de un 27% respecto al presupuesto inicial, cuando, en boca del Gobierno, se había anunciado que disminuía un 8,8%. Una rebaja que se ha convertido en una estrepitoso engaño, pues hay recursos para suplementar el gasto de las fuerzas armadas pero no para gasto social o para el desarrollo de la economía productiva.

La previsión de pago del Ministerio de Defensa para el próximo año respecto de los controvertidos PEAs, de los cuales se adeudan nada más y nada menos que 32.000 millones, es de 6,84 millones. ¿Ocurrirá lo mismo que en 2012 y, avanzada la legislatura, se volverán a proporcionar más créditos extraordinarios para pagar las armas? La respuesta la ha dado el secretario de Defensa, Pedro Argüelles, ante la Comisión de Defensa del 8 de octubre, donde afirmó que no descartaba recurrir de nuevo a créditos para hacer frente al pago de esas armas. Se puede afirmar, por tanto, que la propuesta de disminuir un 6,7% el presupuesto de Defensa para el próximo 2013  (hasta 6.913,6 millones) es, sin ningún género de dudas, una falsedad.

Pero también hay una segunda cuestión que tiene que ver con la manera de contabilizar el gasto militar. La OTAN expone unos criterios sobre cómo los estados miembros deben presentar las cuentas. Y, siguiendo esos criterios, se debería tener presentes todos los gastos militares repartidos por otros ministerios, como las clases pasivas militares, la mutua militar, las contribuciones a organismos militares internacionales, el cuerpo militar de la GuardiaCivil y las ayudas en I+D militar del Ministerio de Industria. Entonces la cuantía se dobla y asciende a 13.708,3 millones. Si a ello se añade la parte proporcional de los intereses de la deuda de Defensa -que en su conjunto, y debido a la mala salud de la economía, aumentan de manera considerable- y se tienen en cuentas las aportaciones extraordinarias que se suman durante el ejercicio,  el gasto militar para el año 2013 superará los 16.000 millones de euros.

Los apologetas de la defensa armada esgrimen, como principal argumento del gasto militar, los enormes beneficios que reporta a la economía nacional la producción de armamentos por los efectos del trasvase de tecnologías en I+D a la producción de bienes civiles. Una especulación demostrada en contadísimos casos, cuando, al contrario, está demostrado que el gasto militar entorpece el crecimiento de la economía productiva, pues, como demuestran esos PEAs, genera endeudamiento y déficit público.

Los enormes recursos que absorben esos costosísimos programas de armamentos en la España del 25% de la población activa en paro no responden a las necesidades reales de seguridad de los españoles, sino al contrario, contribuyen a la inseguridad, destruyendo la economía real.

Publicado por Público.es el 5 de noviembre de 2012

Pere Ortega Grasa

- Llicenciat en Historia Contemporània. Postgrau en Hisenda Pública de l’administració local.

- Coordinador del Centre d’Estudis per la Pau JM. Delàs de Barcelona.

- President de la Federació d’ONG per la Pau.

- Membre del Centre de Treball i Documentació.

- Professor del curs Conflictology de la UOC en l’assignatura Deconstruir la guerra.

- Investigador en temes de pau i desarmament ha participat en l’elaboració d’estudis i treballs històrics, econòmics i socials sobre aquestes matèries. 

- Col·laborador del SIPRI.

- Autor o coautor dels llibres:

La societat noviolenta, Icaria 2012

L’OTAN una amenaça global, Icaria 2010

Mapa del militarismo en España, Icaria 2009

40 años de Justicia y Paz, PPC  editorial 2008

Deconstruir la guerra, Generalitat de Catalunya 2008

El militarismo en España, Icaria 2007

Noviolencia y transformación social, Icaria 2005

El ciclo armamentista en España (1989-1999). Una panorámica crítica, Icaria,  2000

- Informes i recerques recents:

El complejo militar industrial. Un parásito en la economía española, Centre Delàs, abril 2012

La verdad del gasto militar en España 2013, Centre Delàs, ocrubre de 2012

La despesa militar de l’estat espanyol 2009, Centre Delàs de Justícia i Pau, 2009

Indústria d’Armes a Catalunya. Dels trabucs a l’aeronàutica, Centre Delàs, 2007

- Col·laborador habitual de diverses revistes i publicacions sobre temes relacio¬nats amb pau, desarmament, i relacions internacionals, he publicat nombrosos articles en diaris i revistes, en Público, Avui, Ara, Materials de Treball de Justícia i Pau, Mientras Tanto, Diagonal, Directa, Noticias Obreras i El Triangle.