Universitat Social Lliure Autogestionada: DE POETES I ASSASSINS (2)

UN TRIBUNAL DE FLORIDA JUTJARÀ A PEDRO BARRIENTOS, UN DELS ASSASSINS DEL CANTANT I POETA VICTOR JARA

Hi han paraules que tenen el poder màgic de transformar a les persones, de portar-les a espais i llocs que mai han trepitjat......És la capacitat màgica de les paraules i d'aquells que accepten el repte diví de vocalitzar-les, de dir-les, de cantar-les!

Quan escolto aquestes tres paraules ,Te Recuerdo Amanda, el cor em floreix......... Encara recordo la sentida interpretació que Quilapayun va fer en la darrera visita al Palau de la Música; recordo com, de manera ridícula, vaig intentar amagar les meves llàgrimes girant el cap i de sobte vaig adonar-me que l'emoció inundava a tota la platea.

Diuen que, just abans de morir sota els cops i les bales dels insurgents militars xilens, en Victor Jara cantava l'epitafi tràgic a la seva mort

"¡Canto, qué mal me sales / cuando tengo que cantar espanto! / Espanto como el que vivo / como el que muero, espanto".

Les mans destroçades, cops, la ruleta russa, trenta i quatre trets, un tret de gràcia......cossos amuntegats i abandonats a les rodalies del Cementiri Metropolità de Santiago.....i el silenci, el silenci de la violència de la barbàrie feixista.

Daltona, Florida, abril de 2015

Més de quaranta anys després, dues dones, la seva filla Amanda i la seva esposa Joan, han aconseguit el que semblava impossible: portar davant d'un jutge a Pedro Pablo Barrientos, un dels partícips en l'assassinat, acusat de tortura i assassinat extrajudicial.

Tot el procés es porta a terme a un jutjat de Florida (a Orlando concretament) on Barriento vivia plàcidament la seva vellesa com a venedor de cotxes lluny de qualsevol acció de la justícia. Finalment, les dues dones amb el suport de l'associació Centre de Justícia i Responsabilitat, han aconseguit portar-lo davant un jutge (de nom Roy Dalton) però no que l'acussesin de crims de lesa humanitat.

"El asesinato de Víctor Jara y miles de crímenes cometidos bajo la dictadura de Pinochet deberían ser llamados como lo que son, un crimen de lesa humanidad", va manifestar l'advocada del CJA, Almudena Bernabéu.

La participació de Barriento en l'assassinat, diuen que va ser ell el responsable del tret de gràcia, la va confessar, el 2009 i davant d'un jutge, José Adolfo Paredes. Ell era un jove soldat, tenia 18 anys el 16 de setembre de 1973, que va reconèixer participar al fet i que recorda com li van tallar les mans abans de matar-lo!

Victòria pírrica?

Sortir de la nit i de la foscor a la llum i a la justícia sempre és un triomf! Recordar els fets i l'autoria de l'assassinat (personal) és important però ens quedem a mig camí. L'assassinat no va ser un fet criminal comú d'un individu, va ser l'intent polític de les classes privilegiades per silenciar la veu de tots aquells que volian protagonitzar la seva vida i la seva historia. El judici individual intentar amagar la violència de grup, de classe, d'estat!

JUSTÍCIA, JA!

L'efecte balsàmic de la música

De tothom es sabut els efectes terapèutics de la música. Per intentar acabar aquest post de la millor manera possible donem la paraula als cantants que han recordat al Víctor al llarg del temps.

Ja fa uns quants anys que els fabulosos Fabulosos Cadillacs van crear i cantar un veritable himne, "Matador", dedicat al creador de "Te recuerdo Amanda" (que també hem afegit a la selecció).

En darrer lloc, us afegim el tema dels superrecomanables Calexico "Victor Jara's hands" on sobresurt la veu i la guitarra de Jairo Zavala.

Esperem que el post hagi estat del vostre gust i ens acomiadem fins la propera.

Salut, poesia i justícia!