28 de maig 2009

tren de l'exili


L’USLA va viatjar en el Tren de l’Exili per anar al Coll de Belitres a Portbou

El dissabte 23 de maig, convocats per la Universitat Social, Lliure, Autogestionada (USLA) de l’Ateneu Santfeliuenc, 35 veïns i veïnes de Sant Feliu vam anar a l’Estació de França de Barcelona per pujar al “Tren de l’Exili” que ens portaria fins a Portbou.

Aquesta sortida s’emmarcava dins la programació de les jornades que l’USLA ve celebrant durant els mesos de maig i juny a l’Ateneu Santfeliuenc, sobre Sant Feliu de Llobregat i el final de la Guerra Civil (70è aniversari).

Organitzat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, més de 400 persones van commemorar el 70è aniversari de l’exili republicà. 270 vam viatjar en el “Tren de l’exili” refent el camí que van seguir milers de republicans l’any 1939. Entre el passatge, hi havia representants d’entitats de l’Associació d’Expresos Polítics, de l’Amical de Mauthausen, de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, així com el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura i la directora general de la Memòria Democràtica, M. Jesús Bono, entre altres.

Una vegada a Portbou i després d’haver estat rebuts pels alcaldes de Portbou i de Cervera de la Marenda, així com per un centenar de membres de l’entitat francesa Fills i Filles de l’Exili Republicà, es va iniciar la marxa a peu al Coll dels Belitres refent el camí que van recórrer uns 100.000 exiliats i exiliades que es dirigien a França l’any 1939.



Una vegada a dalt del Coll de Belitres es va inaugurar la senyalització del memorial de l’Exili, integrada per dos mirador (un sobre Portbou i l’altre sobre Cervera de la Marenda) amb una cartellera explicativa i 4 monòlits que recordaran per sempre l’èxode de milers de republicans l’any 1939.

El tren de l’exili i la inauguració d’aquest Memorial de l’Exili formen part de les actuacions programades pel Memorial Democràtic de la Generalitat amb motiu del 70è aniversari de l’exili. Es calcula que des de finals de gener fins el 10 de febrer de 1939, van travessar la frontera francesa entre 400.000 i 500.000 ciutadans i ciutadanes procedents de tot l’Estat. Uns 220.000 eren soldats i la resta població civil, la majoria dones i infants. Fugien del franquisme, en l’èxode més important viscut mai a Catalunya.

Us recordem que la propera sortida serà el 13 de juny als Espais del Front del Segre (visita als espais de la Batalla del Segre, Refugi antiaeri de l’Església de Santa Maria d’Agramunt, Front del Segre i el “Merengue”). Qui vulgui venir, només ha de fer la reserva a les oficines de l’Ateneu Santfeliuenc.

26 de maig 2009

primeres jornades d'història i memòria


Del 20 al 24 de maig ha dut a terme la primera part dels seminaris de USLA d'Història i Memòria.




Amb l'assistència de mes de 60 persones de mitjana per trobada les primeres jornades de reivindicació de memòria històrica i local, Sant Feliu de Llobregat i el final de Guerra Civil (70 Aniversari) han començat amb quatre actes i una sortida.
Més de 140 persones en total han passat pels actes i ens han mostrat el seu compromís i entusiasme amb el projecte i la seva implicació amb un tema de debat actual i permanent com el tema de la memòria democràtica.
els oferim unes fotos abans d'avançar les conclusions generals de seminari.

El Jordi Amigó i la Ma. Luz Morales es van encarregar de donar inici a les jornades



Andreu Mayayo durant la seva intervenció davant la mirada de la Ma. Luz Retuerta


La tercera jornada ha comptat amb la presentació del Carles Olona i la presencia del Jordi Guixè, responsable d'Espais de la Memòria i la directora General del Memorial democràtic Maria Jesús Bono.
El moment en que el Jaon Diez, president de l'Ateneu, i el Xavier Bachs, membre de junta del CineBaix, descobreixen la placa posada al Cinema que recupera un espai de la memòria local








19 de maig 2009

Sant Feliu de Llobregat i el final de la Guerra Civil

USLA – HISTÒRIA I MEMÒRIAJornades obertes i participatives de creació i intercanvi de coneixements.

SEMINARI: SANT FELIU DE LLOBREGAT I EL FINAL DE LA GUERRA CIVIL (70 ANIVERSARI)
Comença el cicle de conferències d’USLA, Història i Memòria amb tres xerrades, un cinefòrum i una sortida
“Amb aquestes jornades volem analitzar com fou el final de Guerra Civil i com van afectar la vida quotidiana a la població de Sant Feliu de Llobregat i de Catalunya els primers passos del franquisme victoriós”

20 de maig de 2009 – 19 hores – Aula de Cultura de l’Ateneu
El final de la Guerra Civil a Sant Feliu de Llobregat i la vida quotidiana.
· Jordi Amigó, historiador
· Presenta: M. Luz Morales, professora de secundària

21 de maig de 2009 – 19 hores – Aula de Cultura de l’Ateneu
La funció de “presó política” de la presó de Sant Feliu de Llobregat.
El cas de l’advocat Josep Solé Barberà.
· Andreu Mayayo, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona
· Presenta: M. Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

22 de maig de 2009 – 19 hores – CineBaix
Polítiques públiques de la memòria democràtica: Els Espais de Memòria.
· M. Jesús Bono, directora general de la Memòria Democràtica
· Jordi Guixé, responsable d’Espais de Memòria
· Presenta: Carles Olona, responsable de Relacions Institucionals i Participació dels Serveis Territorials de Barcelona
► Placa commemorativa de la presó de Sant Feliu de Llobregat
► Cinefòrum: La Escuela Fusilada; d’Iñaki Pinedo i Daniel Álvarez.
· Presentadors Israel Ruiz i Àngel Merino

23 de maig de 2009 – sortida diària
Sortida a Portbou amb el tren de l’exili.
· Organització: Memorial Demòcratic

10 de juny de 2009 – 19 hores – Aula de Cultura de l’Ateneu
La repressió franquista a Catalunya.
· Joan Vilarroya, professor d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona
· Presenta: Agustì G. Larios, historiador

11 de juny de 2009 – 19 hores – Aula de Cultura de l’Ateneu
Les Persones desaparegudes i les foses a Catalunya.
Queralt Solé, professora de la Universitat de Barcelona
Presenta: Jordi Ferrer, historiador

12 de juny de 2009 – 19 hores – CineBaix
Els camins de l’exili. La Segona Guerra Mundial i els maquis.
Antoni Segura, catedràtic
Presenta: Juan Antonio Diaz
► Cinefòrum: Silencio roto; Montxo Armendariz.
Presentadors: Israel Ruiz i Francesc Viso

13 de juny de 2009
Visita als espais de la Batalla del Segre. · Refugi antiaeri de l’Església de Santa Maria d’Agramunt. · Front del Segre i el “Merengue” · Places limitades.

Cal confirmar assistència
Ateneu Santfeliuenc
Vidal i Ribas, 25, 1r, secretaria
93 685 32 42
activitats@ateneusantfeliuenc.org
mes informació: http://www.ateneusantfeliuenc.org/agenda/index.php

5 de maig 2009

Jornades PoètiquesHomenatge a José Agustín Goytisolo




Dos actes, tres esdeveniments, per mostrar que la poesia de Goytisolo es de tots, captiva i emociona, que l’orgull que li propinaven els seus poemes segueix viu i el transcendeix, mes enllà dels deu anys que ens separen de la seva absència.
Dos actes, tres facetes, José Agustín Goitysolo era poeta, polivalent i fumador, la seva veu profunda i del carrer ens ha deixat una infinitat de fotogrames de la seva Barcelona i el seu entorn. Buscador de la llibertat, entenia que la alienació i les metròpolis impersonals no eren la solució per l’individu i així ho reflexa dins el mes antropològic dels seus poemaris, taller de arquitectura (1977), allà ens varem dirigir a la primera de les activitats programades per homenatjar-lo, al edifici Walden 7, en Sant Just Desvern, lloc on hi ha exposats poemes del llibre que va produir testa els seus budells, quan treballava amb Anna Bofill dins l’equip del abans projecte de l’arquitecte Bofill, amic del poeta. La mateixa Anna ens va il·lustrar amb un seguit de anècdotes i esdeveniments personals que van gaudir junts, però que van acabar desencantant a Goytisolo.




Anna Bofill en la seva intervenció amb Asunció Carandell, la vidua del poeta




Dos actes, tres poetes. El recital de poesia “Poesia o Muerte”, a la sala d’actes de l’Ateneu Santfeliuenc, va resultar el colofó final de les jornades, amb un repertori variat que va envoltar totes les facetes del autor: la reivindicació social, el poeta del poble, compromès i reconegut; el mes antropològic, aquell que comprenia i mirava de manera crítica els homes i la societat, de la que mai va eludir sentir-se integrat; y el poeta romàntic, tal vegada la part mes oblidada de Goytisolo, poemes d’amor, breus y sentits, que durant el recital varen ser acompanyats per el piano i donaren una divina sensació.

Mes de cent persones van gaudir i reviure la poesia de Goitisolo, i van descobrir i vam descobrir la coherència i la personalitat de un del s poetes contemporanis mes grans de la llengua castellana.
si vols llegir aquest text en castellà, pots visitar http://www.serendipiasf.blogspot.com/