Dilluns 13 de juny fem la cloenda del nostre seminari amb una xerrada on volem apropar-nos a la qüestió de la relació entre patrimoni i memòria democràtica.
Per això ens hem posat en contacte amb les persones que estan tirant endevant el projecte col·lectiu "El futur monument a la presó de dones de les Corts" La presentació anirà a càrrec de Núria Ricart, comencem a les 19h i recordeu que l'assistència és gratuïta! Us adjuntem un resum on s'explica breument el projecte i altres informacions relacionades. Us - hi - esperem!
No hi ha mes,
setmana o dia que no tinguem una efemèride que celebrar. Ni ha de més nostrades
o de més superficials. El cert és que el calendari sempre ens reclama per posar
el retrovisor al lloc adient i recordar allò que tal vegada tingué una
importància cabdal en la conformació de la nostra realitat i el nostre present.
Precisament per aquesta qüestió, o potser per mostrar-lo com un exemple
paradigmàtic de lluita en comú, la USLA
organitza unes jornades per debatre el pes i la importància de la experiència
del Front Popular a Espanya, Catalunya i Sant Feliu coincidint amb el seu 80é
aniversari.
La Universitat Social Lliure Autogestionada de l’Ateneu (USLA) porta
aquest mes a l’Aula de Cultura de l’Ateneu una exposició de gran
qualitat per reivindicar la memòria històrica: "Navarra 1936"
Unes jornades vinculades als
Drets Humans en la ciutat i dedicades al Dret
d’asil i refugi de les persones migrants són avui, per diversos motius, més
que oportunes. Tothom s’ha vist interrogat davant la continua arribada de
refugiats en aquest any 2015
a les costes gregues i altres llocs del Mediterrani. La
part més important d’aquestes persones procedia de Síria. Les imatges que
arribaven a les nostres llars eren més que impactants i les morts i les
llargues caminades en condicions infrahumanes amb que la vella Europa les
rebia no eren sinó la punta d’un iceberg d’un problema global, més estès i
cruel. Des de la societat civil se ha denunciat amb amarga impotència la
incapacitat dels nostres dirigents per prevenir i planificar el que s’ha
convertit per Europa en la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra
Mundial.
La freda nit del dia 1 de novembre de 1975 P.P. Pasolini mor assassinat al Lido d'Òstia (Roma).
El que semblava una mort violenta tenyida de sexe furtiu i homosexual va amagar un assassinat polític que volia "eliminar" la polèmica figura del darrer intel·lectual italià que va desafiar, amb la seva actitud i crítica, a tots els estaments de la Itàlia posterior a la II guerra Mundial.
Feixisme, capitalisme, religió, homologació, la gran transformació, els mitjans de comunicació, homosexualitat, marxisme, crítica, independència, independència......poesia, cinema, teatre, periodisme.....indepèndencia, independència!
LONDON'S BURNING!!!! La #3 sessió del nostre curs de rock el dediquem al punk - rock! Música i lletres, la visita de Joni. D. i concert dels grups locals The Kapitats, Nada Bueno, A bote pronto!
Es compleixen ja quaranta i dos anys de l'assassinat del nostre amic Víctor Jara!
Tot i els intents dels violents colpistes militars per provocar l'oblit del poeta i intèrpret (la maledicció feixista del Nacht und Nebel) el cor i les paraules del company ens segueixen acompanyant per recordar-nos que hem de lluitar per un món millor, més just, més lliure!
El dissabte dia 20 de juny es va fer la darrera activitat del curs 2014-2015 de la nostra associació USLA. La Ruta Pels Camins de l'Exili - Tres Poetes i un Filòsof va reunir a un bon grup de persones que gaudiren d'un solejat (i ventós) dia per fer les visites als espais memorials del Coll de Belitres i la Ruta Walter Benjamin.
La nit de divendres la USLA va estrenar una de les seves darreres produccions: la 1a Edició de la Low Llobregat Rock & Roll High School.
El lloc triat: Els Pagesos; la banda sonora per arrencar la presentació Los Roqueros Van al Infierno dels Baron Rojo; el públic congregat expectant davant dels presentadors i els ponents.....one, two, three...comencem!
Iniciem la darrera setmana d'activitats a la USLA abans de les vacances, i ho fem a tope!
El dia 19 inaugurem el 1er Curs de Rock and Roll de Sant Feliu al local dels Pagesos (20'30h.) Us citem allà per fer la presentació del curs i també la primera sessió dedicada a l'Escena Musical de Sant Feliu de Llobregat als anys 80 i 90's.
Un sol de justícia ens va rebre dissabte passat als espais patrimonials del Turó de la Rovira (MUHBA). El nostre grup va madrugar per aprofitar les primeres hores i poder visitar tranquilament aquest emplaçament ideal tant per obtenir unes visions magnífiques de la ciutat de Barcelona (tot i la capa de smoog) i conèixer millor la nostra història (Guerra Civil i el fenomen del Barraquisme)
El dia 20 de juny continuen les nostres propostes més culturals i estiuenques! En aquesta ocasió us animem a participar a una ruta que ben segur us engrescarà a la vegada que us emocionarà.
Els camins de l'exili: tres poetes i un filòsof
Gener de 1939; la caiguda de Barcelona precipita cap a la frontera amb França a centenars de milers de persones. Entre ells, tres poetes: Antonio Machado, Clementina Arderiu i Carles Riba. El destí els fa coincidir en una fugida massiva i penosa.
Periclitat el període de temps socials "quasi segrestat" per les campanyes electorals (ara les municipals, després les autònomiques i per acavar les generals!) tornem a la nostre habitual activitat!
Aquest més de juny ens hem posat el "mono de curreles" i hem preparat tres activitats super - interesants. Però no ens avancem, comencem pel principi:
- El disabte 06 de juny ens anem a visitar els espais patrimonials del Turó de la Rovira (MUHBA)
UN TRIBUNAL DE FLORIDA JUTJARÀ A PEDRO BARRIENTOS, UN DELS ASSASSINS DEL CANTANT I POETA VICTOR JARA
Hi han paraules que tenen el poder màgic de transformar a les persones, de portar-les a espais i llocs que mai han trepitjat......És la capacitat màgica de les paraules i d'aquells que accepten el repte diví de vocalitzar-les, de dir-les, de cantar-les!
Quan escolto aquestes tres paraules ,Te Recuerdo Amanda, el cor em floreix......... Encara recordo la sentida interpretació que Quilapayun va fer en la darrera visita al Palau de la Música; recordo com, de manera ridícula, vaig intentar amagar les meves llàgrimes girant el cap i de sobte vaig adonar-me que l'emoció inundava a tota la platea.
Diuen que, just abans de morir sota els cops i les bales dels insurgents militars xilens, en Victor Jara cantava l'epitafi tràgic a la seva mort
"¡Canto, qué mal me sales / cuando tengo que cantar espanto! / Espanto como el que vivo / como el que muero, espanto".
Les mans destroçades, cops, la ruleta russa, trenta i quatre trets, un tret de gràcia......cossos amuntegats i abandonats a les rodalies del Cementiri Metropolità de Santiago.....i el silenci, el silenci de la violència de la barbàrie feixista.
Daltona, Florida, abril de 2015
Més de quaranta anys després, dues dones, la seva filla Amanda i la seva esposa Joan, han aconseguit el que semblava impossible: portar davant d'un jutge a Pedro Pablo Barrientos, un dels partícips en l'assassinat, acusat de tortura i assassinat extrajudicial.
Tot el procés es porta a terme a un jutjat de Florida (a Orlando concretament) on Barriento vivia plàcidament la seva vellesa com a venedor de cotxes lluny de qualsevol acció de la justícia. Finalment, les dues dones amb el suport de l'associació Centre de Justícia i Responsabilitat, han aconseguit portar-lo davant un jutge (de nom Roy Dalton) però no que l'acussesin de crims de lesa humanitat.
"El asesinato de Víctor Jara y miles de crímenes cometidos bajo la dictadura de Pinochet deberían ser llamados como lo que son, un crimen de lesa humanidad", va manifestar l'advocada del CJA, Almudena Bernabéu.
La participació de Barriento en l'assassinat, diuen que va ser ell el responsable del tret de gràcia, la va confessar, el 2009 i davant d'un jutge, José Adolfo Paredes. Ell era un jove soldat, tenia 18 anys el 16 de setembre de 1973, que va reconèixer participar al fet i que recorda com li van tallar les mans abans de matar-lo!
Victòria pírrica?
Sortir de la nit i de la foscor a la llum i a la justícia sempre és un triomf! Recordar els fets i l'autoria de l'assassinat (personal) és important però ens quedem a mig camí. L'assassinat no va ser un fet criminal comú d'un individu, va ser l'intent polític de les classes privilegiades per silenciar la veu de tots aquells que volian protagonitzar la seva vida i la seva historia. El judici individual intentar amagar la violència de grup, de classe, d'estat!
JUSTÍCIA, JA!
L'efecte balsàmic de la música
De tothom es sabut els efectes terapèutics de la música. Per intentar acabar aquest post de la millor manera possible donem la paraula als cantants que han recordat al Víctor al llarg del temps.
Ja fa uns quants anys que els fabulosos Fabulosos Cadillacs van crear i cantar un veritable himne, "Matador", dedicat al creador de "Te recuerdo Amanda" (que també hem afegit a la selecció).
En darrer lloc, us afegim el tema dels superrecomanables Calexico "Victor Jara's hands" on sobresurt la veu i la guitarra de Jairo Zavala.
Esperem que el post hagi estat del vostre gust i ens acomiadem fins la propera.
NOVES DADES SOBRE L'ASSASSINAT DE FEDERICO GARCÍA LORCA
Tot un seguit de dades (descobertes i publicades per la Cadena Ser) aporten llum sobre la mort del poeta Federico García Lorca. Un document escrit per membres de la "Jefatura Superior de Policia de Granada" clarifica els fets i confirma que la mort del poeta va ser un assassasinat d'estat, premeditat i ordenat als nous dirigents polítics sorgits a Granada després del cop d'estat de juliol de 1936.
Acusat de masó, homosexual i socialista i, després de la seva confessió, Federico va ser "passat per les armes" (al mateix temps que un altre reo del qual no tenim dades) a Viznar, a un barranc a prop de la Fuente Grande.
El document és el resultat d'una investigació ordenada pel govern de Franco al juliol de 1965 davant de les demandes d'informació per part d'una escriptora francesa (Marcelle Auclair), amiga del poeta i que preparava un llibre sobre l'autor de Poeta en Nueva York. Ella mai va rebre aquest informe, la decisió dels ministres implicats en la investigació (Fernando María Castiella, Camilo Alonso Vega i Manuel Fraga) va ser de no donar llum a tota la informació generada o de fer-ho dins d'un marc jurídic manipulat i manipulable (com al llarg de tot el franquisme).
Amb tot això es confirma, primer, que la mort violenta del poeta va ser en realitat un acte de terrorisme d'estat (en funció de les acusacions que se l'imputen, el procediment emprat i la manca absoluta de garanties legals pel detingut) i segon, que tota la cúpula del franquisme estava informada dels fets i mai, mai van confessar la veritat!
Anys, molts anys després els granainos Lagartija Nick cridaven al seu tema El amor es la víctima que...
Donde nunca ha llegado el amor
llegará la policía.
Con algunos números de teléfono
escriben hoy poesía
Aquest dimarts, 28 d'abril i a les 19'30h, tindrem l'oportunitat de presentar als nostres veïns de Sant Feliu el llibre "NACHT UND NEBEL. Fotografia y Testimonio"
És aquesta una obra coral, coordinada per Marià Hispano i Ramon Alberch i editada per la Fundació Nous Horitzons, que intenta reflexionar sobre la importància de la fotografia com a document i el seu valor com a testimoni davant d'iniciatives de judicialització dels anomenats crims de guerra. Aquesta relació entre el document (com a resultat de l'acte i voluntat de l'autor de crear eines de denuncia) i el seu valor com a prova testimonial, està articulada per l'ètica i el compromís dels diferents agents socials en la seva lluita contra la injustícia i l'oblit.De manera concreta aquest volum es centra en dos fets transcendentals de la nostra història recent com son el règim concentracionari (exemplificat en el cas de Mauthausen) i els conflictes armats contemporanis (prenent el cas de la Guerra d'Irak)
Des de la USLA hem cregut oportú dedicar aquesta darrera activitat del mes d'abril a la presentació d'aquest llibre i al diàleg amb dos dels seus participants: Marià Hispano i Francisco Prieto.
Amb la presentació del llibre tanquem un mes d'abril que ens ha quedat molt centrat en la recuperació de la memòria i el debat sobre alguns dels fets més transcendentals que hem observat, i sofert, al llarg del segle XX; des de la nostra Transició ( tan odiada com adorada) fins a la consumació tràgica de projectes polítics i socials excloents o l'impacte de les noves formes imperialistes més recents.
Per tot això us convidem a l'acte que tindrà lloc el proper dimarts, 28 d'abril a les 19'30h, a l'Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc. Us-hi-esperem!
Tot just ahir vam tancar l'exposició "Catalunya en Transició" que ha estat un veritable èxit.
La darrera activitat va ser la visita que els alumnes de 2on de Batxillerat de l'Escola Mestral van fer ahir (divendres, 24 d'abril) a l'exposició (cal recordar que aquest any la Transició entra en el temari de les proves PAU) Gràcies a tots ells per la seva visita i la seva atenció..... i molta sort per les PAU! Esperem que la visita els hi hagi estat útil.
Aprofitem el darrer post per fer-vos arribar també el link del clip que Ramon Rius ha muntat de la inauguració de l'exposició per el canal de Youtube de l'Ateneu Santfeliuenc.
I, en darrer lloc, us adjuntem la "foto de família" dels membres de la USLA el dia que vam rebre el Memorial Gaspà de mans de l'Oriol Bossa, president de la secció local de ERC Sant Feliu. Moltes gràcies de nou pel reconeixement!
El 14 d'abril va ser el dia triat per la USLA per inaugurar l'exposició "Catalunya en Transició" Tot just després dels actes oficials de l'ajuntament per commemorar el Dia de la República, amb el ressò de les paraules i els sons (magnífica la interpretació del Himno del Riego i Els Segadors per un jove trompetista de l'Escola Municipal de Música) un grup destacable de persones ens reunirem per donar el "tret" de sortida a aquesta exposició i els actes que l'acompanyen.
Aprofitem aquesta entrada per oferir-vos materials vinculats als actes. Per exemple, al facebook de l'Ateneu Santfeliuenc (http://on.fb.me/1yFwBQj) podeu trobar una galeria d'imatges de la inauguració.
Per un altre cantó, els nostres companys del Fet a Sant Feliu han publicat una crònica de l'exposició i els actes més una galeria d'imatges (http://bit.ly/1GZlLHB).
Publiquem a continuació la crònica de manera íntegra.
Us animem a visitar els materials originals a les plataformes de cadascuna de les entitats a la vegada que els hi donem les gràcies per la difusió que fan de les nostres activitats!
Una exposició rememora els protagonistes i els fets més destacats de la Transició
Aquest diumenge es farà una visita guiada a la mostra que es pot veure a l'Ateneu Santfeliuenc
L’exposició, organitzada per l'USLA, es
complementa amb la conferència de Carles Martínez “De la Transició
admirada a la Transició contestada” i una visita guiada aquest
diumenge.
La inauguració, el 14 d’abril, va servir per retre homenatge i
record a totes les persones que protagonitzaren el procés a Sant Feliu.
Jordi de Amorós
Malauradament la nostra existència està plena de “llocs comuns”
que remeten a fets insubstancials però que reben una atenció social i
mediàtica destacable (el futbol, la premsa del cor, les xarxes socials,
etc.) Per contra, hi ha fets que reclamen la nostra atenció per la seva
transcendència (passada – present – i futura); l’actual demanda de
revisió del marc “polític” que ens constreny i la seva resolució
democràtica (parlem de la relació entre Espanya i Catalunya, però també
de la vigència d’institucions retrogrades com la monarquia) és clara i
contundentment fruit d’una Transició feble, incomplerta, manipulada, interessada, de mínims, dirigida, tutelada, etc.
Per tot això, i coincidint amb la celebració del 14 d’abril (Dia de la
República), l'USLA volia posar a sobre de la taula eines i mecanismes de
reflexió i debat davant del permanent escenari de debat constituent que
ens hauria de portar, ara sí?, cap a la transició veritable que aquest
país encara no ha observat. Catalunya en moviment Des del 14 fins al 24 d’abril es pot visitar l’exposició Catalunya en Transició
a l’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc. És una proposta del
Memorial Democràtic de Catalunya que, des del seu naixement el 2013, té
la vocació de ser un homenatge permanent als milers de catalans que es
van comprometre, política i físicament, amb la consecució d’una societat
democràtica. El discurs de l’exposició s’articula al
voltant d’una vintena de panells per on discorren els principals actors i
fets d’aquesta història coral. Apropaments al paper i importància de la
feina realitzada per Associacions de Veïns, organitzacions
estudiantils, la institució eclesiàstica, els partits polítics i
l’Assemblea de Catalunya, els dits intel·lectuals. O els fets puntuals
que marcaren els esdeveniments com l’agonia i mort del dictador – règim,
la Marxa de la Llibertat, les diferents comtesses electorals, el
restabliment de la institució de la Generalitat, l’onze de setembre de
1977, l’amnistia, els pactes de la Moncloa, la Constitució, etc.
En fi, una exposició que mereix una visita obligada per comprendre
millor allò que ens va portar a ser el que som. Si voleu compartir
aquesta experiència, aquest diumenge, dia 19 i a les 13h., es farà una
visita guiada de l’exposició. Homenatge als protagonistes
La inauguració de l’exposició va comptar amb la presència i paraula
tant de la presidenta de l’entitat, com del president del Memorial
Democràtic, Jordi Palou, l’alcalde de Sant Feliu, altres membres del
consistori municipal i representants de l'USLA. L'ocasió va servir per
retre homenatge a totes les persones que van protagonitzar el procés a
casa nostra (de manera destacada al llarg de les paraules de l’alcalde,
que els anomenà de manera personal a aquells que hi eren presents a
l’acte o als absents). De la mateixa manera i al llarg dels
discursos tots els participants van reclamar una resolució “democràtica”
de tots els problemes derivats d’aquest procés incomplert (resolució
del conflicte Espanya – Catalunya, de la vigència de la monarquia, de
l’absència de processos reals de recuperació de la memòria històrica
-Veritat, Justícia i Reparació- etc.) La proposta es va completar amb la conferència que dijous Carles Martínez va impartir sota el títol “De la Transició admirada a la Transició contestada”. Excel·lent revisió de tot el període la que ens va fer el nostre veí de Molins de Rei, historiador, professor d’institut, activista polític i sindical
i espectador actiu de la Transició. Fonamentada i documentada, la seva
visió, crítica però no destructiva, va servir per iniciar el debat entre
un públic, una vegada més escàs per la qualitat i nivell de la
proposta, que clarament mostrava la necessitat de revisitar el procés
per aportar llum al que cada vegada més sembla una imperfecció
premeditada, retallada i poc democràtica degut a la tutela que del
procés feren les forces més autoritàries que van participar en el fet
(l’exèrcit i l’obscur paper exercit per l’amic americà, per exemple).
Sí, ja ho sabem, res no és perfecte, tot és millorable! Però com?
Discutir, opinar, investigar, dialogar i la paraula màgica “votar”. Tan
fàcil però tan difícil. Podeu veure la galeria d'imatges de la inauguració aquí (http://bit.ly/1beKn1T)
Una vegada inaugurada l'exposició "Catalunya en Transició" estem en condicions de començar a preparar la visita que ens farà C. Martínez per parlar sobre aquest fenomen tant controvertit. Com a complement a la seva conferència, que porta per títol "De la Transició admirada a la Transició contestada", us proposem avui re-visitar un article d'opinió d'un dels nostres col·laboradors publicat al Fet a Santfeliu (els llunyans dies del setembre del 2013) on s'oferien noves i crítiques visions d'aquest procés transitori sota el curiòs títol de "Heu viscut per sobre de les nostres llibertats (o elogi de l'actuació ciutadana)"
Us animem a la seva lectura i us recomanem fervorosament que visiteu la plana del Fet a Santfeliu (http://www.fetasantfeliu.cat/) per estar informats sobre la realitat santfeliuenca.
"Heu viscut per sobre de les nostres llibertats (o elogi de l'actuació ciutadana)"
Per Jordi de Amorós
Com si jo fos un endeví de tercera divisió
escrivia al meu article sobre Kaligràfics que el pas soterrat, a més
de ser un dels elements urbans santfeliuencs més utilitzat, era també un
dels més odiats i una “arma arrojadiza” usada pels polítics locals
contra els diferents governs municipals. Dos dies més tard, l’antic
alcalde J. A. Vázquez, reclamava en un tuit sorneguer la data de
retirada de les tanques del citat pas una vegada que l’actual alcalde ja
havia penjat fotos al seu blog; cistella de tres pel cronista amb dots per endevinar el futur immediat i insubstancial!
Uff.... la veritat és que encertar aquest tipus de coses no és gaire difícil. Com aquest tenim exemples per donar i vendre que
diria aquell. Els darrers quaranta anys (més o menys entre el 68 i avui
dia) hem patit, els ciutadans de l’estat espanyol, un procés històric
que, segons les “fonts oficials”, ens ha portat de la dictadura a una
democràcia exemplar a través d’una transició modèlica. Però sembla que
la cosa no ha estat tan perfecta. Darrerament tot un seguit de productes
literaris semblen anunciar-nos que no només el camí està ple
d’imperfeccions, si no que el procés hauria forçat un camí “limitat” pel
que respecta a les llibertats col•lectives i individuals. I és aquí on
els “nostres” polítics haurien perdut el nord i haurien col•laborat en
un procés “diabòlic”...i de aquellos polvos vienen estos lodos.
No li dedicaré cap línia a recordar l’historial delictiu de la casta
política espanyola ni el seu “pocavergonyisme” en delectar-se en el
fangós joc electoral del “doncs, tu més” .
Amb la sana i
democràtica idea d’aportar elements per una revisió crítica del nostre
passat més recent goso posar a sobre de la taula, de manera desordenada,
alguns d’aquests artefactes literaris per si algun ciutadà està
interessat en sondejar aquesta via d’opinió.
En primer lloc cal
parlar tant el Pepe Ribas com el Pau Malvido; els dos han explicat el
complicat procés de transició des d’una perspectiva personal i en
primera persona. El primer, a l’extens treball Los 70’s a destajo. Ajoblanco y Libertad,
recupera les històries d’una de les publicacions més importants dels
70’s (Ajoblanco) i descriu el panorama polític i cultural de la
transició per esgrimir la tesi que tot el procés (eliminació de les
formes franquistes, accés a una llibertat complerta) es va pervertir des
de les castes polítiques (antigues i noves) per arribar a una
pseudodemocràcia limitada (“un franquisme de partit” a
especificat en entrevistes posteriors). El segon, amb un discurs i un
llenguatge més desenfadat però compartint la mateixa tesi, ànsies de
llibertat retallades per formes “noves” i “porugues”d’un futur immediat
rupturista i (pseudo)revolucionari, narra tota la moguda “underground” a
Nosotros los malditos.
Sobre les singularitats
que tot el procés implicà son molt interessants les aportacions que
diferents treballs aporten sobre ordres temàtics variats (violència
política, alternatives a la proposta de la transició i la cultura com
eina de destrucció de la dissensió).
Sobre la violència política i el seu paper reaccionari al llarg de la transició ens parla Mariano Sánchez Soler a La transición sangrienta: una historia violenta del proceso democrático en España 1975-1983.
Al llarg d’un molt documentat i extens treball, el prolífic Sánchez
Soler exposa la llarga llista de casos que demostren que tot el procés
de demolició de l’edifici franquisme va ser una empresa controlada des
del poder “vell-nou” amb una important presència de l’ús de la violència
política que modulà i retallà qualsevol intent de via alternativa a la
capitalista – autoritària.
Precisament sobre la possibilitat de
la presència de vies diferents, crítiques amb els models “democràtics
occidentals”, i la seva desaparició/desmuntatge/desactivació ens parla
el llibre de Joan Zambrana La Alternativa libertaria: Catalunya 1976-1979.
Concretament se centra en el procés de com la possibilitat real d’una
l’alternativa llibertària a la dècada dels 70’s (amb demostracions de
força massiva com el Míting de Montjuic o les Jornades Anarquistes de
Barcelona) i amb la possibilitat de la reconstitució de la CNT com
element de mobilització obrera massiva van topar amb un sindicalisme
“vertical” i “triomfant”, que rebutjava les formes
assembleàries per
apostar per un format on la pressa de decisions quedava allunyada de la
base obrera) i una acció política limitadora i limitada fruit dels
coneguts pactes de la Moncloa.
Per finalitzar aquest bloc
parlem de la mirada crítica que varis autors fan sobre la cultura
espanyola al llarg dels darrers anys a l’obra col•lectiva CT o la Cultura de la Transición.
Segons l’opinió d’aquests autors el paradigma de la cultura espanyola
resultat del procés transicional es caracteritza per constituir un
artefacte vertical (ordenada des de les cúpules de poder i transmesa cap
als consumidors de base a través d’uns productors – artistes
“subvencionats pel poder”), submisa a la veu del seu amo i que en cap
moment no es caracteritzarà com problemàtica (l’element crític ha estat
repudiat per reforçar el seu caràcter cohesionador i homogeneïtzador).
Si encara queda algun lector atent a aquest pamflet cal avisar-lo de
que estem a punt de finalitzar, però ho farem a l’ombra de l’esguard que
de la Barcelona dels anys 80’s fa un dels grans: Francisco González
Ledesma. L’autor de Crónica sentimental en rojo ens ofereix al llarg de tot un seguit d’obres una mirada “crítica” de la ciutat de Barcelona a través de la mirada del seu alter ego;
l’inspector Méndez. Aquest peculiar inspector ens mostra una ciutat
canviant que ha perdut la seva personalitat enfront d’una modernitat
falsa i interessada (en benefici de quatre) que ha provocat una
“retallada” en les llibertats i, el que és pitjor, en la felicitat de la
gent corrent que viu a barris populars com el “Xino” o el Poble Sec (i
les classes populars en general).
Aquesta ha estat una breu
mostra de les mirades crítiques sobre aquest procés “central” a les
nostres vides. Però si no en teniu-ho prou amb el mantra
repetit fins a l’extenuació de que Espanya ha gaudit d’una transició
modèlica darrerament s’ha posat de moda (i a Sant Feliu també) allò de
que “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats” i zas!!!
retallada als pocs aspectes de millora col•lectiva observada al llarg
dels darrers anys. Hem avançat poc i el poc que hem avançat ens ho volen
arrabassar i és aquí on el treball fet al llarg de la tan cacarejada
transició ha fet efecte: la desactivació de l’acció ciutadana de base.
Polítics, sindicats, institucions, mitjans de comunicació i demés grups
d’opinió han castrat l’empenta ciutadana i s’han beneficiat i lucrat;
no, no ens enganyeu més, heu viscut per sobre de les nostres llibertats!
Ostres, després d’aquest panorama apocalíptic el
sofert lector estarà dubtant entre fugir del país o fer-se eremita.
Calma, molts dels ciutadans de Sant Feliu tenen la solució a aquesta
disbauxa. Un exemple senzill però aclaridor, aquest estiu i convocats
per l’Escola d’Estiu membres de diferents associacions vinculades a la
cultura tradicional (o a la cultura en general) van demostrar tenir i
compartir un projecte de ciutadania molt més progressista, cohesionador i
integrador que tota aquesta patuleia de polítics professionals. Aquí
està la clau, hem de tornar (o anar, com ho creieu convenient) cap un
model de participació ciutadana massiva en tots i cadascun dels aspectes
que ens afecten; des de un posicionament d’afinitat, des del compromís
(personal i col•lectiu) fins a la creació de models de socialització
superadors de les formes mercantils imposades i de marcat caràcter
restrictiu i exclusivista.
La vida és una cosa molt important per deixar-ho tot en mans dels gestors professionals.
Un any més s'apropa aquesta data que ens agrada tant als catalans i catalanes: Sant Jordi. Veritable i antic emblema de la literatura i l'amor ha esdevingut però un mecanisme barroer de la literatura (caldria dir millor producció de llibres) de tipus mediàtic (atents a l'actualitat o a llocs comuns que garanteixen l'èxit editorial)i autors amb idèntic epítet que desvirtuen de manera total una festivitat que podria esdevenir "santo y seña" d'una "cultura revolucionària".
Sí, revolucionària perquè cal molt poc, a dia d'avui, per atribuir-se aquest adjectiu davant de tanta fal·lera pel conservadorisme i el reaccionarisme. Sí, perquè si reclames a la cultura i la literatura com a eina de transformació de la societat ja és revolucionària. Sí, perquè si l'utilitzes per millorar les eines del lector per "llegir" la seva realitat i fer-lo més autònom i menys voluble és revolucionària. Sí, perquè si serveix per unir i fer grup, classe o associació i no dissoldre a l'individu en el més absolut "res de res" és revolucionària.
Com veieu ja no cal cridar a les barricades (que també) per rebre tints vermells.
Nosaltres, des de la USLA cridem a la resistència i lluitem contra l'us comercial d'aquestes armes de conscienciació massiva! Per això us convidem a visitar la nostra paradeta de llibres de 2amà que muntarem aquest Sant Jordi a la Pça de a Vila. Allà trobareu bona literatura a preus assequibles, amb diferents temàtiques especialitzades (novel·la negra, infantil i juvenil, els clàssics, literatura i pensament, etc.)
Us - hi - esperem! Visiteu-nos i gaudim d'un dia de cultura, literatura i companyonia!
.JPG)
