Bona nit!
Trenquem la solitud i tranquilitat de la nit d'aquest dissabte per fer - vos arribar (com ja és habitual) la crònica que de les nostres activitats en fa el mitjà local Fet a Sant Feliu.
Trenquem la solitud i tranquilitat de la nit d'aquest dissabte per fer - vos arribar (com ja és habitual) la crònica que de les nostres activitats en fa el mitjà local Fet a Sant Feliu.
En aquesta ocasió repliquem de manera textual l'article en torn de la presentació del llibre "Nacht und Nebel. Fotografía y Testimonio" que tenir lloc el passat dimarts.
Com sempre us animem a seguir el nostre blog i el nostre twitter (@uslasantfeliu) i també als companys del Fet a Sant Feliu!
“Nact und Nebel. Fotografía y Testimonio” es presenta a l'Ateneu Santfeliuenc
És un treball que reflexiona sobre el valor documental i testimonial de la fotografia
Dimarts es va presentar a l’Ateneu Santfeliuenc el llibre “Nact und Nebel. Fotografía y Testimonio”.
La figura de Francesc Boix, la seva vida i la seva obra, és l’origen d’aquesta obra coral editada per la Fundació Nous Horitzons.
L’acte va comptar amb la presència de Marià Hispano i Francisco Prieto, participants en l’obra, que van aproximar el públic als projecte i la proposta del llibre.
Jordi de Amorós
Relatava Montserrat Roig al seu llibre sobre els catalans als camps de concentració que “Nacht und Nebel” (Nit i Boira) era el poètic nom de l’ordre dictada pel cap de la Wehrmacht, el 12 de desembre de 1941, amb la sinistra amenaça de reduir a l’oblit (personal, físic, humà i històric) qualsevol que gosés atacar a les forces militars del Tercer Reich. De facto, la norma simbolitza (en el marc intemporal de la teoria política i el relat social) la impunitat, l’arbitrarietat del poder i la culminació de la inseguretat jurídica.
Dimarts passat es va presentar a l’Ateneu Santfeliuenc, en un acte organitzat per l'USLA, un més que interessant treball bibliogràfic i memorialístic que aprofita el nom de tan macabra ordre però per girar la perspectiva i la intencionalitat en favor d’una memòria testimonial i compromesa: Nact und Nebel. Fotografía y Testimonio.
Desmitificar i vulgaritzar
L’obra és una producció coral de l’Àrea de Memòria de la Fundació Nous Horitzons i ha està coordinada per Marià Hispano i Ramon Alberch. La presentació va córrer a càrrec de M. Hispano (historiador, arxiver, coordinador i participant de l’obra) i F. Prieto (historiador, fotògraf i participant de l’obra).
La idea de l’obra, explicà M. Hispano, va sorgir al voltant de la investigació sobre el treball fotogràfic de Francesc Boix al camp de Mauthausen i la seva participació als judicis contra els criminals nazis a Nuremberg i Dachau. En relació amb aquesta imatge icònica de la lluita antifeixista, la memòria i la potencialitat de la fotografia per erigir-se com a testimoni contra els crims de lesa humanitat es van articular tot un seguit de treballs de variats especialistes (en dret, història, arxivística, art, fotografia, les associacions memorialistes, etc.) que reflexionen entorn del valor documental de la fotografia, l’ètica i el compromís. La presència dels dos darrers valors s’entenen com a imperatiu categòric per articular la lluitar contra l’oblit i, així aconseguir un món més lliure. Per tant, una ètica (democràtica) i el compromís es confirmen com el lligam de les tres dimensions temporals: passat, present i futur.
La idea final, però, en relació amb la figura de F. Boix, va ser la de desmitificar i vulgaritzar el seu rol en aquesta història de fotografia, lluita i compromís. Darrere del fotògraf, just a tocar, apareix l’home, jove i alegre, amant del ciclisme i la fotografia esportiva, de les noies i d’anar a ballar... El missatge que resta és clar: era un jove qualsevol (això sí, amb aspiracions a crear un món millor) al qual la situació va empènyer a prendre partit i arriscar la vida per testimoniar el que a Mauthausen passava. Res d’herois, persones com tots nosaltres empeses davant dels fets!
Tot el camp...
La presentació va acabar amb un interessant diàleg però sota la cridòria dels seguidors del Barça (reunits al bar del costat) i el seu himne reproduït a un volum ensordidor! Davant de la reclamació, per part dels organitzadors, la resposta del cambrer va ser un lacònic “no puc fer-hi res” Qui vol parlar de compromís quan tot el camp és un clam? La fotografia d’un relaxat Francesc Boix, llegint al llit la nit abans de testificar davant del tribunal de Nuremberg, em recorda que per avui ja està bé. Tornem cap a casa.
Relatava Montserrat Roig al seu llibre sobre els catalans als camps de concentració que “Nacht und Nebel” (Nit i Boira) era el poètic nom de l’ordre dictada pel cap de la Wehrmacht, el 12 de desembre de 1941, amb la sinistra amenaça de reduir a l’oblit (personal, físic, humà i històric) qualsevol que gosés atacar a les forces militars del Tercer Reich. De facto, la norma simbolitza (en el marc intemporal de la teoria política i el relat social) la impunitat, l’arbitrarietat del poder i la culminació de la inseguretat jurídica.
Dimarts passat es va presentar a l’Ateneu Santfeliuenc, en un acte organitzat per l'USLA, un més que interessant treball bibliogràfic i memorialístic que aprofita el nom de tan macabra ordre però per girar la perspectiva i la intencionalitat en favor d’una memòria testimonial i compromesa: Nact und Nebel. Fotografía y Testimonio.
Desmitificar i vulgaritzar
L’obra és una producció coral de l’Àrea de Memòria de la Fundació Nous Horitzons i ha està coordinada per Marià Hispano i Ramon Alberch. La presentació va córrer a càrrec de M. Hispano (historiador, arxiver, coordinador i participant de l’obra) i F. Prieto (historiador, fotògraf i participant de l’obra).
La idea de l’obra, explicà M. Hispano, va sorgir al voltant de la investigació sobre el treball fotogràfic de Francesc Boix al camp de Mauthausen i la seva participació als judicis contra els criminals nazis a Nuremberg i Dachau. En relació amb aquesta imatge icònica de la lluita antifeixista, la memòria i la potencialitat de la fotografia per erigir-se com a testimoni contra els crims de lesa humanitat es van articular tot un seguit de treballs de variats especialistes (en dret, història, arxivística, art, fotografia, les associacions memorialistes, etc.) que reflexionen entorn del valor documental de la fotografia, l’ètica i el compromís. La presència dels dos darrers valors s’entenen com a imperatiu categòric per articular la lluitar contra l’oblit i, així aconseguir un món més lliure. Per tant, una ètica (democràtica) i el compromís es confirmen com el lligam de les tres dimensions temporals: passat, present i futur.
La idea final, però, en relació amb la figura de F. Boix, va ser la de desmitificar i vulgaritzar el seu rol en aquesta història de fotografia, lluita i compromís. Darrere del fotògraf, just a tocar, apareix l’home, jove i alegre, amant del ciclisme i la fotografia esportiva, de les noies i d’anar a ballar... El missatge que resta és clar: era un jove qualsevol (això sí, amb aspiracions a crear un món millor) al qual la situació va empènyer a prendre partit i arriscar la vida per testimoniar el que a Mauthausen passava. Res d’herois, persones com tots nosaltres empeses davant dels fets!
Tot el camp...
La presentació va acabar amb un interessant diàleg però sota la cridòria dels seguidors del Barça (reunits al bar del costat) i el seu himne reproduït a un volum ensordidor! Davant de la reclamació, per part dels organitzadors, la resposta del cambrer va ser un lacònic “no puc fer-hi res” Qui vol parlar de compromís quan tot el camp és un clam? La fotografia d’un relaxat Francesc Boix, llegint al llit la nit abans de testificar davant del tribunal de Nuremberg, em recorda que per avui ja està bé. Tornem cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada