22 d’oct. 2013
17 d’oct. 2013
Jordi Gil, cantautor valencià, actua aquest divendres 18 d'octubre a Sant Feliu de Llobregat
El proper divendres, 18 d’octubre de 2013, a les 20:00 h, actuarà a l’Ateneu de Sant Feliu de Llobregat el cantautor valencià Jordi Gil. Acaba de publicar un llibre de poesia acompanyat d’un CD en el qual insereix alguns poemes convertits en cançons. Forma part d’una nissaga de cantautors que han definit la seva “funció social” a partir del llenguatge poètic i de ser altaveus crítics amb allò que ens envolta. Ciutadà d’Alcoi, amic personal d’Ovidi Montllor, comparteix amb altres conciutadans inquietuds, aspiracions, desitjos i voluntats transformadores (Antoni Miró, Vicent Camps, Francesc Moisés, Sento Masià, Paco Pérez Belda..). Perquè, com molt bé es diu en el pròleg del llibre de Jordi Gil –bellament construït per V. Camps-, el nostre cantautor ens apropa des del vers i la cançó a l’home “explotat per l’home”, a la dignitat “dels homes i dones sense feina”. La seva veu i el seu missatge ens ofereixen imatges que retraten una realitat que tots sobradament coneixem i que ell ha definit com el poder dels “LLANGARDAIXOS, GRIPAUS I LLADREGOTS”. Més enllà d’aquestes imatges, Jordi Gil ens convoca a una “marea cívica” que ocupi i ompli els carrers i ciutats per a recuperar el protagonisme i la dignitat col·lectiva.
La seva actuació s’inscriu en el marc de l’exposició de Toni Moreno “Berlín/Belchite” que estarà exposada a l’Ateneu Santfeliuenc fins el 20 d’octubre de 2013. Magnífica exposició que sap conjugar a la perfecció la capacitat creativa, la captació de l’instant memorial i material en dos relats marcats per la violència i el desencontre humà, amb l’esperança fixada en l’aprenentatge col·lectiu per a que això no torni a succeir mai més. Evidentment us hi invitem a visitar-la.
Abans de l’actuació –a partir de les 19:00 h de la tarda- es presentarà en la sala d’exposicions de l’Ateneu el llibre de Jordi Gil Poemes i Cançons. La ciutadania de Sant Feliu de Llobregat tindrà una oportunitat cultural al seu abast que no hauria desaprofitar. El treball de Jordi Gil és un eslavó més en el paper jugat per molts cantautors per alimentar la consciència crítica, defendre els nostres ancestres culturals, afavorir la diversitat, fabricar un somni igualitari assentat en la democràcia i la llibertat. Acostuma a iniciar els seus recitals amb una cançó autodefinitòria “Bona nit i Benvinguts” que ha incorporat com a text de presentació al llibre de poemes i que volem compartir amb vosaltres.
Al següent enllaç hi trobareu una recent actuació d'en Jordi Gil presentant el seu llibre-CD Poemes i Cançons:
En transcrivim alguns versos:
Tracte amb versos manifestos,
soc del poble missatger,
denuncie les injustícies,
i el sofriment de la gent,
i em preocupe de somiar
quan sóc despert.
…
Bona nit, gràcies a Déu
ja no anem a la presó.
Si incomoden les cançons
ens foten les subvencions.
“Aquest poeta de la cançó mai ha tingut pèls a la llengua i,
en les seues cançons ha denunciat la injustícia, els polítics corruptes,
l’opressió etcètera.
Es per tot això, per aquesta honestedat i per aquesta fermesa
en els seus ideals, que ha estat, durant massa anys,
injustament oblidat pels poders polítics de torn i, con diu ell
en un dels seues poemes ,tacat de blau i de roig segons han bufat els vents”
(Vicent Luna i Sirera, TIRANT AL BLANC)
“ Però, com no podia ser d´una altra manera, la música, la veu de Jordi,
la cançó una vegada més s´ha posat de banda del més feble i
ha eixit al carrer, per a cantar i denunciar les malifetes del poderós.
La cançó en la veu de vellut de Jordi Gil, serà veu
germana dels indignats i dels aturats i d´aquesta joventut nostra
sense futur”
(Vicent Camps, pròleg a Poemes i Cançons)
ATENEU SANTFELIUENC – USLA
Universitat Social, Lliure i Autogestionada
Sant Feliu de Llobregat, octubre de 2013
5 d’oct. 2013
Conferència: "Belchite, 75 anys d'oblit. La difícil recuperació d'un espai memorial"
Benvolguts amics i amigues,
Us convidem a la conferència "Belchite, 75 anys d'oblit. La difícil recuperació d'un espai memorial". que tindrà lloc a l'Ateneu Santfeliuenc aquest proper dimarts 8 d'octubre a les 19,30 h. on intervindrà Joan M. Calvo Gascón, membre de l'Associació Amical de Mauthausen. L'acte el presentarà l'Ángel Merino, membre de la USLA.
No hi podeu faltar. Us hi esperem!
Us convidem a la conferència "Belchite, 75 anys d'oblit. La difícil recuperació d'un espai memorial". que tindrà lloc a l'Ateneu Santfeliuenc aquest proper dimarts 8 d'octubre a les 19,30 h. on intervindrà Joan M. Calvo Gascón, membre de l'Associació Amical de Mauthausen. L'acte el presentarà l'Ángel Merino, membre de la USLA.
No hi podeu faltar. Us hi esperem!
2 d’oct. 2013
Exposició "Berlín Belchite", fotografies de Toni Moreno.
Durant aquest mes, del 3 al 20 d'octubre de 2013, tindrà lloc a l'Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc l'Exposició de Fotografies de Toni Moreno "Berlín Belchite". L'horari per poder visitar-la serà de dilluns a divendres de 19 a 21 h., i diumenges de 12 a 14 h. La inauguració tindrà lloc aquest mateix dijous 3 d'octubre a les 19,30 h. Us hi esperem!14 de set. 2013
Conferència: El món literari de Joana Raspall. Un itinerari per la seva obra.
Com a inici de curs i en el marc de l'Any Joana Raspall, la USLA organitza la Conferència "El món literari de Joana Raspall. Un itinerari per la seva obra". Tindrà lloc a l'Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc aquest proper dimarts 17 de setembre a les 19:30 h.
1 de jul. 2013
ESCOLA D'ESTIU 2013 a Sant Feliu de Llobregat
ESCOLA D'ESTIU 2013. Nucli Sant
Feliu de Llobregat
L'Escola d'Estiu que organitza el grup ed'eA, enguany té dos nuclis físics de
realització de les activitats: a Barcelona i a Sant Feliu de Llobregat.
L'Escola d'Estiu 2013 està organitzada en ITINERARIS,
CURSOS, TALLERS que poden ser presencials o virtuals i activitats puntuals com
sortides i conferències. La realització d'ITINERARIS pot donar lloc a
l'obtenció d'un certificat oficial de la Generalitat de Catalunya. En el cas
que es faci
inscripció amb dret de certificat en algun itinerari,
l'accés al tallers i les altres activitats serà gratuït.
Es podran cursar activitats compementàries entre els dos
nuclis.
ITINERARIS I CURSOS A SANT FELIU
DE LLOBREGAT
LA FESTA TRADICIONAL COM A ELEMENT
D'INTEGRACIÓ I COHESIÓ SOCIAL,
EN EL CONTEXT EDUCATIU.
De l'1 al 5 de juliol tindrà lloc aquest itinerari que,
des d'una visió històrica sobre el procés de recuperació de la festa
tradicional a partir de la recuperació de la democràcia, planteja la importancia
d'aquesta com a element d'integració i cohesió social.
Aquest itinerari inclou un TALLER DE FABRICACIÓ DE MÀSCARES a càrrec dels Geganters de
l'Agrupació Cultural Folclòrica que tindrà lloc el dilluns, 1 i el dijous 4 de
juliol de les 17:00 a les 18:30 h, a l'Ateneu Santfeliuenc. El taller vol
mostrar la tècnica bàsica per a la fabricació de figures geganteres. Us podeu
apuntar a aquest taller de forma independent, encara que hi ha places
limitades.
CURSETS D'INICIACIÓ
PER A MONITORS I MONITORES D'ALFABETITZACIÓ
Gratuït per a les persones de Sant
Feliu que col·laboren a les entitats de la Xarxa d'Acollida, el Consell Sant
Feliu Solidari o la Xarxa de Treball Comunitari de Sant Feliu de Llobregat.
TALLERS DE CONVERSA I PRÀCTIQUES
SOCIOLINGÜÍSTIQUES PER A
NEOLECTORS I
NEOLECTORES destinats a la població nouvinguda de Sant Feliu de Llobregat
(gratuït)
INSCRIPCIONS
Podeu fer la vostra inscripció, per a les
activitats a Sant Feliu de Llobregat per correu electrònic,
telèfon i online, a:
htpp://afapcat.wordpress.com
escoladestiu2013@gmail.com
Telèfon: 620337973 (16:00 a 20:00 h)
ALTRES COL·LABORACIONS
CURS INTENSIU DE
SEVILLANES,
dilluns i dimarts (juliol i sentembre) entre les 17 i les 21 h
CURS INTENSIU DE
PILATES,
dimecres, de juliol i setembre, dentre les 19:00 i les 20:30 h
Per apuntar-se cal dirigir-s e al Casal de
la Dona: telèfon 936857052 csdona@gmail.com
A continuació teniu
una relació dels tallers que es realitzen a Sant Feliu de Llobreagt; així com
les activitats que són obertes al públic, per a les quals no és necessari fer
inscripció. Que gaudiu de l'estiu!
1 de juny 2013
Jornades sobre Memòria Històrica i Democràtica: Argentina, els 500 nens robats de la dictadura"
A continuació reproduïm la crònica realitzada pel diari local Fetasantfeliu.cat en relació a les Jornades sobre Memòria Històrica i Democràtica "Argentina, els 500 nens robats de la dictadura" organitzades per la USLA i H.I.J.O.S -Barcelona que van tenir lloc aquest passat dijous 30 de maig a l'Ateneu.
Per donar inici a
l'acte, Jordi Jiménez, professor de la UAB i membre de la U.S.L.A va fer uns
introducció de les causes i el significat de les dictadures així com un
paral·lelisme entre els règims patits a Argentina i Espanya: "ells ens
parlaran d'àvies que busquen néts; aquí tenim néts que busquen
avis". A Espanya, des de que es va començar amb les exhumacions de
cossos de les fosses comuns, se n'han obert 207 i s'han recuperat uns 5000
cossos: "les exhumacions conciten el centre de la memòria històrica:
treure alguna cosa de sota terra es una metàfora de treure la veritat a la
llum.", assegura Jiménez.
El plat fort de la jornada va ser el relat de Martín Mozé, membre de l'associació H.I.J.O.S Barcelona, que va explicar als assistents la seva experiència personal en la recerca de la veritat sobre el que havia passat al seu pare: "Per a mi explicar-los la meva lluita per recuperar la identitat no pot anar separat de la història. No podem separar el personal del col·lectiu", explica Mozé.
Miguel Angel Mozé, el pare de Martín, va ser portat a un camp de concentració el juliol del 1975, mesos abans de l'inici de la dictadura. Martín creix sentint històries sobre el seu pare "i cada any, en el dia del pare, el mato d'una manera diferent, sempre heroica, ja que jo no tenia ningú a qui portar-li les targetes que fèiem a l'escola". És quan té 17 anys quan arriba per casualitat a una galeria fotogràfica "semblant a la sala on estem avui" i descobreix una imatge dels presidents d'Argentina, Xile i Brasil amb un home d'enorme semblança amb ell. El fotògraf la hi regala, no sense abans explicar el cas a les Abuelas de la Plaza de Mayo, que li donen tot el suport en la seva recerca.
Martín Mozé destaca, entre les pràctiques de la dictadura, l'apropiació de menors, "que ja es feia des d'abans, quan les criades eren violades i se'ls treien els nens. L’església donava partides de naixement firmades en les quals ells decidien quina era la nostra identitat". En el mateix sentit parlava Alexandre Valentí, director de la pel·lícula-documental que aquest divendres a les 22 hores es podrà veure al CineBaix: "la historia dels bebès robats es quelcom que transcendeix. no és un problema nomes d’Argentina, és un problema internacional". Ell recorda la dictadura amb una càmera a la mà i és que, segons Valentí, "un país sense documentals es com una família sense fotos. Imaginin-se perquè no hi ha documentals durant dictadures, hi ha propaganda. Perquè el documental no et diu el que esta bé i el que està malament, sinó que et dona eines per a esbrinar-ho". Per a ell, el més important de la dictadura no va ser la violència com a tal, sinó que "el fet de crear, que jo tingues una càmera de cine, em podia fer un terrorista. Jo volia comprendre i comprendre ja era quasi terrorista".
Tant Martín Mozé
com Alexandre Almirall coincideixen que Nèstor Kirchner va ser el que va fer
canviar les coses, en treure l'indult a tots aquells que havien estat
relacionats amb la dictadura i indultats en la transició. El 19 de febrer
del 2009, Martín Mozé aconsegueix restituir la seva identitat. El 22 de
desembre del 2010 aconsegueixen fer-los un judici "amb tots els drets que
ell no li va donar a tots els desapareguts. La nostra història no és de
venjança. Les àvies ens han ensenyat l'amor cap a l'altra". Des del 2008,
i amb l'ajuda d'associacions con H.I.J.O.S s'han dut a terme a l'Argentina 2100
judicis, que van portar Videla a la presó, on va morir el 17 de maig de 2013,
exactament 37 anys després que ho fes el pare de Martin Mozé.
Aquest divendres al vespre es podrà veure al CineBaix, amb posterior CineFòrum, el Documental " Argentina, els 500 nens robats de la dictadura", reconegut arreu del món per la tasca que fa en favor de la memòria històrica del país llatinoamericà.
Aquest dijous s'ha
dut a terme la primera activitat de les jornades per la memòria històrica i la
democràcia
SOCIETAT DIVENDRES, 31.5.2013. 09:42 H
Martín
Mozé i Alexandre Vantí van explicar les seves experiències durant els anys del
règim militar i la lluita posterior
Aquesta
setmana tenen lloc les jornades sobre memòria històrica i democràcia que la
U.S.L.A organitza, centrades en la dictadura Argentina. Aquest dijous ha tingut
lloc la primera de les activitats, amb la conferència sobre l'apropiació de
menors i les conseqüències socials del govern autoritari de Videla, governador
argentí que va morir precisament mentre s'organitzaven aquestes jornades. Àngel
Merino, en la presentació de l'acte, va assegurar que "la memòria
històrica no té fronteres. És importantíssim que la solidaritat històrica entre
els pobles també es demostri en la defensa dels drets humans" ja que,
segons Merino, la dictadura argentina es va condemnar en el país
llatinoamericà, però no suficient en el context internacional.
El plat fort de la jornada va ser el relat de Martín Mozé, membre de l'associació H.I.J.O.S Barcelona, que va explicar als assistents la seva experiència personal en la recerca de la veritat sobre el que havia passat al seu pare: "Per a mi explicar-los la meva lluita per recuperar la identitat no pot anar separat de la història. No podem separar el personal del col·lectiu", explica Mozé.
Miguel Angel Mozé, el pare de Martín, va ser portat a un camp de concentració el juliol del 1975, mesos abans de l'inici de la dictadura. Martín creix sentint històries sobre el seu pare "i cada any, en el dia del pare, el mato d'una manera diferent, sempre heroica, ja que jo no tenia ningú a qui portar-li les targetes que fèiem a l'escola". És quan té 17 anys quan arriba per casualitat a una galeria fotogràfica "semblant a la sala on estem avui" i descobreix una imatge dels presidents d'Argentina, Xile i Brasil amb un home d'enorme semblança amb ell. El fotògraf la hi regala, no sense abans explicar el cas a les Abuelas de la Plaza de Mayo, que li donen tot el suport en la seva recerca.
Martín Mozé destaca, entre les pràctiques de la dictadura, l'apropiació de menors, "que ja es feia des d'abans, quan les criades eren violades i se'ls treien els nens. L’església donava partides de naixement firmades en les quals ells decidien quina era la nostra identitat". En el mateix sentit parlava Alexandre Valentí, director de la pel·lícula-documental que aquest divendres a les 22 hores es podrà veure al CineBaix: "la historia dels bebès robats es quelcom que transcendeix. no és un problema nomes d’Argentina, és un problema internacional". Ell recorda la dictadura amb una càmera a la mà i és que, segons Valentí, "un país sense documentals es com una família sense fotos. Imaginin-se perquè no hi ha documentals durant dictadures, hi ha propaganda. Perquè el documental no et diu el que esta bé i el que està malament, sinó que et dona eines per a esbrinar-ho". Per a ell, el més important de la dictadura no va ser la violència com a tal, sinó que "el fet de crear, que jo tingues una càmera de cine, em podia fer un terrorista. Jo volia comprendre i comprendre ja era quasi terrorista".
Tant Martín Mozé
com Alexandre Almirall coincideixen que Nèstor Kirchner va ser el que va fer
canviar les coses, en treure l'indult a tots aquells que havien estat
relacionats amb la dictadura i indultats en la transició. El 19 de febrer
del 2009, Martín Mozé aconsegueix restituir la seva identitat. El 22 de
desembre del 2010 aconsegueixen fer-los un judici "amb tots els drets que
ell no li va donar a tots els desapareguts. La nostra història no és de
venjança. Les àvies ens han ensenyat l'amor cap a l'altra". Des del 2008,
i amb l'ajuda d'associacions con H.I.J.O.S s'han dut a terme a l'Argentina 2100
judicis, que van portar Videla a la presó, on va morir el 17 de maig de 2013,
exactament 37 anys després que ho fes el pare de Martin Mozé.Aquest divendres al vespre es podrà veure al CineBaix, amb posterior CineFòrum, el Documental " Argentina, els 500 nens robats de la dictadura", reconegut arreu del món per la tasca que fa en favor de la memòria històrica del país llatinoamericà.
Hi trobareu més imatges aquí:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)














