EUROVEGAS: UNA RULETA ON SEMPRE GUANYA LA BANCA

Com ja és conegut, l'USLA serà una de les entitats que formaran part del grup local que es constituirà pròximament a Sant Feliu de Llobregat contrari a la instal.lació del megaprojecte Eurovegas a la nostra comarca, donant així ple suport a la Plataforma "Aturem Eurovegas". En aquest sentit, anirem reproduint articles que es publiquin sobre el tema per tal de poder entendre les repercussions que per la comarca pot tenir el projecte si al final decideixen instalar-lo al Baix Llobregat.



Així doncs, a continuació reproduïm l'article del periodista Marc Font "Eurovegas: una ruleta on sempre guanya la banca" recentment publicat al suplement especial "Salvem el Delta del Llobregat - Aturem Eurovegas" editat per "La Directa" i la plataforma "Aturem Eurovegas":

Eurovegas: una ruleta on sempre guanya la banca

Les promeses dels promotors es desinflen abans que el complex sigui una realitat

  

Promeses de prosperitat acompanyades de la suposada creació de milers de llocs de treball. Xifres de vertigen. Demanda de lleis fetes a mida. I necessitat d’una enorme inversió pública que, inicialment, és silenciada pel miratge de milions i milions que, suposadament, generarà el majestuós projecte. Eurovegas, el macrocomplex del joc i de l’oci que promou Las Vegas Sands, la companyia del magnat estatunidenc Sheldon Adelson, és l’enèsim pla monumental que s’anuncia a so de bombo i platerets i genera un encès debat al voltant del model social, econòmic i ambiental que es vol per a un territori. D’una banda, s’alinea qui el defensa amb l’argument que és positiu perquè dinamitza l’economia, genera ocupació i incrementa el nombre de turistes que s’apropen a la zona; de l’altra, qui s’ho mira amb escepticisme i recorda els precedents similars (podríem parlar de Terra Mítica, Grand Scala o la Ciutat de la Cultura de Santiago) per alertar que les xifres promeses no s’ajustaran a la realitat i que, molt probablement, de la pompa inicial al cap d’uns anys només en quedarà atur, destrucció del territori i deutes, que sovint seran afrontats per les administracions públiques.

Pendents que Las Vegas Sands anunciï l’1 de setembre –sempre que no hi hagi un nou endarreriment– si el macrocasino s’ubica al Delta del Llobregat, a Madrid o, finalment, no es fa, el projecte d’Adelson ha anat rebaixant progressivament les seves xifres des que se’n va tenir notícia per primera vegada, el novembre de l’any passat. Aleshores, es va anunciar una inversió d’entre 15.000 i 18.800 milions d’euros fins el 2022 per construir 12 resorts hotelers que sumarien 36.000 habitacions; 6 casinos, amb més de 1.000 taules de joc i 18.000 màquines escurabutxaques; 3 camps de golf, 9 teatres i restaurants per a 50.000 persones; i la creació de 162.000 llocs de treball fins el 2017, 30.000 per a la construcció del complex i 132.000 per a l’explotació. Quan el projecte estigués a ple rendiment, el 2025, el nombre de gent empleada seria 275.000, la majoria treballadors i treballadores directes d’Eurovegas, sempre segons la versió corporativa. 

Rebaixa del suflé

El director d’operacions de Las Vegas Sands, Michael Leven, va aprofitar la visita que una delegació de la companyia va fer a Barcelona i Madrid a final de juny per rebaixar el suflé. Va assegurar que la primera fase del complex podria estar operativa el 2015 o el 2016, després d’una inversió de 6.000 milions de dòlars (uns 4.700 milions d’euros), dels quals només una tercera part provindrien de fons propis i la resta els hauria d’aportar el sector financer. S’aixecarien 4 hotels i 2 casinos i es generarien en total 30.000 llocs de treball, 15.000 durant la construcció i la resta en l’explotació, una cinquena part de les magnituds apuntades set mesos abans. Leven va reconèixer que, si no aconsegueixen el finançament, difícil tenint en compte la situació de la banca, es plantejarien reduir el projecte.

Las Vegas Sands vol adquirir, sigui com sigui, les 800 hectàrees de terreny que afirma necessitar per aixecar el complex, tot i que ha admès que només amb 300 n’hi ha prou per encabir-hi els hotels, casinos, centres de convencions... La resta es dedicarien a “serveis complementaris” però, des dels col·lectius crítics amb Eurovegas, s’apunta que la voluntat seria revendre-les posteriorment en un autèntic pelotazo en la línia de les pitjors pràctiques especulatives de l’era de la bombolla del totxo.

Xifres sota sospita

Economistes, partits polítics i grups opositors s’han dedicat a rebatre les xifres de Las Vegas Sands amb estudis comparatius. Un treball d’ERC, per exemple, subratlla que en el pic de la temporada turística del 2010, al Principat hi havia 390.000 persones treballant en el sector, amb unes 540.000 places d’allotjament, de manera que es veu impossible que les 36.000 que, com a molt, pot oferior Eurovegas generin 164.000 llocs de treball. Els casinos de Las Vegas empleen de forma directa 300.000 persones a tot l’estat de Nevada, fet que posa en dubte que un sol complex aquí pugui apropar-se a aquestes magnituds. La pròpia Las Vegas Sands totalitza 20.000 habitacions i 40.000 llocs de treball entre els seus complexos dels Estats Units, Singapur i Macau. Finalment, el catedràtic d’economia aplicada de la UAB Josep Oliver explicava fa uns mesos que entre funcionaris i treballadores de les empreses públiques, la Generalitat dóna feina a 230.000 persones, fet que el va portar a concloure que les dades d’Adelson són, simplement “una presa de pèl”. També es qüestiona la xifra de visitants, que amb el complex a ple rendiment s’ha anunciat que seria de 30.000 al dia, quan a tot l’Estat espanyol el nombre s’eleva a 137.000.

Més enllà del model de negoci i de l’aposta per una economia del totxo i especulativa de funestes conseqüències, l’altre gran rebuig que genera Eurovegas és que el grup impulsor vol que es converteixi en una illa d’excepció legal, en què es paguin menys impostos, el personal tingui menys drets, s’aconseguixin exempcions de tot tipus i se suspenguin lleis com les del tabac. A canvi, a més a més, les administracions haurien d’afrontar despeses en seguretat i millora en l’accessibilitat al macrocomplex. “Transferirem la sobirania a Las Vegas? Les elits d’aquest país s’han tornat boges”, concloïa en un article recent el filòsof Josep Ramoneda en relació a les demandes d’Adelson, per carregar contra el servilisme de la classe dirigent. I és que la ruleta en què s’han ficat Mas i companyia pot acabar deixant l’administració, i per tant, la ciutadania, encara més escurada. Només el magnat del joc sembla guanyar-hi.

TERRA MÍTICA

Un fiasco mític

Eduardo Zaplana, l’aleshores president de la Generalitat valenciana, va inaugurar el 2000 el parc d’atraccions de Terra Mítica, ubicat a Benidorm (Marina Baixa). L’objectiu era “acabar amb l’estacionalitat” del turisme a la zona i convertirse en un dels motors econòmics de la demarcació d’Alacant. Prometia 2.000 llocs de treball directes i 6.000 d’indirectes. Dotze anys més tard, es pot parlar de fiasco mític. El parc ha perdut diners a carretades i s’ha convertit en un dels paradigmes dels ruïnosos projectes monumentals del Consell. Actualment, només 175 persones treballen a Terra Mítica, de les quals únicament una vintena tenen feina tot l’any. El complex està obert de març a octubre, però només durant l’estiu ho fa entre setmana. Les inversions estrangeres anunciades per Zaplana no van aparèixer mai i les úniques sòcies van ser les entitats financeres locals (la CAM, Bancaixa i el Banc de València) i la mateixa Generalitat. Terra Mítica, que ha suposat una despesa pública de casi 400 milions, va passar fa algunes setmanes a mans del grup Aqualandia, que va pagar-ne 65 milions, dels quals només 6,2 han estat recuperats per les arques públiques. Un desastre colossal al que cal afegir els reiterats incompliments del conveni col·lectiu que ha patit la cada cop més migrada plantilla.

GRAN SCALA

El gran engany

El 12 de desembre de 2007, 700 persones van omplir el Saló de la Corona d’Aragó a Saragossa per assistir a la presentació d’un projecte que prometia revolucionar el territori: Gran Scala. Iniciativa del consorci International Leisure Development (ILD) les xifres que anunciava feien feredat, potser massa: 17.000 milions d’euros d’inversió, 32 casinos, 7 parcs temàtics, hotels amb capacitat per a 25.000 persones, 250 botigues, 26.000 llocs de feina directes i 65.000 d’indirectes i 25 milions de visitants per a l’any 2020, un cop el macrocomplex del joc i l’oci estigués a ple rendiment. Amb la complicitat del govern autonòmic, en aquell moment una coalició del PSOE i el PAR –la dreta regionalista local–, el grup promotor va aconseguir que s’aprovés una llei a mida que permetés la instal·lació de Gran Scala i que se’ls facilités 3.000 hectàrees de sòl a Ontinyena, un municipi de 650 habitants del Baix Cinca. Aviat, però, es va descobrir que ILD, formada per comissionistes i deutores d’Hisenda, era qualsevol cosa menys solvent i el projecte es va paralitzar fins a esfumar-se del tot el febrer d’enguany, quan no es va fer efectiva l’opció de compra sobre els terrenys esmentats. Gran Scala va ser un gran engany.

RESIDENCIAL FRANCISCO HERNANDO - SESEÑA

El deliri del ‘Pocero’

 Seseña, un poble de Toledo molt proper a la frontera amb la Comunitat de Madrid, tenia 6.500 habitants el 2003. L’objectiu del constructor Francisco Hernando, conegut com El Pocero, era que arribés als 60.000 el 2011, gràcies als 13.500 pisos que la seva companyia aixecaria a la macrourbanització que portaria el seu nom. Dels somnis del Pocero, un personatge megalòman que personalitza alguns dels pitjors excessos que es van cometre a l’Estat espanyol abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, en queden avui milers de pisos sense vendre i una urbanització inhòspita on hi viuen poc més de 2.000 veïns. Manuel Fuentes, alcalde per IU del municipi del 2003 al 2011, va enfrontar-se a Hernando i va denunciar la nul·la viabilitat d’un projecte que contemplava la construcció d’un llac artificial a un desert i que suposava una despesa de 100.000 euros mensuals (el 10% del pressupost municipal) només en manteniment. El crac immobiliari va enganxar de ple el Pocero, que havia aixecat 5.600 pisos, dels quals només n’havia venut una petita part. Posteriorment, els bancs se’n quedarien més de 2.000 per pagar els deutes del constructor que, fracassat el seu somni espanyol, se’n va anar a fer negocis a la molt democràtica Guinea Equatorial.

VALL FOSCA MOUNTAIN RESORT

La vergonya dels Pirineus

 99 habitatges acabats, la majoria dels quals sense ningú que els compri, un camp de golf de fireta, zones pendents d’urbanització i remuntadors i pals de la projectada estació d’esquí en accelerat procés d’oxidació. Aquest és el panorama en què es troba el Vall Fosca Mountain Resort, el fallit macrocomplex turístic al municipi de la Torre de Cabdella, al nord del Pallars Jussà. La Generalitat va aprovar el projecte, promogut per Vallfosca Interllacs, el 2001, quan es venia assegurant que crearia 300 llocs de treball –el 45% de la població de la vall-, gràcies a la construcció de 900 habitatges al poble d’Espui, vuit hotels, 2.200 places d’aparcaments i els esmentats camp de golf i estació d’esquí. L’oposició de grups ecologistes i d’una plataforma local denunciant que estava basat en un model de turisme especulatiu, centrat en la construcció i gens respectuós amb el medi no va evitar el suport de CiU i PSC a un complex que el 2005 va passar a mans de Fadesa. Tres anys més tard, l’aleshores Martinsa-Fadesa presentava un concurs de creditors de més de 5.000 milions i paralitzava les obres. Ara, l’ajuntament de la Torre de Cabdella hi projecta un museu hidroelèctric, mentre els fòssils del projecte segueixen ben visibles.

*Article publicat amb el suplement especial Salvem el Delta - Aturem Eurovegas editat per La Directa i la Plataforma Aturem Eurovegas. 

CRÒNICA SOBRE LA TAULA RODONA: "EUROVEGAS, UN PROJECTE CONTRA EL BAIX LLOBREGAT"

Com ja sabeu, aquest passat dimarts 3 de juliol va tenir lloc a l'Aula de Cultura de l'Ateneu l'acte organitzat pel CECBLL i l'USLA titulat "Eurovegas, un projecte contra el Baix Llobregat". A part de la qualitat en les exposicions realitzades pels experts convidats, cal destacar la gran afluència de públic que es va apropar a escoltar els experts de la taula que van advertir sobre les greus conseqüències que tindria per la comarca un projecte com el que el magnate nord-americà Sheldon Adelson vol instal.lar a prop dels nostres pobles i ciutats. En aquest sentit, l'alcalde del Prat de Llobregat, en Lluis Tejedor, va voler donar un missatge optimista en el sentit de que hi ha temps i legitimitat suficient per poder aturar aquest despropòsit perquè la raó està del costat de la gent que s'oposa al projecte, que de fer-se trencaria, sens dubte, amb tot el treball de conservació del Parc Agrari del Baix Llobregat que s'ha anat fent durant més de 30 anys a la comarca.

A més de les persones que es van apropar a l'Ateneu, l'acte va tenir un important ressó mediàtic de bastants mitjans de comunicació que hi eren presents, dels quals destacarem els següents: 

Crònica sobre l'acte realitzada per El Prat Televisió:

http://www.elprat.tv/?lnkVid=2724

Crònica del diari Fetasantfeliu.cat:

http://www.fetasantfeliu.cat/noticia/14053/mes-de-150-persones-assisteixen-a-lacte-informatiu-contrari-a-la-installacio-deurovegas?utm_campaign=feta&utm_source=twitterfeed&utm_medium=facebook

Crònica del diari elbaix.cat, que a continuació reproduïm:

http://www.elbaix.cat/2012/07/04/sant-feliu-acull-un-acte-contra-eurovegas-amb-mes-de-300-persones/


Sant Feliu acull un acte contra Eurovegas amb més de 300 persones

L’acte organitzat per el Centre d’Estudis Comarcals i l’Universitat Lliure Autogestionada (USLA), va girar entorn de perquè aquestes i d’altres organitzacions diuen NO a Eurovegas

Va presentar i moderar l’acte Angel Merino en nom de l’USLA. Merino va voler deixar clar que l’acte era contra la instal·lació d’Eurovegas al Baix Llobregat. “Som una nació, tenim dret a decidir. D’aquesta frase el President Mas s’ha oblidat del dret a decidir” va declarar referint-se a la manca d’informació i de transparència del Govern de la Generalitat, així com de la inexistent participació de la societat civil en una decisió tant important com la instal·lació d’un macrocomplex de les característiques d’Eurovegas.

Va iniciar les intervencions Jaume Sans, de la Plataforma Aturem Eurovegas. Sans va parlar de les primeres notícies que van tenir sobre la possible implantacio del complex, que van aparèixer a la premsa anglesa al 2011, com a exemple de la poca informació de la que s’ha disposat sempre sobre el tema. Jaume Sans va declarar “s’acusa a la Plataforma de que tota la informació la traiem de la premsa i que no podem parlar sobre res 100% segur, però fa 1 setmana la gent de Las Veguas Sands van ser al Baix i això si q no és discutible”.

Respecte al delta del Llobregat, Sans va argumentar que ja no hi ha més espai per construïr. “Contínuament tenim agresions sobre el territori, però Eurovegas no és una variant de carretera, ni l’ampliacio de l’aeroport, sinó que és una empresa privada que demana construir a una zona no urbanitzable, destruint el parc agrari del Baix, que suposa una part important de l’anella verda de Barcelona”, va declarar.

El representant de la Plataforma va acabar la seva intervenció desitjant  que Eurovegas no es construeixi “ni aquí ni enlloc” perquè comportaria un retrocés en drets laborals, en transparencia i qualitat democratica, en l’ordenacio del territori i una pèrdua irreparable cultural, patrimonial i mediambiental. “Les persones de la Plataforma venim de móns diferents però totes volem aturar aquest projecte”, va sentenciar.

Seguidament va intervenir Lluís Parés, President d’Unió de Pagesos del Baix Llobregat. Parés va explicar que el seu sindicat “sempre ha patit pel territori” i va explicar els origens del Parc Agrari del Baix Llobregat. “Es va decidir crear un parc agrari cap a l’any 85, però aquest parc no va tenir mai unes direccions politiques clares. Si tenim un parc però a ultima hora deixem que es vagi degradant no servirà per a res”, va explicar referint-se a les possibilitats que encara queden per explorar dins el parc. El representant d’Unió de Pagesos va explicar que el sector agroalimentari es l’únic que està resistint la crisi, i que per exemple el Parc Agrari del Baix Llobregat que ja dona feina a 3000 persones, podria donar-ne a 500 families mes si s’apostés per ell.

Parés va ser molt crístic amb els socialistes i CiU, que donen suport a la construcció del macroprojecte amb l’excusa de l’atur. “En el cas del PSC els alcaldes prefereixen obeïr la disciplina del partit que defensar les seves ciutats i CiU que s’embolica amb la bandera catalana, està proposant vendre’s troços de Catalunya a un nord-americà, a esquenes d la ciutadania”

Posteriorment va intervetenir Roger Lloret, químic ambiental, que va parlar de l’afectació que Eurovegas podria tenir sobre els aqüífers del delta del Llobregat. Lloret va explicar que existeix una normativa europea refrendada x l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que protegeix els aqüífers i va il·lustrar la importància dels aqüífers explicant que aquest es pot comparar amb el Pantà de la Baells en capacitat d’emmagatzematge d’aigua.

“Si un país no es pot destruïr de cop, es va destruint a mossegadetes, i això és el que li està passant a Catalunya”, va sentenciar.

Després va intervenir Moisès Jordi, urbanista i membre de l’SCOT. “Tenim informació que no és oficial, però és l’única que ens podem creure, ja que el Govern no dóna cap informació”, va explicar Jordi, que va declarar “això és indigne, sobretot per associacions com el Centre d’Estudis, que han defensat sempre el delta del Llobregat”.

L’urbanista va defensar que el delta és la culminacio d’un esforç col.lectiu per dignificar un territori i un element bàsic per l’equilibri territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

“Desde la visió de l’urbanisme hem de reivindicar l’ordenació del territori des d’una perspectiva catalana, som referents a nivell europeu i inclús mundial. Eurovegas significaria un procés d’excempcionalitat en la nostra manera de fer, que seria absolutament nefast per al territori”,  va sentenciar. Segons el representant de l’SCOT, s’han de protegir el objectius que marca el Pla Territorial Metropolità, que és un consens territorial innegable per defensar el delta, i “que ara podria volar pels aires”.

Per il·lustrar la visió municipalista, va intervenir l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, que va iniciar la seva intervenció agraïnt al Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat la seva coherència per “defensar un territori al servei de les persones”.  Tejedor, a continuació, va citar un llibre d’urbanisme anomenat “Mosaic Territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, editat fa 12 anys. A la introducció de Jaume Terrades, urbanista de renom, parla de que a vegades es substitueixen la planificació i la racionalitat territorial per l’eficiència econòmica. “Parlava d’Eurovegas”, va sentenciar l’Alcalde del Prat.

Tejedor va assegurar que “mentre tinguem un espai buit els especuladors del mon buscaran la manera d’ocupar-lo per enriquir-se”. Respecte al Govern de la Generalitat va declarar que “parlem d’Eurovegas perquè el Govern de Catalunya no en vol parlar fins que hagi dit q sí i ens nega la possiblitat d’opinar”.

No obstant, l’Alcalde ecosocialista va ser optimista: “crec q guanyarem la batalla. Si volem no vindra Eurovegas, perquè tenim la raó i la força del sentit comú. Ni que els pagesos es vulguessin vendre el territori no s’hauria fer, el territori és de tots i totes”.

Pel que fa a els arguments sobre l’atur, utilitats per els que avalen Eurovegas, Tejedor va defensar que no tindria cap problema “en anar a parlar amb els aturats i aturades a explicar el meu NO. L’efecte crida que provocaria Eurovegas multiplicaria per 4 les cues del SOC”. “Hem de defensar principis i valors de ciutadania, de comunitat. No els podem amagar perquè estem en crisi! No es pot imposar la irracionalitat, la comarca ha de lluitar! I el tema de les lleis…, ve un multimilionari i ens fa les lleis? No ho podem permetre!  Li hem de demanar al Govern de la Generalitat 1) informació, 2) que abans de decidir escolti i 3) que pensi en el futur”, va sentenciar Tejedor, que va arrencar forts aplaudiments entre les persones assistents.

Finalment va intervenir el President del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat (CECBLL), Carles Riba, que va explicar el perquè del posicionament del CECBLL. “Des del CECBLLvam fer una primera declaració que es diu Per un desenvolupament de qualitat, no al model que representa Eurovegas. No tan sols no a Eurovegas, sinó al model que representa, perquè darrera d’Eurovegas en podrien venir uns altres”. Per Riba, l’únic argument a favor d’Eurovegas és el de la suposada creació de llocs de treball, tots els altres son contraris al macroprojecte.

Segons estudis realitzats per el CECBLL, el cost del que l’erari públic hauria de pagar per la instal·lació del macrocomplex,  és més del doble del que invertiria Las Vegas Sands.

“Eurovegas significa el passat, el que cal éss reformar el sistema per posar al centre del sistema a les persones” va explicar Riba. El President del CECBLL va tancar la seva intervenció il·lustrant que en un sistema malalt que destrueix 120000 llocs de treball a l’any, “Eurovegas seriacom tirar aigua dins un cistell”.

Finalment, es va dur a terme un col·loqui, en el que les persones assistents -més de 300- van poder fer preguntes als ponents.

TAULA RODONA: EUROVEGAS, UN PROJECTE CONTRA EL BAIX LLOBREGAT

Us recordem que avui dimarts 3 de juliol, a les 19:30 hores, hi ha convocada una taula rodona titulada "Eurovegas, un projecte contra el Baix Llobregat" per parlar sobre el complex que el magnate nord-americà Sheldon Adelson vol instal.lar a Madrid o Barcelona. L'acte tindrà lloc a l'Aula de Cultura de l'Ateneu i comptarà amb alguns experts des de diferents àmbits que parlaran sobre aquest assumpte. També hi haurà lloc per un debat entre tots els assistents. Us hi esperem!

A continuació, reproduïm un mapa sobre la ubicació dels terrenys al Baix Llobregat:

Tot seguit també reproduïm dues interessants opinions al respecte: una d'en Lluis Tejedor, alcalde d'El Prat de Llobregat, i que serà un dels ponents a l'acte d'aquesta tarda a l'Ateneu, i una altre de l'Iñaki Gabilondo.

                                                    

TAULA RODONA: EUROVEGAS, UN PROJECTE CONTRA EL BAIX LLOBREGAT

                                                    Eurovegas, icono del desconcierto

Ya no es Europa sino Las Vegas Sands quien determina la legislación española

JOSEP RAMONEDA, 27 JUN 2012

EL PAÍS

El caso Eurovegas se está convirtiendo en un icono del desconcierto en que viven las élites políticas y económicas españolas. En su pelea por la ubicación del negocio del magnate Adelson, las autoridades políticas de Cataluña y de Madrid, con sus presidentes a la cabeza, y un coro empresarial de acompañamiento, nos han ofrecido un espectáculo nada edificante. Con unos desvelos dignos de mayor causa se han dedicado a poner alfombras y a rendir pleitesía a una delegación de Las Vegas Sands Corporation, encabezada por su director general, Michael Leven. Da apuro ver a señores tan importantes jaleando a los dirigentes de una compañía que, como ha explicado estos mismos días The New York Times, representa los peores modos del capitalismo. ¿A qué viene este servilismo? Es cierto que España está muy mal. Pero ¿tanto como para perder la cabeza por un proyecto cargado de sombras como Eurovegas? ¿Alguien puede creer que jugar a Bienvenido Mr. Marshall sirve para que el país recupere credibilidad y confianza?

Con la arrogancia del colonizador, Michael Leven dice que para lo que están proponiendo “es necesario que se produzcan cambios legislativos”. Y no solo ninguna autoridad le pone en su sitio, sino que corren a estudiar las modificaciones legales. Ahora resultara que ya no es Europa sino Las Vegas Sands quien determina la legislación española. Porque seamos claros, lo que proponen Adelson y compañía es que se les cree una isla de excepción legal. Un territorio al margen de la legislación del país, donde se pague menos al fisco, los trabajadores tengan menos derechos, se consigan exenciones de todo tipo y se suspendan leyes como la del tabaco.

La gran promesa de Sheldon Adelson empieza a convertirse en una ilusión

¿Y todo eso para qué? Para hacer una gran inversión cuyas cifras millonarias y promesas de empleo suben y bajan con gran alegría, en la que jugará un papel central un sector —el del juego— cuyos efectos contaminantes son perfectamente conocidos. Evidentemente, la operación despertará de nuevo la especulación inmobiliaria en el territorio elegido y su entorno y pone en cuestión por completo el desarrollo equilibrado de zonas tan sensibles como el área metropolitana de Barcelona. Inicialmente, la apuesta fue presentada como un maná de dinero y trabajo. Ahora resulta que el dinero no es tanto. Y que Adelson, como era previsible, condiciona el negocio a que se le financien, como mínimo, dos tercios de la inversión. Con lo cual la gran promesa empieza a adquirir dimensiones de ilusión. En la actual situación española cuesta imaginar inversores extranjeros poniendo dinero aquí y cuesta más todavía pensar que los bancos del país den a Las Vegas Sands el crédito que niegan a las empresas españolas. ¿Cómo lo justificarían? No es imposible, por tanto, que todo quede en un brindis al sol. Con lo cual el ridículo de los aduladores de Eurovegas sería todavía mayor.

Entiendo que a los políticos la tremenda realidad del paro les provoque alucinaciones cuando alguien promete empleo

Pero lo grave de este asunto es la desorientación que transmite. Se nos está diciendo que hay que cambiar de modelo productivo, que hay que ir a una economía de valor añadido basada en la educación, en el esfuerzo y en la creatividad, que la única carta de futuro es la calidad. Y una parte distinguida de la política y del empresariado español se dedican a engalanar el paisaje para hacer entrar en carroza un proyecto que nos vuelve al sector inmobiliario y sus burbujas, que se funda en la quimera del negocio fácil y que es un foco reconocido de atracción de tramas y dineros de la sordidez de los subsuelos. Entiendo que algunos empresarios y despachos puedan ver negocio en el entorno de esta movida, pero, en fin, me temo que la presencia de varios de ellos en el cortejo es más por presión que por convicción. La relación entre política y dinero es escabrosa en un país que tienen mucho de capitalismo de amiguetes. Entiendo, en el caso de los políticos, que la tremenda realidad del paro les provoque alucinaciones cuando alguien promete empleo. Pero hay que valorar muy bien la realidad de lo que se propone y las consecuencias. Y lo primero es la transparencia. Porque lo sospechoso de este caso es que la ciudadanía tiene la información extremadamente limitada. Sabemos de visitas y agasajos, pero no sabemos nada concreto ni de los planes del señor Adelson ni de las concesiones que se están haciendo. ¿Por qué? Leven lo ha dicho muy claro. Quieren que cambie la legalidad. Ahora que tanto se habla de cesión de soberanía, ¿vamos a transferir la soberanía a Las Vegas? Las élites de este país han perdido el norte.

TAULA RODONA: EUROVEGAS, UN PROJECTE CONTRA EL BAIX LLOBREGAT

EUROVEGAS: UN PROJECTE CONTRA EL BAIX LLOBREGAT
El proper dimarts 3 de juliol, a les 19:30 hores, tindrà lloc a l’Aula de Cultura de l’Ateneu la Taula Rodona “Eurovegas: un projecte contra el Baix Llobregat”, organitzada per l’USLA i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Podreu participar en el debat sobre les inconveniències i incompatibilitats del model Eurovegas a la comarca del Baix Llobregat.

Intervindran:

- Jaume Sans, geògraf de la Plataforma Aturem Eurovegas.

- Roger Lloret, químic ambiental del Centre d’Estudis Comarcals.

- Lluís Parès, president d’Unió de Pagesos del Baix Llobregat.

- Josep M. Llop, urbanista i membre de l’SCOT (Societat Catalana d’Ordenació del Territori).  

- Lluís Tejedor, alcalde del Prat.

- Carles Riba, president CECBLL (Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat).

- Àngel Merino, membre de l'USLA (Universitat Social Lliure Autogestionada), moderador de la taula i presentador de l’acte.










Aquest acte del proper dimarts ha estat precedit per una important manifestació en contra del projecte del magnate nord-americà que va tenir lloc el passat diumenge 17 de juny a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/protesta-contra-instalacion-eurovegas-catalunya-1936501

Us animem a que assistiu a aquesta taula rodona del proper dimarts a l'Ateneu i participeu en el debat expressant la vostra opinió al respecte. 

Fragment de la pel.licula "Bienvenido Mr. Marshall", discurs de l'alcalde de Villar del Río davant l'arribada dels americans al poble.

CRÒNICA DEL RECITAL DE POESÍA POPULAR DE L'USLA A LA PLAÇA DE LA SALUT

Aquest passat dijous 14 de juny, l'USLA i la Xarxa de Barris, amb la col.laboració de la Tertúlia Literària de l'Ateneu i el grup de Dones amb Veu, i dins del cicle "Sant Feliu de Llobregat, la ciutat literària", van organitzar un Recital Poètic Popular a la Plaça de La Salut on les persones que es van apropar i les que ja estaven allà mateix a la concurreguda plaça van poder gaudir ben bé durant una hora i mitja d'un munt de poemes magnificament interpretats per persones pertanyents a diverses agrupacions literàries de la ciutat.

El recital es va dividir en dues parts: una primera on vàrem poder gaudir de poemes propis d'autors locals de Sant Feliu i una segona part on persones vinculades a la Tertúlia Literària de l'Ateneu i a Dones amb Veu vàren recitar poemes de poetes populars molt coneguts.

Tot seguit reproduïm parts del programa que ens va deixar aquesta magnífica jornada literària en ben mig de la Plaça de La Salut:

Primera parte:

Hoy, en nuestros pueblos y ciudades y también en Sant Feliu de Llobregat, muchas personas nos ofrecen su poesía fresca con las mismas constantes - actualizadas - que han estado presentes a lo largo de nuestra historia literaria. Personas como Sara Fernández, José Antonio Roldán, Antonio Carmona, José Martínez Giménez,...viven en La Salut, en Can Calders, en la Rambla y están consiguiendo con sus poemas ser un eslabón más en esta rica tradición de la poesía popular. Dos de ellos nos recitaron sus poemas: "Dime qué quieres de mí", " Habla", "Rocío y roca" y "Esperanza plateada".

Segunda parte:

Las huellas de la poesía popular a lo largo de la historia de nuestra literatura.

Poemas medievales: ·"Romance del Prisionero" y "Ondas del mar de Vigo".

Poemas del Renacimiento: "Quiero dormir y no puedo" y "¿Por qué me besó Perico?".

Poemas del Barroco: "¡Hola!, que me lleva la ola", "Que de noche le mataron" y "La más bella niña".

Poesía contemporánea de poetas como Antonio Machado ("Retrato", "Era un niño que soñaba", "El viaje" y "Caminante, son tus huellas"), Juan Ramón Jiménez ("Aquella tarde al decirle" y "Le he puesto una rosa fresca"), Miguel Hernández ("El niño yuntero", "Levántate jornalero", "Ante la vida, sereno" y "Rosario, dinamitera"), Federico García Lorca ("Canción del jinete" y "Muerte de Antoñito el Camborio"), Rafael Alberti ("El mar, la mar", "Si mi voz muriera en tierra" y "La Paloma") y Blas de Otero ("Campo de amor").

Como poema final "Galope" de Rafael Alberti, interpretado por muchos cantautores como Paco Ibáñez, ha sido siempre un canto a la libertad y a la justicia frente a las injusticias y abusos de poder.

    

Des de l'USLA organitzem aquests tipus de recitals, com aquest de La Salut o el que va tenir lloc recentment també a Falguera, amb el propòsit d'apropar i difondre la poesia popular als barris de Sant Feliu.

Us animem a participar a tots i totes!

USLA, Universitat Social Lliure Autogestionada

RECITAL DE POESIA POPULAR A LA PLAÇA DE LA SALUT

Cicle Sant Feliu de Llobregat, la ciutat literària

RECITAL DE POESIA POPULAR

L’USLA i la Xarxa de Barris, amb la col.laboració del Cercle artístic-literari El Semillero Azul i de la Tertúlia Literària de l’Ateneu, organitzen un recital poètic popular que tindrà lloc a la Plaça de la Salut aquest proper dijous 14 de juny, a les 19:30 hores.

El recital tindrà dues parts en que podrem gaudir en una primera dels poemes d’autors locals com la Sara Fernández, l’Antonio Carmona, el José Antonio Roldán o el José Martínez Giménez i poetes vinculats al Semillero Azul. Tots ells recitaran poemes propis.

http://www.semilleroazul.despientitats.cat/Home/_H4QS29qxa73l3Jbh_AMBDSruFG2ypcoxDNG2Jv3TYXQr6H1kia2LTQ

Ja a la segona part intervendran persones vinculades a la Tertúlia Literària de l’Ateneu i altres que recitaran poemes populars de poetes reconeguts.

A més, el recital será musicalitzat i servirá per crear l’ambient idoni per aquest event.

Us esperem a tots el proper dijous a la Plaça de la Salut!

USLA, Universitat Social Lliure Autogestionada