
2 de juny 2009
Sant Feliu de Llobregat i El Final de la Guerra

28 de maig 2009
tren de l'exili
El dissabte 23 de maig, convocats per la Universitat Social, Lliure, Autogestionada (USLA) de l’Ateneu Santfeliuenc, 35 veïns i veïnes de Sant Feliu vam anar a l’Estació de França de Barcelona per pujar al “Tren de l’Exili” que ens portaria fins a Portbou.
Aquesta sortida s’emmarcava dins la programació de les jornades que l’USLA ve celebrant durant els mesos de maig i juny a l’Ateneu Santfeliuenc, sobre Sant Feliu de Llobregat i el final de la Guerra Civil (70è aniversari).
Organitzat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, més de 400 persones van commemorar el 70è aniversari de l’exili republicà. 270 vam viatjar en el “Tren de l’exili” refent el camí que van seguir milers de republicans l’any 1939. Entre el passatge, hi havia representants d’entitats de l’Associació d’Expresos Polítics, de l’Amical de Mauthausen, de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, així com el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura i la directora general de la Memòria Democràtica, M. Jesús Bono, entre altres.
Una vegada a Portbou i després d’haver estat rebuts pels alcaldes de Portbou i de Cervera de la Marenda, així com per un centenar de membres de l’entitat francesa Fills i Filles de l’Exili Republicà, es va iniciar la marxa a peu al Coll dels Belitres refent el camí que van recórrer uns 100.000 exiliats i exiliades que es dirigien a França l’any 1939.
Una vegada a dalt del Coll de Belitres es va inaugurar la senyalització del memorial de l’Exili, integrada per dos mirador (un sobre Portbou i l’altre sobre Cervera de la Marenda) amb una cartellera explicativa i 4 monòlits que recordaran per sempre l’èxode de milers de republicans l’any 1939.
El tren de l’exili i la inauguració d’aquest Memorial de l’Exili formen part de les actuacions programades pel Memorial Democràtic de la Generalitat amb motiu del 70è aniversari de l’exili. Es calcula que des de finals de gener fins el 10 de febrer de 1939, van travessar la frontera francesa entre 400.000 i 500.000 ciutadans i ciutadanes procedents de tot l’Estat. Uns 220.000 eren soldats i la resta població civil, la majoria dones i infants. Fugien del franquisme, en l’èxode més important viscut mai a Catalunya.
Us recordem que la propera sortida serà el 13 de juny als Espais del Front del Segre (visita als espais de la Batalla del Segre, Refugi antiaeri de l’Església de Santa Maria d’Agramunt, Front del Segre i el “Merengue”). Qui vulgui venir, només ha de fer la reserva a les oficines de l’Ateneu Santfeliuenc.
26 de maig 2009
primeres jornades d'història i memòria

Del 20 al 24 de maig ha dut a terme la primera part dels seminaris de USLA d'Història i Memòria.
El Jordi Amigó i la Ma. Luz Morales es van encarregar de donar inici a les jornades
Andreu Mayayo durant la seva intervenció davant la mirada de la Ma. Luz Retuerta

19 de maig 2009
Sant Feliu de Llobregat i el final de la Guerra Civil
SEMINARI: SANT FELIU DE LLOBREGAT I EL FINAL DE LA GUERRA CIVIL (70 ANIVERSARI)
“Amb aquestes jornades volem analitzar com fou el final de Guerra Civil i com van afectar la vida quotidiana a la població de Sant Feliu de Llobregat i de Catalunya els primers passos del franquisme victoriós”
20 de maig de 2009 – 19 hores – Aula de Cultura de l’Ateneu
El final de la Guerra Civil a Sant Feliu de Llobregat i la vida quotidiana.
· Jordi Amigó, historiador
· Presenta: M. Luz Morales, professora de secundària
21 de maig de 2009 – 19 hores – Aula de Cultura de l’Ateneu
La funció de “presó política” de la presó de Sant Feliu de Llobregat.
El cas de l’advocat Josep Solé Barberà.
· Andreu Mayayo, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona
· Presenta: M. Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
22 de maig de 2009 – 19 hores – CineBaix
Polítiques públiques de la memòria democràtica: Els Espais de Memòria.
· M. Jesús Bono, directora general de la Memòria Democràtica
· Jordi Guixé, responsable d’Espais de Memòria
· Presenta: Carles Olona, responsable de Relacions Institucionals i Participació dels Serveis Territorials de Barcelona
► Placa commemorativa de la presó de Sant Feliu de Llobregat
► Cinefòrum: La Escuela Fusilada; d’Iñaki Pinedo i Daniel Álvarez.
· Presentadors Israel Ruiz i Àngel Merino
23 de maig de 2009 – sortida diària
Sortida a Portbou amb el tren de l’exili.
· Organització: Memorial Demòcratic
10 de juny de 2009 – 19 hores – Aula de Cultura de l’Ateneu
La repressió franquista a Catalunya.
· Joan Vilarroya, professor d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona
· Presenta: Agustì G. Larios, historiador
11 de juny de 2009 – 19 hores – Aula de Cultura de l’Ateneu
Les Persones desaparegudes i les foses a Catalunya.
Queralt Solé, professora de la Universitat de Barcelona
Presenta: Jordi Ferrer, historiador
12 de juny de 2009 – 19 hores – CineBaix
Els camins de l’exili. La Segona Guerra Mundial i els maquis.
Antoni Segura, catedràtic
Presenta: Juan Antonio Diaz
► Cinefòrum: Silencio roto; Montxo Armendariz.
Presentadors: Israel Ruiz i Francesc Viso
13 de juny de 2009 –
Cal confirmar assistència
Ateneu Santfeliuenc
Vidal i Ribas, 25, 1r, secretaria
93 685 32 42
activitats@ateneusantfeliuenc.org
5 de maig 2009
Jornades PoètiquesHomenatge a José Agustín Goytisolo
Dos actes, tres poetes. El recital de poesia “Poesia o Muerte”, a la sala d’actes de l’Ateneu Santfeliuenc, va resultar el colofó final de les jornades, amb un repertori variat que va envoltar totes les facetes del autor: la reivindicació social, el poeta del poble, compromès i reconegut; el mes antropològic, aquell que comprenia i mirava de manera crítica els homes i la societat, de la que mai va eludir sentir-se integrat; y el poeta romàntic, tal vegada la part mes oblidada de Goytisolo, poemes d’amor, breus y sentits, que durant el recital varen ser acompanyats per el piano i donaren una divina sensació.
Mes de cent persones van gaudir i reviure la poesia de Goitisolo, i van descobrir i vam descobrir la coherència i la personalitat de un del s poetes contemporanis mes grans de la llengua castellana.
22 d’abr. 2009

"Avui són moltes les entitats que poden ser autèntiques
va en aquesta direcció."
Segons els seus promotors, la USLA no és una universitat convencional, sinó un espai d’educació alternativa. Aspira a accentuar-ne la dimensió social sense perdre rigorositat.Es defineix com a lliure, en la tradició de la Institución Libre de Enseñanza i de l’Escola Moderna.Es qualifica com autogestionada, a partir d’una estructura administrativa pròpia i de la participació col·lectiva en les estructures de gestió.En la declaració d’objectius, que recullo literalment, es pretén:
- Ofertar un espai de formació i educació a aquelles persones que s’aproximen amb la voluntat de participar en el procés.
- Facilitar la transformació de les persones i dels medis territorials i socials. No pretendre resoldre les carències que té el sistema educatiu oficial.
- Volem que la gent amb la que es treballa s’impliqui en el projecte; i en aquest sentit, el projecte educatiu camini des de la participació i des de les formes de fer i el voler fer.
- Animar a la creació de produccions culturals pròpies i impulsar el desenvolupament cultural i educatiu del municipi.
- Promoure la dimensió inclusiva de l’educació facilitant l’accés als béns culturals i socials en condicions d’igualtat.
- Volem generar coneixement però també acció. És a dir, ajudar a la construcció d’una ciutadania crítica i activa, solidària i participativa. Millorar la qualitat educativa i democràtica del nostre entorn, unint el coneixement a l’experiència i la transformació.
- Concretar en forma d’experiència educativa els interessos diversos que es vagin produint a l’hora de programar i planificar.
- Construir elements i sistemes avaluatius que ajudin a la millora permanent de l’oferta educativa, clarificant la seva demanda.
- Frenar l’existència de la bretxa digital a partir de facilitar l’accés a les noves tecnologies.
Inicialment la USLA disposarà de dos departaments, el de literatura, i el d’història i memòria.La USLA ja té un programa d’activitats, el departament de memòria i història ha organitzat el seminari “Sant Feliu de Llobregat i el final de la Guerra Civil (70è aniversari)”, amb un seguit de conferències i activitats previstes per al mesos de maig i juny d’enguany. El de producció i creació literària farà el mes d’abril unes jornades poètiques amb motiu de l’aniversari de Goytisolo. També hi ha previst el IV Concurs literari Laurel, on poden participar els escriptors amb relats de fins a cinc pàgines, que han d’adreçar a l’Ateneu. Ens informen que a partir del 15 d’abril es podran consultar les bases del concurs al web o a la secretaria de l’Ateneu.Sobre aquestes activitats us informarem des del bloc de toies.com o bé us adreçarem al web de l’Ateneu.
“Universitat Social Lliure Autogestionada. Cap a un Ateneu del coneixement”, febrer de 2009.
Fotografies:
Imatges de la presentació del projecte de la Universitat Social Lliure Autogestionada. Fotògraf: Carles Olona.

