Ja fa vint anys! Vint anys que l'Ovidi va decidir deixar-nos sense la seva companyia. Des de la USLA volem aprofitar aquest trist aniversari per apropar-nos a la figura d'aquest artista inigualable, irreductible, compromès i terriblement coherent!
Per tot això us convidem als actes que hem organitzat!
Esperem que siguin del vostre gust i, com diria l'Ovidi, "bon vent i barca nova"
Un 10 de març de 1995, Ovidi Montllor s'acomiadava de la vida i va marxar de vacances. Deixava en l'empresa un CV impecable "artista complet, lliure, sensible, polifacètic, rebel, creatiu, autèntic, profund i un català d'Alcoi" segons diu Toni González.
Fill de la classe obrera alcoiana i dels seus ideals llibertaris i humanistes, hereu de la derrota i la memòria, farà del seu treball al món de la cultura (cançó, teatre, poesia, cinema) una eina al servei dels humils, al servei de l'emancipació social i per la recuperació de les nostres arrels nacionals. Mai va defugir del compromès i la lluita, traspuant sempre solidaritat i tendresa.
El camí per ell triat no sempre va
ser del gust dels que manen. Va tenir els seus problemes, incomprensions i
abandons. Necessaris com a representants dels que estaven obligats al silenci
durant el tard franquisme i la transició, la majoria de companys de ruta i
ofici van ser silenciats pels nous “garants” de la democràcia.
La seva biògrafa, la Núria Cadenas,
reconeixia que no va ser fàcil arraconar l’Ovidi: “només cal parar l’orella
(...) deixar-se encomanar per la sàvia mala llet que impregnava moltes de les
seves cançons, per l’esperança que les
amara totes, és un acte de salut nacional”
Després de vint anys de vacances ja
és hora que l’Ovidi torni.
(Text extret dels materials de l'exposició)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada