A continuació reproduïm la crònica publicada al diari Elbaix.cat sobre l'acte de presentació del llibre de Lluís Martí Bielsa "Un d'entre tants. Memòries d'un home amb sort" que va tenir lloc aquest passat dilluns 3 de desembre a l'Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc:
Sant Feliu va acollir una emotiva presentació del llibre de memòries del lluitador antifranquista Lluís Martí Bielsa
L’Ateneu Santfeliuenc, la Fundació Nous Horitzons i la Universitat Social Lliure Autogestionada, van organitzar aquest acte de presentació del llibre “Un d’entre tants. Memòries d’un home amb sort”, de l’escriptor, ex-pres polític i guerriller Lluís Martí Bielsa
Amb una gran presència de públic es va presentar ahir al vespre a Sant Feliu de Llobregat el llibre de memòries de Lluís Martí Bielsa, “Un d’entre tants. Memòries d’un home amb sort”, un llibre de caràcter autobiogràfic on el mateix Bielsa explica en primera persona, la seva vida, que abarca pràcticament tot el segle XX.
La primera intervenció la va realitzar Mª Jesús Bono, ex directora del Memorial Democràtic de Catalunya. Bono, va descriure el recorregut vital de Bielsa. Lluís Martí Bielsa, activista polític català d’origen aragonès, va participar en la guerra civil espanyola com a responsable polític de les Joventuts Socialistes Unificades, al 32è grup de la Guàrdia d’Assalt. En acabar la guerra civil es va exiliar a França, on fou internat al camp de concentració d’Argelers, al Rosselló. Quan el Tercer Reich va envair França, participà en la Resistència francesa. Fou fet presoner pels alemanys i internat al camp de concentració de Dachau, d’on, però, va aconseguir evadir-se i com a oficial de les Forces Franceses de l’Interior va participar en l’alliberament de París el 1944.
En acabar la Segona Guerra Mundial, com a militant del PSUC, tornà a Catalunya clandestinament. El 1946 fou detingut, torturat i empresonat a la presó Model i a les d’Ocaña i Burgos, fins que fou alliberat el 1952. Actualment és el secretari de l’Associació Catalana d’ex-Presos Polítics. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. La ex directora del Memorial va acabar la seva intervenció dient a Bielsa: “Estem en deute amb tu i amb la teva generació”.
Posteriorment, va intervenir Javier Tébar, historiador i prologuista del llibre. Tébar va reflexionar sobre el paper de les biografies o autobiografies, un gènere que segons ell es valora menys a casa nostra que a d’altres llocs del món. Tébar va destacar que la virtud dels relats biogràfics és la d’explicar la història “en moviment” i “en carn i ossos”.
Referint-se al llibre de Bielsa, l’historiador va definir-lo com “una història social que es mostra a través d’una història individual. Un de tants. Un que explica la seva història i salva de l’oblit la història de tants”.
A continuació va intervenir el mateix Lluís Martí Bielsa. Ell va voler recalcar que “sóc un entre tants”. Una de tantes persones que en aquella època convulsa es van resistir i van lluitar contra la injustícia. Bielsa va deixar clar que no es considera cap heroi ni cap home fora del comú, això sí, es defineix com un home amb sort, “perquè molts companys no van sobreviure per poder explicar-ho”. Sobre què el va impulsar a escriure les seves memòries, Bielsa va destacar que no va ser un afany de notorietat, sinó la necessitat “d’explicar qui era als meus fills i nets”.
Seguidament va intervenir el President de la Fundació Nous Horitzons, Jaume Bosch. El també diputat d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, va explicar perquè la Fundació havia decidit col·laborar en l’edició del llibre de Bielsa. Ho va definir, com “una qüestió de justícia”. Bosch també va defensar la tasca del Memorial Democràtic i en va criticar el séu desmantellament en els últims 2 anys. Desmantellament que segons ell respòn més a criteris polítics que econòmics.
Finalment, va tancar l’acte Enric Pubill, President de l’Associació d’Expresos Polítics de Catalunya; exlluitador antifranquista i militant del PSUC. Pubill va fer broma dient que en Bielsa i ell mai van coincidir a la presó, però “que quan un hi entrava l’altre en sortia”, en referència als també 11 anys que ell va ser empresonat pel règim. Pubill va destacar la vida dels presos polítics a les presons, i que van “deixar de ser analfabets a la presó, perquè allà hi havia la flor i nata de la gent que volia canviar la societat, intel·lectuals i molts professors de la República. Va ser la nostra universitat” va explicar amb molt sentit de l’humor.
Va despedir l’acte Àngel Merino en nom de l’USLA i es va fer entrega d’uns obsequis commemoratius de l’Ateneu Santfeliuenc als convidats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada