La Setmana de la Poesia emplena Sant Feliu de veus i poesia cada primavera. Atents a la cita, des de la USLA volem aprofitar l'ocasió per recuperar la memòria de Francesc Garriga Barata, que ens ha deixat recentment, a través del documental "Una ombra al sol, Francesc Garriga Barata, Poeta"
L'acte tindrà lloc el dijous 26 a les 19'30h (Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc), comptarà amb la presència de l'artista Toni Moreno i membres de la USLA faran un petit recital amb poemes de l'homenatgeat.
A continuació us oferim un text que és una aproximació a la vida i obra del poeta.
Us-hi esperem!
Francesc
Garriga Barata (Sabadell, 1932, Sant Cugat del Vallès, 2015), viatger,
crític, estudiós, mentor, poeta. Un home tan irreverent com inabastable.
Aquest documental intenta dibuixar-lo en la seva indefinició i fer, en
definitiva, el que ell fa: parlar de coses abstractes amb paraules
concretes. És possible que vosté no conegui a Francesc Garriga Barata, un poeta que no s'hi considera. I no és d'estranyar.La seva obra ha passat
per un llarg purgatori silenciós que sembla acabar-se l'any 2012 quan
guanya el premi Carles Riba, cinquanta anys després del seu primer
poemari.
Especialitzat en filologia germànica, va néixer a principis
dels anys trenta a Sabadell, on visqué una joventut marcada per la
guerra i el catolicisme. A través de la religió, viatjà a l'Amazònia
sota l'ordre dels franciscans que posteriorment abandonà.
Lamenta el
passat, però, i lamenta haver-se'n de recordar a vegades, sempre sense
voler. Les delimitacions estanques no li interessen, però s'ha de
definir per fer entendre. Potser a causa d'aquesta falta d'etiqueta o de
la impossibilitat de classificar-lo dins d'una generació, Garriga ha
passat molts anys desapercebut com a poeta. Però és un home de màscares
que ha exercit múltiples facetes, des de professor i mentor
d'incomptables deixebles en diversos camps creatius - Fontbona,
Fontcuberta, Manuel Huerga, Xavier Bosch...- a director de l'acurada
revista d'art "FMR".
Un home pel qual la solitud és essencial, sempre i
quan aquesta es pugui trencar. Durant aquest documental trenquem el
silenci de la seva peixera i entrem al seu refugi; una casa on les
parets xiuxiuegen records i experiències. A través del seu pensament i
dels seus verbs s'estructura un relat intimista on la paraula, sempre
esmolada i pacientment llimada, pren les regnes del documental. Una
narració a cau d'orella, com la seva poesia.
Salutacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada