Aquest dijous s'ha
dut a terme la primera activitat de les jornades per la memòria històrica i la
democràcia
SOCIETAT DIVENDRES, 31.5.2013. 09:42 H
Martín
Mozé i Alexandre Vantí van explicar les seves experiències durant els anys del
règim militar i la lluita posterior
Aquesta
setmana tenen lloc les jornades sobre memòria històrica i democràcia que la
U.S.L.A organitza, centrades en la dictadura Argentina. Aquest dijous ha tingut
lloc la primera de les activitats, amb la conferència sobre l'apropiació de
menors i les conseqüències socials del govern autoritari de Videla, governador
argentí que va morir precisament mentre s'organitzaven aquestes jornades. Àngel
Merino, en la presentació de l'acte, va assegurar que "la memòria
històrica no té fronteres. És importantíssim que la solidaritat històrica entre
els pobles també es demostri en la defensa dels drets humans" ja que,
segons Merino, la dictadura argentina es va condemnar en el país
llatinoamericà, però no suficient en el context internacional.
El plat fort de la jornada va ser el relat de Martín Mozé, membre de l'associació H.I.J.O.S Barcelona, que va explicar als assistents la seva experiència personal en la recerca de la veritat sobre el que havia passat al seu pare: "Per a mi explicar-los la meva lluita per recuperar la identitat no pot anar separat de la història. No podem separar el personal del col·lectiu", explica Mozé.
Miguel Angel Mozé, el pare de Martín, va ser portat a un camp de concentració el juliol del 1975, mesos abans de l'inici de la dictadura. Martín creix sentint històries sobre el seu pare "i cada any, en el dia del pare, el mato d'una manera diferent, sempre heroica, ja que jo no tenia ningú a qui portar-li les targetes que fèiem a l'escola". És quan té 17 anys quan arriba per casualitat a una galeria fotogràfica "semblant a la sala on estem avui" i descobreix una imatge dels presidents d'Argentina, Xile i Brasil amb un home d'enorme semblança amb ell. El fotògraf la hi regala, no sense abans explicar el cas a les Abuelas de la Plaza de Mayo, que li donen tot el suport en la seva recerca.
Martín Mozé destaca, entre les pràctiques de la dictadura, l'apropiació de menors, "que ja es feia des d'abans, quan les criades eren violades i se'ls treien els nens. L’església donava partides de naixement firmades en les quals ells decidien quina era la nostra identitat". En el mateix sentit parlava Alexandre Valentí, director de la pel·lícula-documental que aquest divendres a les 22 hores es podrà veure al CineBaix: "la historia dels bebès robats es quelcom que transcendeix. no és un problema nomes d’Argentina, és un problema internacional". Ell recorda la dictadura amb una càmera a la mà i és que, segons Valentí, "un país sense documentals es com una família sense fotos. Imaginin-se perquè no hi ha documentals durant dictadures, hi ha propaganda. Perquè el documental no et diu el que esta bé i el que està malament, sinó que et dona eines per a esbrinar-ho". Per a ell, el més important de la dictadura no va ser la violència com a tal, sinó que "el fet de crear, que jo tingues una càmera de cine, em podia fer un terrorista. Jo volia comprendre i comprendre ja era quasi terrorista".
Tant Martín Mozé
com Alexandre Almirall coincideixen que Nèstor Kirchner va ser el que va fer
canviar les coses, en treure l'indult a tots aquells que havien estat
relacionats amb la dictadura i indultats en la transició. El 19 de febrer
del 2009, Martín Mozé aconsegueix restituir la seva identitat. El 22 de
desembre del 2010 aconsegueixen fer-los un judici "amb tots els drets que
ell no li va donar a tots els desapareguts. La nostra història no és de
venjança. Les àvies ens han ensenyat l'amor cap a l'altra". Des del 2008,
i amb l'ajuda d'associacions con H.I.J.O.S s'han dut a terme a l'Argentina 2100
judicis, que van portar Videla a la presó, on va morir el 17 de maig de 2013,
exactament 37 anys després que ho fes el pare de Martin Mozé.Aquest divendres al vespre es podrà veure al CineBaix, amb posterior CineFòrum, el Documental " Argentina, els 500 nens robats de la dictadura", reconegut arreu del món per la tasca que fa en favor de la memòria històrica del país llatinoamericà.
Hi trobareu més imatges aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada